El Museu Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat.
En un altre article vaig comentar que tres mil anys abans de la nostra era, a Egipte i Mesopotàmia utilitzaren la rajola com a revestiment de paviments. Però no fou fins al segle IX que els perses reactivaren el seu ús i els àrabs el van escampar arreu del seu territori. Més endavant, la tècnica de l’esmalt afegiria el vessant decoratiu a més de fer la peça més resistent i impermeabilitzant.
No obstant això, a Catalunya, l’ús de la rajola esmaltada es va començar a utilitzar tímidament a partir del segle XIII. Normalment les decoracions es feien en blau, color que tornarem a trobar en els models del segle XIX.
De València a Barcelona
Dos segles més tard, els gerrers valencians es traslladaren a Barcelona, generalitzant l’ús d’aquest element decoratiu. La principal font d’inspiració eren els models hispanomusulmans. La influència italiana ens va entrar per Sevilla i Toledo, amb la incorporació de la policromia i dels models geomètrics i florals.
Plafons devocionals
Els segles XVII i XVIII són un moment d’esplendor i és quan es popularitza l’ús d’aquest element. És quan sorgeixen els retaules ceràmics i altres amb escenes naturalistes. Aquesta expressió artística serví per instaurar cultes específics a carrers i altres indrets.
De vegades s’aixoplugaven dins una fornícula a les façanes dels habitatges i es col·locaven estratègicament en cantonades i places. La raó podia ser una manera d’agrair un fet o bé el final d’un temps d’adversitats, com la pesta.
Per exemple, tens el plafó ceràmic amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua. Observa’l amb atenció, ja que conserva una gran similitud amb altres que pots trobar pels carrers de les poblacions catalanes. A més, a la cuina del monestir de Pedralbes hi ha un que sembla calcat a aquest.
Motius de tota mena
A mitjan segle XVII sorgí el que anomenem les rajoles d’oficis. En realitat, els oficis representen només una part de l’ampli ventall de motius, ja que hi ha molts altres, com flors, fruites, animals, soldats, vaixells, folklore i elements d’auques, com el sol, la lluna, estels i fins i tot, alguns d’escatològics. Com que eren fetes a mà, no hi ha dos models iguals. De fet, si les observes de prop, veuràs que fins i tot els colors són diferents.
Arribats al segle XIX i arran de la gran competència en aquest sector, es perd pràcticament qualsevol mena d’ornament accessori. Cal anar anar per feina. A més, proliferen les flors i les fruites enmig d’un fons blanc.
Rajola de mostra
Al museu de Can Tinturé a Esplugues de Llobregat pots veure una magnífica exposició de l’anomenada rajola de mostra. Rep aquest nom dels mostraris que s’ensenyaven als clients. És una peça que, repetida pot formar un o diversos patrons. A més del seu ús a les cuines i banys, es feren especialment populars com a arrimadors d’escales i estances. Amb el modernisme s’arribaren a fer patrons de més de quinze peces per formar un motiu sencer. Pots imaginar que tenien una producció massa costosa. Poc després, el noucentisme acabaria amb aquestes creativitats tan exuberants.
Totes les fotografies d’aquest article corresponen a mostres exposades en aquest museu, que et recomano visitar. L’itinerari permet veure cronològicament les diverses tècniques i estils al llarg del temps.
Catifes de ciment
No passis per alt els magnífics terres de les sales, decorats amb rajola hidràulica. La fabricació d’aquestes peces consistia a vessar pigment dins un motlle quadrat amb cel·les separades per a cada color. Al damunt s’hi posava ciment i quan l’aigua s’evaporava —d’aquí ve el mot hidràulic—, ja estava feta. Tot i que es fabricava peça a peça, el procés permetia una producció més o menys seriada. El preu s’encaria segons el nombre de colors emprats. A finals del segle XIX i principis del XX, aquest revestiment va tenir la seva època daurada.
Llar burgesa
Abans d’entrar —o quan surtis— observa detingudament l’edifici, antiga residència de la família de Joan Tinturé Campreciós, qui fou alcalde d’Esplugues a principi segle XX. L’edifici fou projectat el 1898 pel prolífic arquitecte Claudi Duran i Ventosa, pioner en la utilització del ciment armat. Potser et sonen altres obres d’ell, com la colònia Sedó a Esparreguera o l’església de Cerdanyola del Vallès.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Església, 36. Esplugues de Llobregat
Saber més
- Museu Can Tinturé: museus.esplugues.cat
- Una història de rajoles: emap.terrassa.cat
- Museu Episcopal de Vic: museuepiscopalvic.com
- Museu González Martí de València: mecd.gob.es
- Paviment hidràulic: wikiwand.com
- Claudi Duran i Ventosa: wikiwand.com
- Si vols veure més articles de rajoles: rondaller.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: