Primer itinerari per Olesa de Montserrat.
Tot i que el terme d’Olesa de Montserrat (Montserratí) ha estat habitat des del segle VI aC, el nucli antic de la població va sorgir cap al segle XI dC, al voltant d’un castell i una església. Com que antigament, es tractava de possessions personals que es podien comprar i vendre, doncs el prior de Montserrat va comprar tota la vila. Apa.
La població va anar creixent i transformant-se, però encara podem endevinar com era aquell primer nucli. Us proposo tres itineraris molt curts, per conèixer els secrets -o no tan secrets- d’aquesta històrica vila.
La plaça de les Fonts
Comencem a l’emblemàtica plaça de les Fonts, centre neuràlgic de la població. Al segle XVII hi havia una bassa, però no va ser fins dos segles més tard que l’indret es remodelà i s’afegí una font amb set brocs, sis tenien rostre femení i un de dimoni. Diuen que antigament, l’aigua que sortia per la boca del dimoni provenia d’una mina diferent i tenia una altra temperatura.
El 1919 es tornà a modificar l’espai i Josep Ros va projectar una font monumental, amb els mateixos brocs. Aquest arquitecte modernista, probablement us sonarà més si us dic que també és l’autor de les Caves Freixenet a Sant Sadurní d’Anoia. Al tercer itinerari per Olesa veurem un parell de construccions seves.
Més tard la font va passar a millor vida i als anys noranta es construí l’actual, conservant les cares.
Donant una ullada als edificis del voltant de la plaça, veureu testimonis del passat medieval. Per exemple Cal Blà, un casal del segle XIV que ens ha arribat molt modificat i del qual resten les finestres gòtiques. Una d’elles conserva un parell de gravats cruciformes. Probablemente es tracti de símbols per espantar bruixes.
També es conserven uns porxos del segle XIII, sota els quals els membres del consistori deliberaven sobre qüestions polítiques. Segons sembla, podria haver estat un intent de fer la plaça totalment porxada, però aquí es va quedar.
La sagrera
Continuem aquest primer itinerari per Olesa de Montserrat i pugem pel carrer de l’Església. A mig camí, a la dreta, s’obre un carreró sota un pas cobert. Som a l’inici de la sagrera medieval, espai ‘sagrat’ al voltant de l’església on els vilatans gaudien de protecció contra els senyors feudals. Si mireu un plànol de la vila, veureu clarament delimitada aquesta zona.
I així arribem a la plaça Nova, oberta al segle XIV quan, després de la pesta, s’enderrocaren unes edificacions. En aquest punt se situa l’origen de la vila medieval, de la qual només queden uns pocs testimonis de l’antiga muralla i la impressionant Torre del Rellotge.
Aquesta torre, que no és el campanar de l’església, era un element de defensa construït damunt de la primitiva fortificació. Al segle XVI se li va donar l’alçada que ara té. Més tard va servir com a presó i fins i tot va allotjar l’escola municipal.
De l’església barroca només queda el record i una paret de pedra. El que es va salvar de la crema durant la Guerra Civil, s’enderrocà als anys 50 per construir el temple que ara veieu.
Plafons devocionals
Al número 14 de la plaça, observem un plafó ceràmic arrodonit. Es veu la Mare de Déu de Montserrat envoltada d’escolanets que canten i toquen diversos instruments i el massís al fons. Com a curiositat, l’escolania de Montserrat està formada per més de cinquanta nois -que no noies-.
Sembla que el ‘color’ de la veu fa impensable una coral mixta amb veus femenines. Té els seus orígens al segle XIII, poc després que tinguessin lloc les primeres peregrinacions al monestir. És una de les més antigues d’Europa.
L’habitatge del número 9 és Casa Gual, tristament rehabilitat, ja que ha perdut l’aire modernista que tenia. A la façana veiem la imatge del Sagrat Cor.
L’origen d’aquesta devoció comença al segle XVII, de la mà de Santa Margarida Maria, una religiosa francesa a qui, mira tu per on, Jesús personalment li va donar instruccions de què havia de fer per difondre aquest culte, una mena de salvo conducte per a la salvació.
Als extrems superiors del plafó es veuen uns elements vegetals. Es tracta del ‘card marià’ que deu el nom a una llegenda medieval. Es diu que Maria va amagar el seu fill sota les punxegudes fulles d’un gran card per tal que Herodes no el trobés.
A continuació, la casa del costat, amb uns grandiosos finestrals, sí que ha conservat els trets modernistes. Les decoracions amb rajoles representant gira-sols, s’assemblen molt a les que Gaudí va utilitzar a la casa Vicens de Barcelona o a El Capricho de Comillas.
Un carrer històric
Aquí mateix comença el carrer Hospital, en record d’aquesta institució creada al segle XVI i avui dia desapareguda. La paraula hospital ve d’hospitalitat.
És a dir, un lloc on acollir viatgers, pelegrins i persones amb pocs mitjans per viure. Damunt la porta d’un garatge queda un testimoni de l’antiga capella del cementiri, del segle XVIII.
No us perdeu el segon itinerari per conéixer més de la història d’Olesa de Montserrat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història: enciclopedia.cat
- Plaça de les Fonts: wikiwand.com
- Les Fonts: fontsaigua.wordpress.com
- Josep Ros: wikiwand.com
- Exorcització de sortilegis, per J. Lladó i Font
- Els orígens medievals del paisatge català, per J. Bolòs (pàg. 194)
- Església de Santa Maria: parroquiaolesa.org
- Escolania de Montserrat: wikiwand.com
- Sagrat Cor
- Card marià: wikiwand.com
Què veure a prop
- Olesa de Montserrat: segona part
- Olesa de Montserrat: tercera part
- Camí de l’Avemaria de Montserrat
- Mural dels Reis Catòlics
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: