Itinerari per Vélez-Málaga.
Des que els fenicis van descobrir la Costa del Sol al segle VIII aC, l’enclavament de Vélez-Málaga es va convertir en un important centre comercial. Romans, àrabs i cristians també van conquerir la ciutat, deixant destacades mostres del seu pas.
Entre els segles XIII i XV, va ser una important ciutat musulmana del regne de Granada.
El 1487 va ser reconquerida per Ferran el Catòlic, moment immortalitzat a l’escut de la ciutat.
El nucli antic
Tal com passa a qualsevol cultura, damunt les antigues mesquites es van edificar esglésies cristianes, com el convent de San Francisco.
Sembla que quan Miguel de Cervantes era recaptador d’impostos de Felip II, es va hostatjar aquí, concretament en una bonica casa del segle XVI.
A la plaça de San Francisco que hi ha al davant, trobem una font de la mateixa època, d’estil manierista. Originalment es coneixia amb el nom de la ‘Gloria’ i era situada en un altre indret. Són interessants les carotes per on raja l’aigua.
Un mica més amunt tenim l’església de San Juan Bautista, també edificada on hi havia una mesquita, amb un impressionant campanar.
El temple va ser reformat i ampliat, perdent la seva primitiva fesomia d’estil gòtic i mudèjar.
Per quan falti
A la plaça de La Constitución, hi ha el Pósito, magatzem edificat per poder disposar de gra durant els temps d’escassedat. En realitat, dos segles abans ja existia una normativa al respecte.
A la façana d’inspiració barroca, destaquen les arcades i unes pintures rescatades a la darrera restauració. Una d’elles sembla representar un camp erm amb aus rapinyaires sobrevolant el cel.
Passat llunyà
Continuem amb aquest itinerari per Vélez-Málaga. L’antiga ciutat musulmana estava protegida per una muralla amb tres portes, de les quals només es conserva la Puerta Real de la Villa, amb una torre i un accés amb forma d’angle. Cal pujar pels estrets carrerons amb escales i pendents impossibles per tenir una bona vista.
Molt a prop trobem la impressionant font renaixentista (segle XVI) de Felipe II – Fernando VI -tots dos perquè no es barallin-.
Va ser reubicada en aquest indret un segle més tard, durant el regnat de Fernando VI, segons consta en una placa. A més de l’escut de la ciutat i el de Felip II, hi ha quatre curiosos rostres. Dos d’ells es tapen la cara amb les mans.
Situada en una de les elevacions del terreny, l’església de Santa María de la Encarnación -també damunt una mesquita- és de la mateixa època i estil que les que hem vist abans.
Però la ciutat també intenta obrir-se a l’art contemporani, amb escultures com La Menina, a la plaça del Carmen. És una obra realitzada per l’artista local Antonio Hidalgo qui ha reinterpretat diverses vegades aquesta icona de Velázquez.
Si visiteu la ciutat durant la Setmana Santa, aprofiteu per veure de prop l’elaborada artesania dels ‘passos’ o trons on passegen els sants. Són autèntiques obres d’art, amb un estil profusament decorat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història: velezmalaga.es
- Escut: velezmalaga.es
- Antonio Hidalgo: artistasdelatierra.com
- Convent de San Francisco: turismo.velezmalaga.es
- Església de San Juan: wikiwand.com
- Font de Felipe II: conocetusfuentes.com
- Església S.M. de la Encarnación: velezmalaga.es
- Pósito: juntadeandalucia.es
- Puerta Real de la Villa: detodalavilla.es
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: