Tercer itinerari per Olesa de Montserrat.
Quan les muralles medievals ja no podien contenir l’augment de població, Olesa va créixer formant cercles concèntrics al voltant del nucli primitiu. Una d’aquestes expansions, que és la que ara visitarem, va tenir lloc a finals del segle XIX i a principis del XX i és coneguda com l’Eixample, ja que va seguir molt fidelment el model barceloní.
Comencem al carrer Lluís Puigjaner. Cal Vador Bruixa és un habitatge projectat per Josep Ros el 1923 per a l’empresari tèxtil Salvador Ubach. Ros va ser l’arquitecte que introduí el modernisme a la comarca de Montserrat. A Olesa va deixar diverses obres amb el seu segell.
A les finestres veiem un cercle amb tres línies corbes, com un molinet. Aquest símbol, anomenat trisquela, es va començar a utilitzar al neolític. Probablement a nosaltres ens arribés de la mà dels celtes on formava part de l’imaginari màgic. Durant l’època medieval s’utilitzà per allunyar bruixes i mals esperits, ja que representa el sol, l’energia i la llum, principi diví. Però potser aquí només es tracta d’un element estètic.
Des d’aquí ja veiem l’antic Hotel Gori.
L’hotel
Al segle XVIII va tenir lloc un terratrèmol que va fer brollar aigües sulfuroses a 32 °C, uns quatre quilòmetres més amunt, a la vora del riu Llobregat. A finals del segle XIX es començaren a utilitzar amb finalitats medicinals i es construí un descomunal balneari que més tard es va endur un aiguat.
Joaquim Casals, conegut com a Quim Gori, devia ser un pagès amb bon ull per als negocis, ja que va convertir la seva masia en un magnífic hotel d’estil neoclàssic, amb jardins, on la burgesia feia estada de camí al balneari.
Darrere l’edifici hi ha un monument dedicat als germans Casals, fills del propietari de l’Hotel Gori, que van cedir l’edifici a l’Ajuntament.
Dins un buit veiem una versió de l’escut de la vila que no és actual. L’olivera apareix a terra, quan en realitat ha de ser arrencada, amb les arrels a l’aire -no em pregunteu el perquè-.
La menció a Montserrat hauria de ser el perfil de la muntanya amb una serra de les que antigament utilitzaven els fusters, ja que es diu que els àngels van tallar així la muntanya. Per altra banda, no pot dur les quatre barres, ja que mai ha tingut jurisdicció reial. I la corona ha de correspondre al d’una vila. Recordeu això, ja que a prop veurem un altre de similar.
Travessem els jardins i passem pel costat dels anomenats Xalets de l’Hotel Gori, una ampliació de l’hotel, amb l’ondulada decoració modernista de les finestres.
Una barana amb motius florals protegeix la diferència d’alçada amb el nivell del carrer.
Empresa de transports
En sortir al carrer Josep Anselm Clavé, trobem una deteriorada façana amb grans portes. Es tracta de les antigues cavallerisses i cotxeres on s’aturaven les diligències que anaven fins al balneari de La Puda. Aquest servei va originar un litigi amb altres companyies de transports, quan el propietari de l’hotel aconseguí l’exclusivitat del servei. L’edifici és obra del pare de l’arquitecte Pere Ros, que ja coneixem.
Guerra de teatres
Una mica més avall destaca l’edifici del Teatre Olesa anomenat d’Els Salistes, també construït per Josep Ros el 1923. La grandiloqüent façana barreja diversos estils, amb columnes jòniques i motllures barroques. Compareu el descomunal escut de la façana amb el que hem vist fa una estona.
A principis del segle XX hi havia dos teatres on es representava la Passió. Quan un va tancar, els partidaris del diputat monàrquic de Terrassa Alfons Sala -d’aquí ve el mot Salistes- van obrir aquest local. Aquí es reunia la dreta olesana, en contraposició al teatre El Círcol, més d’esquerres.
A la cantonada amb el carrer Clota hi ha un curiós habitatge. Es tracta de Cal Martells. Al segle XIX aquí hi havia l’antic Teatre Principal, que va tancar les portes el 1919, convertint-se en una fàbrica de gel.
Fixeu-vos amb els interessants plafons ceràmics. Un duu la data 1950 i sembla representar l’edifici com era antigament. Els altres dos reprodueixen vehicles d’una altra època, que imagino van pertànyer a l’antic propietari.
Baixem fins a la plaça de Catalunya per veure el mercat municipal. Aquest edifici, de notables dimensions va ser projectat per l’arquitecte Jeroni Martorell. Potser l’obra més notable és la seu central de la Caixa Sabadell. També va realitzar el mercat noucentista de Calella, que té trets comuns amb aquest. Tot i això, la seva obra va quedar eclipsada per la seva gran tasca com a conservador de monuments.
Tradició teatral
La darrera aturada d’aquest tercer itinerari per Olesa de Montserrat, la farem davant l’emblemàtic teatre de la Passió.
Documentada al segle XVI, la representació de la passió de Crist va començar com a part d’una cerimònia religiosa de la Setmana Santa. Amb el temps es convertí en una tradició que va acabar en competició i rivalitat, en l’època en què dos teatres la celebraven alhora.
Després de la Guerra Civil s’estrenà una nova versió musical, però l’antic teatre del Círcol va quedar petit. S’enderrocà i es construí un de nou amb aforament per a 2500 espectadors. El 1983 un incendi va destruir l’edifici, els decorats i el vestuari. Cinc anys més tard s’inaugurà l’actual edifici, obra del terrassenc Jan Baca i Pericot.
Aquest polifacètic arquitecte va participar en el projecte del centre cultural de Terrassa o l’edifici del Diari de Terrassa. També va dissenyar uns innovadors nínxols per al cementiri de la mateixa ciutat i ha realitzat publicacions, escrites i il·lustrades per ell mateix, i ha fet diversos curtmetratges sobre urbanisme.
Tractant-se d’una instal·lació tan destacable i puntera en l’àmbit escenogràfic, la façana, que reprodueix un horitzó de cases, sembla necessitar una bona posada a punt, per no desmerèixer el que es fa a l’interior.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- L’Eixample: olesademontserrat.cat
- Josep Ros: poblesdecatalunya.cat
- Cal Vador Bruixa: wikiwand.com
- Trisquela: wikiwand.com
- Hotel Gori: wikiwand.com
- La Puda: wikiwand.com
- Monument als germans Casals: monuments.iec.cat
- Escut: wikiwand.com
- Cotxeres: coneixercatalunya.blogspot.com
- Els Salistes: wikiwand.com
- Mercat municipal: festacatalunya.cat
- Jeroni Martorell: wikiwand.com
- Teatre de la Passió: lapassio.cat
- Jan Baca i Pericot: bonart.cat – facebook
- La casa a mida, per Jan Baca
Què veure a prop
- Olesa de Montserrat: primera part
- Olesa de Montserrat: segona part
- Camí de l’Avemaria de Montserrat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: