Segon itinerari per Olesa de Montserrat.
Des del segle XIII i durant més de cinc-cents anys, Olesa va ser domini feudal de l’abadia de Montserrat. Per aquest motiu, trobem al número 36 del carrer de l’Església, un portal amb l’escut del prior Ramon de Vilaregut, que va ser senyor de la vila i feia estades en aquest lloc.
El somni de la Paula
Continuem pel carrer Ample i tombem pel carrer de Paula de Montal, per acostar-nos al convent de les Mares Escolàpies. Paula de Montal va néixer a Arenys de Mar a finals del segle XVIII i va tenir una infantesa difícil. No va parar fins a facilitar l’accés de les nenes a la cultura i va crear diverses escoles. Aquesta va ser la darrera que va fundar i on va morir. Aquí s’hi acollien de franc les filles dels obrers, donant-los a més, menjar i roba.
El mot ‘escolàpia’ prové d’Escoles Pies, institut religiós per a nens, creat pel clergue aragonès Josep de Calassanç a finals del segle XVI.
Al portal de la capella, d’estil neoromànic, llegim ‘Domus Dei’, és a dir, Casa de Déu en llatí. Al timpà, damunt un fons amb les muntanyes de Montserrat, hi ha un escut amb els símbols de Maria, la M i un lliri.
Carrer Ample amunt, fent cantonada amb el carrer Hospital, descobrim una llosa amb la data 1599. Han passat sis segles des de la fundació de la vila i veiem que ha crescut formant cercles concèntrics al voltant del nucli medieval, que hem vist al primer itinerari.
Les lletres AND corresponen a ‘Anno Domini’, que en llatí vol dir l’any del Senyor. Aquesta fòrmula es comença a utilitzar a partir del segle VI, quan el papa Hormisdes va encarregar a Dionís l’Exigu que calculés l’any de naixement de Crist. Però Dionís es va equivocar d’uns anys amb el càlcul.
La patrona
Pugem per carrer Creu Real fins a trobar un dels portals d’entrada des del Camí ral que venia de Vacarisses. Al damunt hi ha una capella dedicada a Santa Oliva.
La fantasiosa vida d’aquesta santa es situa a Palerm, al segle X. Oliva (també Olívia) era una nena cristiana de casa bona que va ser raptada i venuda com a esclava a Tunísia. Davant la negativa de convertir-se a l’islam, li van aplicar alguns turments, que per si sols, ja haguessin posat fi a la vida de l’home més fort. Al final li van tallar el cap i problema resolt. Se la representa amb unes olives o una branca d’olivera a la mà, motiu pel qual va ser adoptada com a patrona d’Olesa.
En realitat, el nom d’Olesa no està clar que provingui d’oliva o olivera -en llatí oleastrum-, però queda bé i ningú ho qüestiona. A més, el conreu de l’olivera ha estat tradicional en aquest municipi des del segle XV, com podem comprovar per les rodes de molí d’oli de Can Puigjaner que hi ha davant del portal.
Passeu sota el portal per observar la interessant llinda d’un portal, amb la data 1762 i el nom PeRa Font. A més, apareix el monograma IHS que representa el nom de Jesucrist, que en realitat, és una abreviatura del grec. Aquest símbol aparegué al segle VII a les monedes de l’emperador Justinià II. Més tard va ser adoptat per la Companyia de Jesús i es va popularitzar durant l’edat mitjana.
Sant caritatiu
Per acabar amb aquesta breu ruta, ens acostem al carrer Santa Oliva, número 34, on trobem la seu de les Filles de la Caritat. Aquesta congregació femenina va ser fundada el segle XVII per Vicenç de Paül, juntament amb la religiosa Lluïsa de Marillac. Aquest sacerdot francès va tenir una gran activitat benèfica cap als nens i marginats.
Finalitzem aquí el segon itinerari per Olesa de Montserrat. No us perdeu la tercera part, on coneixereu una mica més de la història d’aquesta població.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Escolàpies: escolapiesolesa.org
- Anno Domini: wikiwand.com
- Santa Oliva: wikiwand.com
- Origen dels noms geogràfics de Catalunya, per M. Bofarull
- L’oli d’Olesa: olesademontserrat.cat
- IHS: wikiwand.com
- Vicenç de Paül: wikiwand.com
- Filles de la Caritat: parroquiaolesa.cat
Què veure a prop
- Olesa de Montserrat: primera part
- Olesa de Montserrat: tercera part
- Camí de l’Avemaria de Montserrat
- Balneari de la Puda
- Santa Eulàlia d’Esparreguera
M’ha agradat molt aquest article, felicitats
Moltes gràcies!