Després de fer un repàs a diversos blasons a l’anterior article, anem a veure més heràldica al monestir de Pedralbes.
Un monestir, i més de la importància d’aquest, era un símbol de poder. Les famílies importants feien grans donacions de diners, però sempre hi havia una raó al darrere. Podia ser que demanessin misses per a la seva salvació. O bé que la filla que no aconseguien casar, entrés a servir a la congregació, no com a novícia, sinó amb un càrrec més interessant. Fins i tot podien donar unes propietats a canvi d’unes altres més convenients.
De vegades, el requeriment patern estipulava que una filla només podria disposar de l’herència, entrant en un monestir. Teòricament, el càrrec d’abadessa -responsable del convent- s’escollia entre totes les monges. Però aquest càrrec es convertí en una lluita de poders, ja que significava molt més que dirigir una comunitat.
La lluna
Curiós resulta trobar la tomba d’Elfa de Luna, mare de Beatriu, una altra abadessa. El cognom Luna procedeix d’una vila aragonesa, a uns 70 km de Saragossa. Aquest ric llinatge potser et sonarà per Pedro Martínez de Luna, el papa Benet XII, conegut com a Papa Luna, que va anar per lliure, ordenant sacerdots i bisbes de la seva família.
El castell
El disseny de l’escut de sor Clara de Castellet, morta a finals del segle XIV, no té cap mena de confusió. Era filla del noble Bertran, senyor del castell de Castellet, que va estar al servei de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
El roure
Més difícil és saber perquè apareix una planta amb tres branques a l’escut de Subirana d’Olzet, primera abadessa de Pedralbes. Aquest estrany cognom, ja documentat al segle IX, sembla haver derivat del llatí ‘Ilicetum’, que voldria dir ‘lloc plantat de roures’, tot i que l’espècie botànica del blasó té poc a veure amb aquest arbre.
Fins a Sicília
Al sostre de fusta de la cel·la de Sant Joan hi ha l’escut dels Foixà, col·locat al segle XVI. Aquesta antiga baronia empordanesa s’escampà per tota la província i arribà fins a Sicília. Alguns foren membres de l’orde dels Hospitalers. Al segle XVI el monestir de Pedralbes rebia rendes de Berenguer de Foixà, possible raó de la col·locació d’aquest escut en un lloc tan rellevant.
Apadrinament
Aprofito per explicar que hi havia personatges considerats protectors de la comunitat, els quals col·laboraven en la construcció i conservació de l’edifici. Això els donava dret d’apadrinar una noia perquè pogués entrar a la comunitat, sense el dot obligatori.
Cal anar amb compte amb els escuts on apareix un lleó rampant. N’hi ha tants que podrien correspondre a diversos casals. Per exemple, l’altra variant que veuràs en una llosa sepulcral, segurament representa el cognom de dues famílies.
Els llops
El llinatge dels Llopis, representat per dos llops, pot pertànyer a diverses famílies que s’escamparen per Catalunya, Mallorca, València i Aragó. Generalment l’escut d’aquest cognom duu només un llop, però en aquest cas hi ha un parell.
La filla del virrei
Així mateix, el monestir conserva un treballat frontal d’altar del segle XVIII amb l’emblema de l’abadessa Sor Julianna de Portocarrero Escaiola. Els Portocarrero foren un important llinatge que hi ha qui diu que té el seu origen a Astúries, altres a Galícia i d’altres a Portugal, ja que un avantpassat participà en la conquesta de Portugal va rebre com a premi el lloc anomenat Puerto Carrero.
L’escut amb l’escacat li concedí Felip III a un descendent pertanyent a l’alta noblesa andalusa. En aquesta nissaga d’alt nivell va haver-hi entre els segles XVI i XVIII un arquebisbe de Toledo, un governador de Girona i també un virrei de Catalunya, així que ves a saber de qui era filla la Julianna.
Si esbrines alguna dada més, comparteix-la i així completarem aquest breu tractat d’heràldica al monestir de Pedralbes.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Baixada del Monestir 9, Barcelona
Saber més
- Olzet: boneslletres.cat (pàgs. 120-121)
- Luna: enciclopedia.cat – bisabuelos.com
- Santa Pau: wikiwand.com
- Llinatge de Foixà: enciclopedia.cat
- Llinatges de Catalunya: racocatala.cat
- Col·lectius botànics en la toponímia catalana, per M.R. Bastardas
- Heràldica catalana, per Martí de Riquer
- Heràldica del Monestir de Pedralbes, per R. Piñol
- Portocarrero: wikiwand.com
- Portocarrero: Pedralbes. Revista d’història Moderna, núm. 18. 1998
- Llopis: heraldicahispana.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: