Les Torres Symbol a Esplugues de Llobregat.
Es coneix Esplugues de Llobregat des del segle X. Això ja és per fer pensar. El nom sembla fer al·lusió a la quantitat de coves i cavitats del terreny, segons ho descrivia a principis del XX Mossèn Carbonell, en el seu documentat estudi sobre aquesta població.
Poc es podia pensar el nostre mossèn que en mig segle, tot canviaria tant que seria impossible reconèixer aquest indret que, fins no fa tant, era eminentment agrícola.
A continuació, la massiva migració de la postguerra va fer augmentar exponencialment la construcció d’habitatges i la ciutat va créixer d’una manera ràpida i descontrolada, mercès a ser al mig d’un múltiple nus viari.
L’especulació no va respectar res: cases, masos, conreus, … Tot va desaparèixer per una salvatge i impersonal construcció. Probablement, el punt culminant va arribar el 1975 amb la construcció de les Torres Symbol -o Edifici Símbol-, que algú també en diu Les Tres Torres. Per poder aixecar-les, es van requalificar uns terrenys que estaven destinats a zona d’equipaments. El diner té un gran poder.
Arquitectura vertical
Aquestes tres immensos gratacels consten dinou plantes més quatre soterranis amb la particularitat que la planta baixa hi ha una passatge que comunica els tres edificis i la darrera planta està destinada a serveis. Arquitectònicament l’obra presenta interès pel llenguatge utilitzat, amb diversos plans i volums de ciment així com la combinació de ceràmica.
Però, malgrat el seu peculiar atractiu, aquestes torres són probablement el greuge més gran que s’ha fet al municipi. Perquè és impossible no veure-les. Siguis on siguis, aquestes verticalitats de ciment sembla que et vagin a caure al damunt.
Situades en un altre indret més idoni, passarien per una novedosa creació i les considerariem com una bona mostra de l’arquitectura dels anys setanta. Això em fa pensar amb l’efecte que per exemple, fa la descomunal Torre Velasca al mig de Milà.
Arquitectura en brut
Conegut amb el nom de ‘brutalisme’, aquest moviment arquitectònic va ser el triat per aixecar grans edificis de formigó, entre els anys 50 i 70. Es va iniciar amb les obres realitzades per Le Corbusier, però aviat van derivar en formes geomètriques de grans proporcions, amb els acabats en ‘brut’, sense decorar.
A prop d’aquí podeu veure un exemple: l’antiga facultat d’història i geografia de la Universitat de Barcelona.
L’autor
Tal com m’ha comentat el seu fill, l’autor dels gratacels és Antoni Amargós Altisent. Amargós va obtenir el títol d’arquitecte el 1967 i ha realitzat un ampli ventall d’interessants construccions amb el seu particular estil. No em consta que hagi projectat cap altre gratacel amb les descomunals dimensions de les Torres Symbol.
No obstant això, les darreres realitzacions d’Amargós, qui va ser arquitecte muncipal de Sant Just Desvern, s’allunyen força de la seva interessant trajectòria.
En realitat, el projecte va ser realitzat conjuntament amb Josep M. Argilés Fontanet, arquitecte de la mateixa fornada que Amargós.
Per acabar, la polèmica sobre què fer amb aquests gratacels és damunt la taula. D’una banda, forma part de la nostra història. Però tampoc podem obviar que l’estètica actualment és discutible degut al seu mal estat de conservació.
De moment és un bon lloc per penjar pancartes reivindicatives, mentre els edificis es deterioren i una multitud viu amb no pocs problemes de convivència, entre parets de formigó. Això sí, amb bones vistes de la ronda, l’autopista i tres carreteres més.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: avda. de Cornellà, 13. Esplugues de Llobregat
Saber més
- Història d’Esplugues: esplugues.cat
- Inventari del patrimoni d’Esplugues (pàg. 18)
- Brutalisme: arqhys.com – wikiwand.com
- Brutalisme a Barcelona: cat.elpais.com
- Obres d’Antoni Amargós: gencat.cat – santjust.cat – luispares.com – TomasLopezDESIGN – luispares.com
Crec que és una opinió subjectiva. Les vistes son espectaculars, l’entirn molt bonic, l’edifici rehabilitat i no hi ha més problemes de convivència que a qualsevol altra comunitat
Joana,
En primer lloc, agraeixo el teu punt de vista. Tens tota la raó que és una opinió meva personal.
M’alegra saber que els edificis han estat restaurats. El 2017, quan vaig escriure l’article, es trobaven molt deteriorats, amb bastides i proteccions afegides per tal d’evitar la caiguda de materials.
En ser els blocs més alts d’Esplugues, segurament les vistes són envejables. Caldria saber què opinen les persones que viuen al voltant, veient aquests edificis al lloc on només havia d’haver-hi equipaments.
Quan a la convivència, em remeto a l’antic blog de la comunitat on sembla que fa uns quants anys no era fàcil harmonitzar la vida de tantes persones juntes. Jo visc en un bloc de set plantes i ja resulta complicat. Però com bé dius, és una opinió subjectiva.
Bona tarde,
L’autor de l’esmentat greuge, es el meu pare Antoni Amargós Altisent.
Salutacions,
Albert Amargós
Benvolgut Albert,
Moltes gràcies per la informació. No voldria haver ferit cap sentiment. La meva opinió es deu al desmesurat impacte visual que té aquesta obra en un indret molt saturat.