El castell de Jaumar a Cabrils (Maresme).
Quan els castells van deixar de tenir una funció defensiva, es van convertir en mansions. S’ampliaren i modificaren, ara poso una porta aquí, ara una sala allà, per tal de fer-les més confortables per la nova burgesia.
A finals del segle XIX, la imaginació va entrar de ple a les construccions. Les noves edificacions es van fer inspirant-se en antics -o no tan antics- models de castells. Torres, merlets, matacans, escuts i mil elements més, sense més utilitat que la merament decorativa.
En primer lloc, a Cabrils (Maresme) hi havia el mas de Can Rafart, d’origen medieval, adquirit al segle XIX per Joaquim de Jaumar. La propietat va passar a mans dels seus nebots qui la van fer remodelar en un fantasiós decorat. És innegable que el resultat crida l’atenció.
El projecte va ser encarregat el 1923 a Eugenio Pedro Cendoya, arquitecte noucentista autor del Palau Nacional de Montjuïc a Barcelona.
Resulta curiós, que Can Rafart – antigament Mas Riera- de Vilassar de Dalt fos refet en un estil similar, poc abans que aquesta edificació.
El cognom Jaumar pertany a una nissaga de Gràcia (Barcelona) de la qual van sortir eminents personalitats.
Referents llegendaris
A la façana nord veiem un plafó ceràmic representant Sant Jordi, el cavaller medieval per excel·lència. Des que, al segle XVI Rafael Sanzio va pintar el sant dalt un cavall blanc matant el drac, la imatge es va reproduir i versionar fins a l’infinit, com un molt similar al carrer Sant Miquel 24, de Barcelona.
Els lleons poden fer referència al cognom Rafart, el mas que hi havia anteriorment.
Heràldica familiar
L’escut damunt la porta, es refereix a la família Jaumar (mà i dues estrelles) i Bofarull (torre amb quatre figures anomenades ‘roc’).
A la cantonada hi ha un parell d’escuts fent referència als Jaumar i als Carrera (bous i tres estrelles). Els primers es van emparentar amb els segons, de Torelló.
Altres emblemes també apareixen a l’escut del Palau Bofarull de Reus, pel que sembla que hi pot haver una relació entre ambdues famílies.
Dins una orla apareix la inscripció ‘Victori fidelitas sanguine obsignata’, que, mal traduïda, vindria a expressar una lleialtat segellada amb sang. Aquestes mateixes paraules les trobem en uns esbossos que Jujol va realitzar, quan preparava la reforma de la Casa Bofarull a Els Pallaresos (Tarragona).
Tan grandiloqüent divisa es va encunyar a finals del segle XVIII i constitueix una manifestació de gratitud i respecte vers Carles III.
A la façana principal del castell de Jaumar a Cabrils, veiem una finestra doble, amb una fina columna, tot imitant l’estil gòtic.
Santes i profanes
A continuació, a l’abandonat jardí trobem diverses fonts. Una d’elles conté un plafó ceràmic, molt deteriorat, que representa Santa Anna i ensenyant a llegir a la Verge Maria.
La rocambolesca història d’aquesta santa, és tan poc creïble, que fins i tot l’església catòlica deixa clar que cal agafar els escrits amb pinces. La veneració es va escampar quan, al segle XVI Ricard II es casà amb Anna de Bohèmia i es començà a celebrar la festivitat a Santa Anna.
Probablement aquesta font és un record d’Anna de Bofarull, neboda del primer propietari, que va viure aquí amb el seu marit Francesc de Sales Jaumer.
He llegit que el 1901 aquest matrimoni va dur a terme una gran reforma del jardí. Sembla que el projecte va anar a càrrec de l’arquitecte i dibuixant Josep Vilaseca i Casanovas, que no necessita presentació si et dic que va ser l’autor de l’Arc de Triomf de Barcelona.
L’altra font és una mena de cova rocallosa, destaca per una descomunal petxina. Tradicionalment, aquest era l’atribut de Venus, deessa romana de l’amor, la sexualitat i la bellesa, nascuda de l’escuma del mar. També és símbol de la fertilitat o fecunditat en la iconografia cristiana.
Aquesta font va ser construïda el 1921, quan Manuel de Jaumar, fill de l’Anna i d’en Francesc, va heretar el castell. En realitat la font estava rematada per uns merlets, que van desaparèixer amb la col·locació de la petxina.
La mansió també inclou una capella -construïda el 1906-, que recorda l’estil neoromànic de les que haureu vist en alguns cementiris de l’època, com a Cabrera i El Masnou.
Finalment, és d’esperar que, abans no sigui irreversible, es pugui fer alguna cosa per conservar aquesta construcció tan característica del perfil de Cabrils.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Castell, 11. Cabrils
Saber més
- Castell de Jaumar: guimera.info – misteriojordibosch.blogspot.com
- Capitells similars: pedresdegirona.com
- Eugenio Pedro Cendoya: wikiwand.com
- Els Jaumar i els Carrera: ajtorello.cat
- Santa Anna: ec.aciprensa.com
- Imatges similars de Santa Anna: hagiopedia.blogspot.com – retabloceramico.net
- Sant Jordi de Rafael: wikiwand.com
- Imatges similars de Sant Jordi: google.es – st-takla.org
- Pintures del Palau Bofarull, per F. M. Quílez i Corella (pàg. 215)
- La reforma de la casa Bofarull, per G. Carabí (pàgs. 125-128)
- Del Mas Rafart de Cabrils al castell de Can Jaumar, per L. Bosch
Què veure a prop
- Itinerari per Cabrils (I)
- Itinerari per Cabrils (II)
- Itinerari per Cabrils (III)
- Font de Can Roldós
- Cova de les Encantades
- Laberint
- El Montcabrer
- Coetera de Ca n’Amat
Altres castells de fantasia
- Castellet
- Castelldefels
- Vila-seca
- I si vols veure més castells, mira això
Agrairia que quan publiqui una informació esmenti la bibliografia i els autors i/o autores de la recerca. Per les creus, hi ha un llibre publicat ara fa un any. Can Jaumar un article, i per la cohetera també. Per la resta no ho sé. Però per la cohetera he vist que és de l’abril del 2024.
Moltes gràcies.
Benvolguda Laura,
En primer lloc, gràcies per la puntualització que fa.
Com haurà comprovat, al final de cada article, dins l’apartat “Saber més” hi ha anotada la bibliografia així com l’autoria de la font consultada si l’he trobat. En el cas que m’hagi descuidat de citar alguna de les fonts que esmenta, li demano disculpes. Si és així i em facilita les dades de la publicació, l’afegiré també al final de l’article corresponent. Pel que fa al llibre publicat sobre les creus, si és tan recent ben segur que no en tinc cap constància.
D’altra banda, les dates que apareixen al principi de cada article no són sempre reals. Recentment, he renovat tot el blog i el sistema informàtic va substituir totes les dates per les de l’any en curs. Per exemple, tant l’article de la coetera de Ca n’Amat com el de Can Jaumar els vaig publicar el 2017.
Alfons Martín
Bona tarda, el proper dissabte està convidat al museu de Cabrils on hi ha una conferència sobre el Mas Rafart i el pas a la família Jaumar. Potser ho trobarà interessant, ja que podrà posar en clar i ordenar les seves idees respecte a l’edifici i també a la família. Crec que s’ha embolicat un xic.
Moltes gràcies per la invitació. No estic del tot segur que arribi a temps, però faré el possible per assistir-hi, ja que estic molt interessat en corregir les errades que hagi fet en el meu escrit.
Seguint el seu consell, vaig assistir a la conferència i he rectificat les dades incorrectes. Prego que, si en troba cap més m’ho faci saber per corregir-la. Quedo molt agraït per la seva aportació.