Itinerari per les esglésies de Màlaga.
Estic acostumat a veure esglésies. Vivim en una societat arrelada en segles de fe cega. Però és que la ciutat de Màlaga té tants edificis religiosos, que penso que no deu quedar un sant a qui no li hagin dedicat un temple, ermita o parròquia.
Per deixar constància del que dic, he fet una petita selecció, totalment arbitrària. Això vol dir que no necessàriament són les més maques o importants.
Vora el Guadalmedina
Construïda el 1988 -heu llegit bé: mil nou-cents vuitanta-vuit-, la Basílica de la Esperanza ostenta aquest títol juntament amb la Catedral de Màlaga. Aquest edifici, que un no sap ben bé com classificar, llueix un curiós campanar. L’exterior està envoltat de grans plafons ceràmics representant diverses escenes del Nou Testament, sempre relacionades amb la Verge, signades per l’artista valencià Julio Hernández.
Tocant al riu Guadalmedina tenim l’església de Santo Domingo. Al segle XV hi havia una ermita en aquesta antiga barriada musulmana. Aquí s’hi construí un convent que, entre inundacions, destruccions i remodelacions, ha arribat als nostres dies. El més característic és la torre octogonal que encara conserva la decoració original en tons vermells.
El centre històric
Entre carrerons veiem la façana de vermell i ocre de l’església de La Concepción. Va ser aixecada al segle XVIII damunt una altra mesquita i incloïa un convent i un col·legi. L’estret carrer on es troba (Nueva), es va obrir al segle XV per facilitar el trànsit de mercaderies i aviat es convertí en una important via comercial.
Quan el 1487 els Reis Catòlics van conquerir Màlaga, van fer erigir quatre parròquies. La de San Juan n’és una, tot i que l’aspecte actual és fruit de remodelacions posteriors. El terratrèmol del segle XVII va destruir la torre, que es reconstruí més tard en estil barroc. Resulta curiós el fet que l’entrada es trobi al peu del campanar.
D’aquí també cal destacar la decoració geomètrica de la façana lateral, del segle XVIII.
L’església jesuïta del Sagrado Corazón va ser construïda el 1920. Fernando Guerrero Strachan no va tenir cap problema en inspirar-se en la catedral de Toledo o Burgos per donar-li un aire neogòtic.
Aquest arquitecte també és autor de l’edifici de l’ajuntament, on torna a utilitzar estils passats. Casualment, per aquelles dates va ser alcalde de la ciutat.
El barri de La Trinidad
L’església de La Aurora María, també destruïda el 1931, és una curiosa construcció que va ser convent i seu de diverses confraries.
A l’històric barri de La Trinidad trobem l’església de San Pablo, projectada en estil neogòtic per Gerónimo Cuervo, a finals del segle XIX. Aquest arquitecte madrileny va deixar nombrosos edificis a Màlaga.
Molt a prop tenim l’església de Nuestra Señora de Fátima, en un curiós estil neogòtic. La va projectar Fernando Morilla el 1956. Aquest peculiar arquitecte va deixar singulars obres que no sabria com catalogar, potser avantguardistes.
San Felipe Neri
De l’església de San Felipe Neri destacaria els interessants esgrafiats de la façana posterior, amb motius geomètrics del segle XVIII. Aquesta decoració la trobareu en altres temples.
Tant els campanars com la façana principal llueixen unes pintures que caldria restaurar.
Les confraries
Tot i no tractar-se d’esglésies, les seus de les confraries mereixen un apunt, ja que són el motor de la Setmana Santa. Les reconeixereu per les descomunals portes per on entren i surten els passos de les processons.
En aquest cas ens aturem davant la Archicofradía de la Sangre. En realitat el nom és: “Pontificia, Real, Muy Ilustre y Venerable Archicofradía del Santísimo Cristo de la Sangre, María Santísima de la Consolación y Lágrimas, y del Santo Sudario“. Aquí queda.
La part superior és una recreació del campanar de la desapareguda església de la Merced -cremada el 1931-, que havia estat la seu d’aquesta confraria.
Restes de la mesquita
L’església de Santiago Apóstol va ser construïda als segles XV i XVIII en estil gòtic mudèjar. Ho podeu verificar amb el bonic dibuix de maons del campanar.
A la façana hi ha una portalada decorada amb ceràmica. És el que queda de l’antiga mesquita, damunt la qual es va aixecar aquest temple.
I no us perdeu la suggerent decoració de les portes d’accés. Cadascú vegi el que li sembli.
La catedral
La catedral de la Encarnación és considerada una de les joies renaixentistes d’Andalusia. Es va començar a edificar al segle XVI damunt una mesquita, gest molt típic de mostrar la superioritat del vencedor. Dos segles més tard encara no s’havia acabat. De fet, li manca una torre, motiu pel qual li han posat el nom de La Manquita.
Sorprèn l’espaiós interior amb descomunals columnes i el sostre sobre aixecat amb bonics relleus.
També resulten curioses les portalades exteriors amb torrasses amb balcons.
Finalitzem l’itinerari per les esglésies de Màlaga al Muelle Uno. Aquí la remodelació ha integrat l’antiga capella dels mariners, del segle XVIII, que contrasta entre les terrasses dels restaurants. En realitat es trobava en un altre indret fins que el 1975 es va restaurar i traslladar pedra a pedra.
Però Màlaga encara té més per descobrir. Ho veurem en altres articles.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Catedral de la Encarnación: wikiwand.com
- Església de Santiago Apóstol: sobremalaga.com
- Església de San Felipe Neri: malagaturismo.com
- Archicofradía de la Sangre: archicofradíadelasangre.es
- Església de Santo Domingo: viajerosencortomalaga.com
- Església de la Aurora María: wikiwand.com
- Església de San Pablo: wikiwand.com
- Església N. s. de Fátima: dvfatima.blogspot.com.es
- Església de San Juan: wikiwand.com
- Capella de la Virgen del Puerto: guiadigital.iaph.es
- Església de la Concepción: wikiwand.com
- Basílica de La Esperanza: wikiwand.com
- Julio Hernández: retabloceramico.net
- Pintures a les façanes: malaga.eu
- Església del Sagrado Corazón: malagaenelcorazon.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: