Sant Martí Vell (Gironès).
Martí era un soldat romà nascut a Hongria que, allà pel segle IV, va voltar més que un guia turístic. Això li va permetre conèixer la religió de moda, el cristianisme.
La fantasiosa llegenda explica que mentre era soldat, va trobar un pobre pelant-se de fred. Amb l’espasa, va tallar la seva capa en dos i li donà la meitat a l’indigent perquè s’abrigués. Segons la norma, l’altra meitat pertanyia a l’exèrcit. A la nit se li aparegué Crist donant-li les gràcies per la capa. I així diuen que es va convertir.
Quan tenia uns quaranta anys, es va retirar de la vida militar i s’anà a França, on tampoc parava quiet, visitant els pagesos per convertir-los. Aquest fet el va fer molt popular, essent escollit com a bisbe a Tours. El seu culte aviat s’estengué i arribà a casa nostra on diverses poblacions porten el seu nom.
El poble de Sant Martí Vell, al Gironès existeix des del segle XI, quan sembla que la família Sant Martí vivia aquí, però fins al 1931 no va ser un municipi independent. I què apareix al seu escut? Doncs l’espasa de militar i el bàcul de bisbe, símbols de Martí de Tours. Escuts similars els trobem a Masarac (Alt Empordà) i Avià (Berguedà).
La model
Quan la model florentina Elsa Peretti va arribar a Catalunya als anys 60, es va enamorar d’aquesta vila on quedaven pocs habitants i les cases s’anaven enrunant sense remei. Va comprar una casa i de mica en mica ha fet restaurar moltes cases i l’església. Però, com diu Carles Sapena (àlies Bernat Boïls) al seu blog, ‘ha salvat les pedres’ però no hi viu ningú i s’ha convertit en ‘un decorat de cartó pedra sense ànima’.
Peretti, l’altíssima i esbojarrada italiana que va captivar Dalí, ara és una reconeguda dissenyadora de joies, que té el seu estudi en aquest poble.
La més que notable església cal observar-la amb deteniment. L’edifici gòtic va ser bastit damunt un altre del segle XI, del qual queda alguna resta. Més tard s’hi feren reformes, afegint, entre d’altres, la portalada renaixentista.
Una làpida a la paret demana una oració pels avantpassats que reposen aquí, fent menció d’Ermessenda, que tot i que no és enterrada aquí, va heretar una bona part de les terres de Girona.
El costum de demanar una pregària pels difunts, és herència dels romans i abans, dels grecs. A les vies sepulcrals als afores de les ciutats, s’han trobat aquesta mena de peticions.
Monstre de pedra
Aneu donant la volta al temple i no deixeu de mirar ben amunt, fins que el coll us faci crec. Veureu que us observen fixament. Al segle XII, les gàrgoles -del llatí gargula, que vol dir gola- només servien per evacuar l’aigua de pluja de les cobertes.
De mica en mica es van anant elaborant més i esculpint éssers impossibles que adquiriren diversos significats, normalment relacionats amb el mal, que no pot entrar dins el recinte sagrat.
Més curiosos resulten els caps que hi ha al costat del campanar. Ignoro el seu significat, però no és un cas aïllat. També en trobem -tot i que més primitives- a Santa Coloma d’Arsèguel o a Santa Magdalena de Maià. A les ciutats es col·locaven aquestes carasses on hi havia un bordell, però penso que aquest no deu ser el cas.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Sant Martí de Tours: sapiens.cat
- Història: santmartivell.cat
- Escut: wikiwand.com – dogc.gencat.cat
- Església: invarquit.cultura.gencat.cat
- Sant Martí Vell: paraulesdepas.blogspot.com
- Elsa Peretti: ara.cat
- Gàrgoles: barcelonatienepoder.blogspot.com
Què veure a prop
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: