Enrajolant parets (part 2)

Seguim veient més ceràmica decorativa a Màlaga.

Seguim visitant els plafons enrajolats d’aquesta ciutat andalusa. Ara anem a l’església de San Felipe Neri, per observar el retaule ceràmic de María Santísima de Consolación y Lágrimas, realitzat el 2004. Amb un estil ben barroc, aquesta obra reprodueix l’estàtua que es venera dins el temple.

Es commemora l’aniversari de la creació de ‘las camareras’, dones encarregades de tenir cura de la imatge de la verge i de vestir-la i arreglar-la per a la processó de Setmana Santa. Per aquestes terres, la distinció entre les tasques de les dones i dels homes és molt marcada.

El disseny és de Salvador de los Reyes, ceramista malagueny. L’àngel de la dreta sosté la imatge del temple actual. A la part superior apareix l’escut de l’Archicofradía de la Sangre.

Fixeu-vos que en aquestes manifestacions es dóna més importància a la recarregada decoració, plena de simbolisme, que no pas al personatge.

Detall del plafó ceràmic realitzat per Salvador de los Reyes per a l'església de San Felipe Neri.

El barri de El Molinillo

Arribem a aquest típic barri per visitar l’espectacular Mercado de Salamanca. Projectat el 1922 per Daniel Rubio, aquest destacat edifici d’estil neomudèjar, encara funciona com a mercat. Barrejant diferents estils, conjuga arcs de ferradura, teulades xineses i reixes modernistes amb un acolorit efecte.

Les façanes estan decorades amb sanefes enrajolades i plafons ceràmics amb elements relacionats amb l’activitat de l’edifici, com aviram, peix i fruita.

Ceràmica decorativa a Màlaga. Decoració ceràmica al Mercado de Salamanca, de 1922.

Molt a prop trobem la ‘Antigua casa de socorro de El Molinillo’, construïda el 1918 i atribuïda a Fernando Guerrero Strachan. El nom del barri es deu a un antic molí d’oli. Aquest edifici conserva alguns elements ceràmics a les teulades i al voltant de les finestres, que semblen haver patit alguna reforma poc respectuosa.

Guerrero Strachan, a més d’haver estat alcalde de Màlaga a principis del segle XX, va ser un prolífic arquitecte que projectà notables edificis en aquesta ciutat, algun dels quals el veurem en una estona.

Decoracions ceràmiques a l'Antigua casa de socorro de El Molinillo.

Barri La Trinidad

Travessem el riu i baixem fins al carrer Trinidad amb una reproducció ceràmica de la marededéu del mateix nom. L’autor, Pablo Romero Boldt, ja el coneixeu d’un altre plafó a l’inici d’aquest itinerari. Va ser encarregat pels homes que porten la imatge durant la processó, triant aquest indret perquè consideraven que la verge ‘mira’ la ciutat des del llindar del barri.

Capelleta de carrer amb un plafó ceràmic de la Trinidad.

Aquest barri va ser creat al segle XV al voltant d’un convent de l’orde Trinitària, al lloc on hi havia el campament de les tropes reials durant el setge a la ciutat.

A pocs metres, seguint riu avall trobem l’església de la Aurora María, amb un plafó ceràmic del 2011, també de Romero Boldt. Com a fons de la realista crucifixió, es poden veure el temple de San Pablo -a l’esquerra- on es troba la talla del Crist representada aquí i la catedral -a la dreta- on cada diumenge de Rams ‘peregrina’ la imatge.

Detall del plafó ceràmica de la crucifixió a l'església de la Aurora María.

Girem l’esquena a l’església i mirem a l’altre costat del riu, on destaca un edifici entre pagoda i mesquita. És atribuït a Daniel Rubio, per la barreja d’estils, molt pròpia d’aquest arquitecte: elements d’aire neomudèjar, orientals i modernistes. A la part superior destaca la decoració ceràmica amb reflexos metàl·lics.

Edifici d'estil orientalista, amb la façana decorada amb ceràmica. Ceràmica decorativa a Màlaga

Els patrons

Continuem veient ceràmica decorativa a Màlaga. Adossat a l’església de los Santos Mártires, trobem representants Sant Ciríac i Santa Paula, patrons de la ciutat. L’autor d’aquesta obra realitzada el 2008 també és Pablo Romero Boldt. Al segle IV, aquests dos joves malaguenys van ser lligats i apedregats.

La ceràmica els representa amb els arbres on van ser lligats -convenientment escapçats perquè no ocupin massa-, les palmes del martiri i la ciutat de Màlaga. Envoltant l’escena hi ha diversos escuts, com l’antic de la Junta de Andalucía (a baix a l’esquerra) i d’altres de confraries de la ciutat. Al centre veiem l’església on es troben les talles originals i l’escut de confraria que en té cura.

Ceràmica decorativa a Màlaga. Plafó ceràmic de San Ciriaco i Santa Paula, patrons de la ciutat.

Aquesta església encara té més mostres de ceràmica, que podeu contemplar a l’entrada principal.

A continuació ens acostem a l’església de San Juan o trobem un petit plafó commemoratiu sobre la fundació d’una germandat. D’aquestes mostres n’hi ha moltes per la ciutat. Durant unes obres de restauració de la façana va aparèixer una antiga ordenança a la paret, potser del segle XIX, malmesa per successives obres. Observeu l’ortografia.

Ceràmica decorativa a Màlaga. Plafó commemoratiu de la fundació d'una germandat a l'església de San Juan.

Un local molt popular

Acabarem l’itinerari al restaurant El Chinitas, al lloc que al segle XIX va haver-hi el primer Café Cantante. A la façana hi ha tot un mostrari de ceràmica amb records de personatges que l’han visitat: un poema de Matías Prats, una cançó que García Lorca va compondre expressament amb el nom del local, un homenatge a Picasso, un altre al premi Nobel Severo Ochoa i mencions a diversos ‘cantaors’ que van passar per aquest emblemàtic establiment.

Ceràmica decorativa a Màlaga. Plafons al restaurant El Chinitas que recorden personatges que l'han visitat.

Però aquí no s’acaba

Si us heu quedat amb ganes de més ceràmica decorativa a Màlaga, us podeu allunyar del centre històric, on trobareu més exemples de retaules ceràmics. Per exemple, el de la Virgen del Carmen, davant l’església del mateix nom. És una rèplica de l’escultura que es venera dins el temple. L’autor torna a ser Romero Boldt.

En aquest cas, apareix de fons el port de Màlaga i barques de pescadors, ja que és la patrona d’aquest col·lectiu -també de la Marina-. La devoció va començar al segle XIII a Israel, quan uns eremites es van retirar a pregar en solitari a la muntanya del Carmel (Karmel vol dir jardí). Suposadament, la verge s’aparegué a Sant Simó a qui donà els hàbits utilitzats per l’orde carmelita.

Ceràmica decorativa a Màlaga. Plafó ceràmic de la Virgen del Carmen, de Romero Boldt.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Altres itineraris per Màlaga

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).