Itinerari per la Barceloneta (part 1).
El barri de la Barceloneta es pot visitar moltes vegades i de diverses maneres i segur que mai te l’acabes. Aquesta és una de les mil rutes que pots fer. Obre bé els ulls, perquè hi ha molts detalls per descobrir!
Un model de planificació
Al segle XVIII, després de la guerra de Successió, bona part del barri de la Ribera va quedar destruït i fou necessari trobar un nou lloc per viure. En uns terrenys guanyats al mar i ajudat per enginyers militars, Juan Martín Cermeño -arquitecte i també enginyer militar-, planificà un eixample de carrers amb illes idèntiques, numerades a cada cantonada. Per si no et sona, Cermeño reformà el castell de Montjuïc de Barcelona, restaurà el pont del Diable de Martorell i projectà el castell de Sant Ferran de Figueres.
La reglamentació establia que les cases havien de constar de planta i un pis, per tal de no interferir el radi d’acció dels canons de la ciutadella que era ben a prop. Però a partir del segle XIX, es va permetre superar aquesta alçada i la densitat de població es disparà.
Vigilant les finestres
Per començar aquest itinerari per la Barceloneta, situa’t al carrer de Balboa. Al número 16 tens la Casa de les Sirenes. Aquests poc amistosos éssers sota el ràfec de la teulada, recorden les malvades sirenes de l’Odissea que amb els seus cants feien naufragar els mariners per devorar-los. Les esglésies les esculpiren nombroses vegades als capitells, com a exemple de luxúria i perdició.
De totes maneres, si t’hi fixes millor, potser pensaràs que no semblen sirenes, sinó dracs. Millor dit, dragones, ja que exhibeixen un bon pitram. Segons l’imaginari medieval, el drac pot tenir connotacions negatives o positives, segons el lloc i el moment. Entre les positives tenim que és un bon guardià de portes, motiu pel qual sovint el pots veure representat a les portes de les esglésies. Per altra banda, a causa del mite de sant Jordi, a principi segle XX el drac era una representació de la catalanitat, omnipresent a molts edificis modernistes.
Animals gòtics
Tomba pel carrer de Pizarro, dedicat a l’extremeny Francisco Pizarro González, nascut el 1478, el qual conquerí el Perú i en fou el primer governador. Al número sis veuràs més dracs. En aquest cas estan acompanyats d’altres animals, com granotes i llangardaixos. Com que el llangardaix busca el sol, es convertí en un símil del cristià que busca Déu. Per arribar a adulta, la granota pateix una transformació –metamorfosi–, un símil de les persones. Això no obstant, potser només es tracta de decoració imitant l’estil gòtic, sense més explicacions.
Unes façanes més avall contenen uns plafons decoratius pintats amb color vermellós i blanc. Els del número 12 són filigranes florals inspirades en el barroc. En canvi, els del número 9, són motius heràldics, amb un escut i un lleó. Aquest animal va ser una figura molt popular amb nombrosos atributs, que expressa poder, valentia i també és un símil de Crist, a qui s’anomena Lleó de Judà.
Modernisme d’autor
Seria bo acostar-te un moment al carrer Marquès de la Quadra per observar una interessant façana de color groc: la Casa Esteve Cortada. L’edifici, que dona també al carrer de la Mediterrània, fou projectat per Josep Graner i Prat.
Aquest prolífic arquitecte edificà en diversos estils, tot i que aquest habitatge podria entrar dins el modernisme. La seva obra més coneguda és la Casa de la Papallona de Barcelona, però és autor de moltes més, a Barcelona i rodalia. A la Barceloneta veuràs un parell més d’exemples projectats per ell.
Fixa’t que les baranes dels balcons representen abelles. Les mateixes les trobaràs en un altre edifici. En canvi, les de la façana principal són diferents. El modernisme sentia una veritable passió per la fauna i, concretament, pels insectes. Papallones, abelles i libèl·lules foren extensament representades en pintura, orfebreria i arts aplicades, com aquestes baranes.
Baixa pel carrer del Baluard i atura’t al número 6. La Casa Josep Torras, construïda cap al 1900, també és obra de Graner. En aquest cas, un motiu esgrafiat de formes ondulants, recobreix la façana. Més avall veuràs un altre edifici exactament igual, on només canvia l’esgrafiat.
Inspiració clàssica
Gira l’esquena i veuràs una façana amb unes curioses pintures. Aquest edifici de final segle XIX es pot considerar d’estil eclèctic, és a dir, que combina diversos estils. Les pintures, sense ser res de l’altre món, representen motius florals i figures de nens –una mica deformes, els pobrissons–, uns pescant i els altres sostenint uns gerros. Aquests motius semblen inspirats en decoracions renaixentistes. Aixecant la vista més amunt, veuràs que l’edifici sembla haver estat sobreedificat. El darrer pis no segueix el mateix estil i a més, incorpora pintures de temàtica marinera.
El cor d’un barri mariner
Xino-xano en aquest itinerari per la Barceloneta arribaràs al carrer de la Maquinista. Aquí hi ha el mercat, però el veurem més endavant. De moment, gira a l’esquerra per veure Can Ramonet, al número 17. L’inici d’aquest emblemàtic restaurant es remunta al segle XVIII, quan obrí una taverna. L’actual establiment és de 1956. Aquest és un dels pocs edificis que han mantingut la fesomia del projecte inicial del barri. A la cantonada encara es pot veure una de les marques d’illa.
El 2017, quan vaig escriure aquest article, a la façana hi havia inserits uns plats de ceràmica amb motius variats, que per l’estil podrien procedir de Talavera. Probablement una remodelació els va fer desaparèixer. Una llàstima. Tanmateix, si tombes pel carrer dels Mariners encara és possible veure un parell de plafons ceràmics que s’han salvat.
Retrocedeix pel carrer de la Maquinista fins a la cantonada amb el carrer de Sant Miquel. Si puges uns metres, veuràs una interessant façana modernista al número setze, amb uns bonics –i descolorits– esgrafiats.
El centre espiritual
L’itinerari per la Barceloneta continua! Ara baixa pel carrer de Sant Miquel fins a arribar a la plaça de la Barceloneta, on s’alça l’església de Sant Miquel del Port, altrament dit, del Mar. Fou projectada el 1753 per l’enginyer militar i arquitecte Pedro Martín Cermeño, fill de Juan Martín Cermeño (el també enginyer qui projectà el barri de la Barceloneta). A ell li devem la Seu Nova de Lleida i la supervisió de nombroses obres de millora, com la carretera de Barcelona que menava a l’Aragó i la urbanització de la Rambla de Barcelona, entre altres.
Davant de l’església s’obre una plaça barri que permet contemplar-la amb perspectiva. Observa-la amb deteniment, ja que és considerada un dels pocs exemples rellevants de temples barrocs a Barcelona –els altres són el de la Mercè i el de Betlem–. Presidint la façana tens l’arcàngel Miquel amb una espasa matant un drac –no es veu gaire–, símbol del mal, a qui té lligat amb una cadena. Com a cap dels exèrcits celestials, Miquel s’enfrontà a Llucifer i el va fer fora del cel per haver estat un mal xicot. Dessota de l’escultura hi ha una franja amb tríglifs i mètopes contenint alguns dels atributs de l’arcàngel –ben petit i en llatí perquè tothom ho entengui–.
El diplomàtic
A banda i banda de l’església hi ha sengles edificis pràcticament bessons. Tot i que daten del segle XVIII i, per tant, serien barrocs, en realitat, el 1837 foren remodelats i decorats amb uns relleus neoclàssics de terra cuita. El de la dreta té una placa que recorda que allà hi visqué Ferdinand-Marie de Lesseps. Nascut a Versalles el 1805, Lesseps fou un diplomàtic i empresari que esdevingué cònsol a Barcelona i posteriorment, ambaixador a Madrid.
És especialment conegut per liderar el projecte de construcció del canal de Suez i del Canal de Panamà, obres no exemptes de nombrosos entrebancs. A Barcelona és especialment recordat per haver mediat durant el bombardeig de 1842, arran d’una revolta civil a la ciutat.
Amb nom propi
Atura’t un moment a la cantonada del carrer de Sant Miquel amb el carrer d’Escuder. Miquel Escuder i Castellà fou un industrial nascut a Terrassa el 1835. Després de treballar a La Maquinista Terrestre y Marítima s’establí pel seu compte en aquest barri, obrint el primer establiment de la península dedicat a la fabricació de màquines de cosir.
En un dels murs de la cantonada veuràs una pintada i una placa dedicada a Miquel Pedrola i Alegre. Va néixer a la Barceloneta el 1917 i amb només quinze anys entrà a militar en un partit milicià i polític que acabaria formant part del Partit Obrer d’Unificació Marxista i més tard s’integraria dins el Front d’Esquerres. Intervingué en nombrosos actes i en esclatar la Guerra Civil anà voluntari al front, fent-se càrrec d’una centúria. Morí el 1936 durant una batalla a l’Aragó. Un any més tard es rebatejava aquest carrer amb el seu nom. El 2002 un historiador descobrí aquesta pintada. Fou l’espurna que motivà la recuperació de la seva memòria i acabà –catorze anys després– amb la dedicació d’un carrer a pocs metres d’aquí.
Literatura a la plaça
Continua pel carrer d’Escuder i arribaràs a la plaça del Poeta Boscà. Aquest espai recorda el poeta català renaixentista Joan Boscà. Al costat de l’entrada de l’aparcament pots veure un homenatge amb alguns poemes que va escriure al segle XVI estampats al ciment.
Només entrar a la plaça, fixa’t en un dels edificis modernistes que més destaca. Es tracta de la Casa Josep Magret i és bessona amb la que has vist al carrer Baluard. També la projectà Josep Graner, deu anys més tard que l’altra, canviant els esgrafiats i el color de la façana.
El mascaró ennegrit
A l’altre costat de la plaça, en una breu entrada del carrer del Baluard hi ha una fosca escultura penjada a la paret. T’avanço que es tracta d’una reproducció. L’original es conserva al Museu Marítim de Barcelona. Aquesta figura era el mascaró de proa d’un vaixell del segle XVIII que fou desballestat al moll de la Barceloneta, conegut com la Riba. La peça va anar passant de mà en mà i fins i tot s’utilitzà com a reclam d’una taverna del moll. El desgast del temps ha fet que les faccions i el color recordin una persona africana, motiu pel qual és conegut popularment com el Negre de la Riba. En realitat, representava un indígena americà.
El rovell de l’ou
Aquí mateix hi ha el mercat, punt central de l’itinerari per la Barceloneta. L’estructura inicial va ser projectada a final segle XIX per Antoni Rovira. Aquest arquitecte va guanyar el concurs per a l’Eixample de Barcelona, però fou desestimat en benefici del de Cerdà. És autor també dels mercats de Sant Antoni i de la Concepció de Barcelona.
La remodelació per adequar-lo als nous temps va anar a càrrec de Josep Miàs, qui va projectar a més, una gran pèrgola metàl·lica que s’endinsa a la plaça del poeta Boscà, també projectada per ell. Aprofita per observar el curiós i adient detall del mur fet amb el relleu d’unes oueres. Després de treballar amb Enric Miralles, Miàs fundà el seu despatx d’on han sortit propostes tan diverses com la transformació del centre històric de Banyoles o edificis futuristes al 22@ i a Sant Cugat del Vallès.
Nous temps, nous estils
A continuació, dirigeix-te fins al carrer de la Maquinista i gira a la dreta. Veuràs una estesa de blocs que et causaran un xoc visual després d’haver vist tants edificis de temps passats. Edificat els anys cinquanta del segle XX, el conjunt consisteix en un projecte d’habitatges socials per a pescadors i les seves famílies. L’immens bloc amb forma d’u amb 140 habitatges fou batejat com a “Grupo de Viviendas Almirante Cervera“, tot i que actualment és conegut com a “Bloc de Pescadors“. Fou encarregat pel Montepío Marítimo amb la idea d’erradicar el barraquisme del desaparegut barri del Somorrostro.
L’encert rau principalment en l’espai verd que configura la plaça interior oberta només al carrer de la Maquinista. Així mateix, l’orientació esbiaixada de les finestres evita una visió enfrontada amb les finestres d’altres edificis.
El projecte es deu a José Antonio Coderch, juntament amb Manuel Valls. Coderch nasqué a Barcelona el 1913 on estudià arquitectura. Cal recordar que durant la Guerra Civil fou oficial del bàndol franquista. Passada la contesa, obtingué el títol i a Sitges ocupà el càrrec d’arquitecte municipal, projectant, entre altres, la caserna de la Guàrdia Civil. Seguidament, s’establiria a Barcelona o seria conegut pels nombrosos edificis de tota mena que projectà. Segurament et sonaran els negres edificis Trade i els de la Caixa, molt propers els uns dels altres. Al segon itinerari pel Poblenou, veuràs un altre edifici de Coderch que ha gaudit de més nomenada.
La indústria
Per acabar aquest itinerari per la Barceloneta, només has de caminar uns pocs metres pel mateix carrer. Veuràs una gran arcada amb el text La Maquinista Terrestre y Marítima. Aquesta empresa fou fundada el 1855 com a resultat de la fusió d’altres empreses, però l’edifici s’edificà sis anys més tard. En un principi es dedicava a la fabricació de maquinària pesant i tenia mil dos-cents treballadors, fet que et dona una idea de l’envergadura que tenia.
D’allà sortiren locomotores de vapor, motors dièsel per a vaixells així com tota mena d’estructures metàl·liques. Anys més tard s’obrí una segona fàbrica a Sant Andreu –actualment el centre comercial La Maquinista–. Un segle després, tancaven els tallers de la Barceloneta i foren desmantellats. A part d’aquesta porta, només queda una xemeneia. La resta és una estesa de blocs anodins.
Des d’aquí et suggereixo anar xino-xano pels carrers que et vingui de gust fins a la plaça de Brugada, on comença la segona ruta per descobrir la Barceloneta. No te la perdis!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història de la Barceloneta: ajuntament.barcelona.cat
- Juan Martín Cermeño: wikiwand.com
- Sirenes: saludyromanico.blogspot.com.es
- Sobre dracs, monstres i herois: ccaa.elpais.com
- Llargandaix: museunacional.cat (pàg. 50)
- Josep Graner i Prat: wikiwand.com
- Antoni Rovira i Trias: enciclopedia.cat
- Mercat de la Barceloneta: cafur.es
- Plaça del Poeta Boscà: blocs.xtec.cat
- Miquel Pedrola: barcelona.cat
- El Negre de la Riba: acib.cat
- El otro Coderch de la Barceloneta: Viviendas para pescadores…, per Andrea Palomino
No em perdré les properes rutes….!!!!!
Gràcies!