Símbols protectors a Madremanya (Gironès).
Poc clar queda el significat i l’origen de la paraula bruixa. Podria venir del cèltic, des d’on ens han arribat també conjurs contra aquests éssers malignes. Sigui com sigui, sembla evident que, en general, són personatges femenins que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, han aconseguit poders sobrenaturals. Apa, ja t’ho he deixat anar.
Durant l’edat mitjana i emparada amb la ignorància popular, l’església va alimentar aquestes creences, convertint les bruixes en culpables de les calamitats. Per tant, no és estrany que fossin molt comuns tota mena d’amulets i símbols per foragitar-les. Avui et proposo fer un tomb per Madremanya, al Gironès, on podràs veure un bon grapat d’aquest simbolisme.
Protegir la porta
En aquells temps reculats, les persones es trobaven sota una profunda religiositat, sovint carregada de supersticions. Un clar exemple són les llindes dels portals, moltes de les quals decorades amb símbols per posar la casa sota protecció sagrada. Tingues en compte que la porta té una forta càrrega simbòlica. Jesús va dir: “Jo soc la porta: els qui entrin per mi se salvaran.” (Jn. 10:9).
Sovint veuràs la creu damunt un triangle, comunament associat amb el mont Calvari, amb connotacions més potents que la simple creu sola. Però aquesta muntanya té un origen diferent.
Segons ens explica Gabriel Martín Roig, es tracta de símbols protectors contra bruixes i mals esperits. Amb el temps, s’emplenaren amb decoracions florals per passar la censura. Més endavant s’hi afegí la creu i el triangle va passar a ser el mont Calvari. Així tot quedava política -i religiosament- correcte.
Plantes solars
Un recurs senzill era collir carlines -cards- la nit de Sant Joan i penjar-les al portal. Aquesta planta recorda el sol, que amb la seva llum fa fóra les tenebres i per tant, les bruixes.
Amb diverses plantes collides, no cal dir-ho, per Sant Joan, es creaven petites creus que s’enganxaven a les portes-. També podien ser creuetes fetes amb un full de palmó beneït el dia de Rams. Allà es quedaven clavats a la porta fins que es cremaven a la foguera de Sant Joan de l’any següent.
Blau protector
Així mateix, mira tu per on, descobriren que el color blau espantava les bruixes i els mals esperits. Per aconseguir protecció contra el mal d’ull o les malediccions, pintaven els llindars de les portes i finestres del blau. Però, per què el color blau?
Curiosament, tot i ser el blau un color predominant a la natura -el cel i l’aigua-, hi ha ben pocs éssers que presentin aquest color. Deu fer uns sis mil anys de res que l’ésser humà descobrí el lapislàtzuli, una pedra semipreciosa molt difícil d’aconseguir. Combinada amb altres ingredients s’obtenia un extraordinari color blau. A continuació, la civilització egípcia aconseguí obtenir diverses tonalitats.
La dificultat de produir-lo el convertí en un pigment extremadament car. Tan preciós color no s’utilitzava a la lleugera. Es destinà a la reialesa i també a la divinitat. Així doncs, durant el Renaixement s’aplicà a les túniques de la Verge Maria. Per aquest motiu passà a ser un color sagrat i, com a tal, protector contra qualsevol influència malèfica. Al segle XVIII s’aconseguí elaborar el color blau de manera química i el seu preu fou més assequible. Però els mantells de Maria continuaren essent blaus.
El principi
Més sorprenent resulta veure l’estrella de cinc puntes, anomenada pentacle. Aquest símbol aparegué fa més de cinc mil anys en escrits mesopotàmics. De fet, era un jeroglífic que representava la paraula ‘angle’ o ‘forat’. Després, adquirí un significat astrològic, vinculant cada punta amb un planeta. També s’associà amb els quatre elements -terra, foc, aire, aigua- i el cinquè era l’esperit. A més, com que reprodueix la lletra A, cada punta podia significar la paraula Alpha, i era considerat un emblema de salut.
El cristianisme no es quedà enrere i el prengué com la representació de les cinc ferides de Crist a la creu o els cinc goigs de Maria -anunciació, naixement, resurrecció, ascensió i assumpció- i, per tant, un poderós talismà contra el dimoni i qualsevol mena de mal.
Molts d’aquests símbols protectors a Madremanya, encara s’utilitzen, però més com a element decoratiu que com antídot contra mals.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Etimologia de bruixa: enciclopedia.cat
- Símbols i gravats: palatiofrugelli.blogspot.com
- Els triangles protectors: Gabriel Martín Roig
- Més triangles protectors: Gabriel Martín Roig
- L’exorcització de sortilegis, per J. Lladó i Font
- Proteccions: bastian-lasierra.blogspot.com
- Carlina o card: festafesta.net – espores.org
- Espanta bruixes: patrickrancoule.chez.com
- Mitologia catalana sobre les bruixes: wikiwand.com
- Pentàcul: wikiwand.com
- Color blau: lacambradedalt.blogspot.com.es – infobae.com – rosaryminded
Què veure a prop
- Escut de Madremanya
- Sant Sadurní de l’Heura
- Celrà
- Girona
- Sant Martí Vell
- La Bisbal d’Empordà
- Sant Pol de la Bisbal
Gràcies!
Ei, molt interessant.
Aquesta mena de cercles rodons que es gravaven o s’esculpien a les llindes (per exemple el que hi ha a sota i a dins del pentacle), tenien també la mateixa funció?
A mi em recorden les carlines, i el sol, i a vegades -com es veu en les teves fotos- estan sota els calvaris…
Francesc,
Moltes gràcies pel teu comentari.
Les rodones, com la majoria d’elements circulars estan associats a la forma solar. La llum, en contraposició a la foscor, és per excel·lència, el símbol protector contra bruixes, dimonis i mals esperits.
En aquest cas que comentes s’anomena flor de la vida i ja apareix en cultures tan antigues com l’assíria i l’egípcia. El cristianisme se la va apropiar donant-li un significat nou, relacionant-lo amb la Creació. Els sis pètals representarien els dies que Déu se la va passant fent feina.
Per cert, aprofito per felicitar-te pel teu blog. Fa temps que el segueixo i em semblen meravelloses les descobertes que fas.