Rajoles al monestir de Pedralbes
Sento una especial debilitat per la ceràmica. Recentment he visitat el monestir de Pedralbes a Barcelona, on m’ha sorprès la quantitat d’aquest material, de diverses èpoques, tant en paviments, com en altars, cuines i sostres.
Tot i que va ser inventada a Egipte i Mesopotàmia 3.000 anys abans de Crist, la ceràmica esmaltada no va arribar a Catalunya fins al segle XIII. El moment d’esplendor va ser entre el XVII i XVIII, quan es crearen els retaules ceràmics.
Anem a veure de prop alguns exemples que trobem al recinte del monestir.
Cartabó
Un model molt recurrent és l’anomenada rajola de cartabó -també dita de mocadoret, de vela o de meitadat-, molt utilitzada al segle XVI. Aquest senzill disseny permet compondre gran varietat de motius. I encara més si es barreja amb peces sense esmaltar, per crear delicades ornamentacions al paviment.
Observa l’espai empedrat al voltant del pou, on aquest disseny és utilitzat de diverses maneres.
Rosa dels vents
En aquest mateix punt també trobem l’escut de la reina Elisenda de Montcada, fundadora del monestir. En realitat es tracta d’un blasó partit amb els pans del llinatge dels Montcada -amb fons blau en comptes de vermell, com tocaria- i les franges de la corona d’Aragó, ja que va ser la quarta esposa de Jaume II el Just.
Aprofita per observar les rajoles amb la rosa dels vents, un motiu molt popular i versionat al segle XVI.
Blau i més blau
El monestir conserva a més, una petita col·lecció de rajoles, com aquesta gòtica decorada amb tons blaus.
A partir del segle XV es va fer molt comú l’ús d’aquest color, ja que permetia obtenir diverses tonalitats.
Amb un pinzell mullat amb òxid de cobalt, es pintava el motiu damunt la peça de ceràmica. La producció era molt artesanal, motiu pel qual no hi ha dues rajoles iguals. A continuació es coïa, moment en què el color gris del mineral es tornava blau.
Tots els colors del barroc
La influència italiana va entrar pel sud de la península, aportant recarregats i acolorits dissenys de temes florals. Al monestir s’utilitzaren per a decorar prestatges, petits altars i bancs.
A la planta baixa del claustre trobem l’altar a sant Josep decorat amb rajola barroca de mostra. Se’n diu de mostra a la peça amb un disseny únic que, repetint-lo, permet obtenir un o diversos patrons. Les mateixes rajoles les trobareu al Museu de Terrassa i fins i tot al Museu d’Arts Decoratives de París!
D’aquí i d’allà
Sovint tindràs l’estranya sensació que les rajoles estan col·locades sense cap ordre, barrejant diversos models, com per emplenar forats. Doncs és cert, en les nombroses obres de restauració es van reaprofitar peces que vés a saber d’on van venir, ja que n’hi ha que són ben poc adients per a un monestir, com la rajola del caganer.
Quan entris a la cuina, tafaneja dins els armaris i descobriràs peces molt interessants, en un deliciós caos d’estils, com la cuina amb el retaule ceràmic representant Sant Antoni de Pàdua, envoltat de rajoles d’oficis i d’altres ben diferents.
Un Sant Antoni molt similar el pots veure al museu de Can Tinturé a Esplugues de Llobregat i també a la plaça de Taradell. Els ceramistes sovint utilitzaven patrons que reproduïen amb petites variants.
Rajoles d’oficis
Encara hi ha més rajoles al monestir de Pedralbes. Al segle XVI, el mestre ceramista Guido di Savino va marxar de Venècia i s’establí a Amberes, que ara és Bèlgica però que llavors era una província espanyola. La zona es convertí en un important centre de producció i per la seva influència ens va arribar més tard la ceràmica de tons blaus amb temes costumistes. Però va ser a Portugal on aquest gènere tingué més èxit.
A partir del segle XVI van sorgir les rajoles d’oficis i personatges populars. Els museus les cataloguen segons l’estil de cada una. Aquí trobareu les conegudes amb el nom de ‘palmeta’, ja que totes duen aquest símbol vegetal.
Bestiari
Un dels elements que els artesans representaven molt sovint i que també trobem a les rajoles del monestir de Pedralbes, fa esment al bestiari festiu. Especialment durant la festa de Corpus es passejaven al carrer un conjunt de figures corpòries d’animals reals o imaginares. Per exemple, el Bou de Barcelona que de vegades duu una corona de flors i treu foc per les banyes pot tenir el seu origen en l’evangelista Lluc, patró del gremi dels carnissers.
La Víbria en canvi és un animal mitològic amb cua de serp i ales de ratpenat, documentada al segle XV. Va gaudir d’una gran popularitat i participava en les processons i actes protocol·laris.
Ave Maria
L’altar de la Crucifixió deu el nom a una deteriorada pintura probablement del segle XV. L’altar pròpiament dit, és un cub recobert amb ceràmica barroca profusament decorada amb motius vegetals, uns angelets i les inicials AM, que és la salutació de l’àngel a Maria -Ave Maria-.
Segurament per cobrir desperfectes, s’entaforaren rajoles alienes al conjunt. Però mira de prop les delicades tonalitats, les fulles i les flors. Una meravella!
Per acabar, observa la curiosa torre que sobresurt damunt els antics dormitoris. És el mirador de Sant Rafael, una antiga cel·la que acabaria allotjant l’arxiu. Veuràs que la teulada és recoberta amb teules planes blanques i blaves que formen un interessant motiu romboidal.
Tres pinacles, també de ceràmica rematen el conjunt. Per la seva forma, aquest model de teula rep el nom de cua de castor. No he pogut esbrinar de quina època és, però penso que es deu tractar d’algun afegit del segle XIX o principis del XX, ja que poc té a veure amb la resta d’edificacions del monestir.
Segur que ara veuràs el monestir amb uns altres ulls.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Baixada del Monestir, 9. Badalona
Saber més
- Monestir de Pedralbes: monestirpedralbes.barcelona
- Rajola de cartabó: iessantanyi.cat
- Origen de l’escut de Montcada: montcadareixac.blogspot.com
- Decoració ceràmica valenciana: losojosdehipatia.com.es
- Rajola: wikiwand.com
- Museo del Azulejo: museoazulejo.org
- Història de la rajola: azulejos.fr
- Les rajoles dels oficis: ddd.uab.cat
- Bestiari festiu: barcelona.cat
- Can Tinturé: museus.esplugues.cat
- Museu de Terrassa: emap.terrassa.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: