La parròquia Sagrada Família de Cirera a Mataró.
El barri de Cirera de Mataró, amb els seus carrers impossibles, té la seva història particular.
En primer lloc, documentat al segle XII, el topònim Cirera podria procedir del mot àrab ‘hirassa’ que vindria a dir ‘la guàrdia’. Sembla que els àrabs van passar per aquí i van tenir algun punt de vigilància. El mateix nom el trobem en nombrosos indrets de la geografia catalana, que sovint corresponen a llocs elevats i conserven alguna torre de guaita o castell.
La parròquia
A mitjans del segle XX, una onada d’immigració va fer créixer la ciutat ràpidament, originant diversos barris, com aquest. Davant del vertiginós creixement, l’església catòlica va prendre la decisió de crear el 1965 quatre noves parròquies. Una d’elles és la de la Sagrada Família, a la ronda del Dr. Ferran, tot i que el projecte de l’actual edifici de maó vist, va ser signat el 1973 per Esteve Mach i Bosch i Narcís Majó i Clavell.
Mach és un arquitecte mataroní, vinculat a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Majó, també arquitecte, va compaginar la seva professió amb altres activitats, com la de professor i la de promotor de diverses iniciatives cíviques.
Ubicat, com no podia ser d’altra manera, en un carrer de fort pendent, el temple destaca pel seu alt campanar, que sembla voler competir amb l’anodí edifici del costat. Realitzada també amb maó vist, aquesta torre, projectada per Luís Josa García-Tornel, es va aixecar quinze anys més tard.
Amb bona vista, a la campana es pot veure el nom Mataró i les figures en relleu de Josep, Maria i l’infant Jesús.
Infància
Els plafons que llueix la façana estan realitzats amb terra cuita policromada. Representen dotze moments diferents de la infància de Jesús: des de l’anunciació de l’àngel fins al naixement de Jesús, passant per la visita dels reis, la cerca d’allotjament a Betlem o la presentació al temple, entre d’altres, data en què ja no se’n sap res més de la seva vida fins que és adult.
Aquests quadres van ser realitzats el 2015 per en Marçal Casanovas, pessebrista i ninotaire, qui va ser president de l’Associació de Pessebristes de Mataró. Entre d’altres, és autor d’una sèrie de setze diorames representant els Pastorets, amb motiu del centenari d’aquesta obra de Josep Maria Folch i Torres.
Potser la parròquia Sagrada Família de Cirera no apareixerà mai a les guies turístiques, però considero que té el seu interès, ja que forma part important de la història d’aquest barri.
Inspiració barroca
Temps després d’escriure aquest article m’han vingut al cap dues possibles fonts d’inspiració dels plafons realitzats per Marçal Casanovas.
En primer lloc, tenim el magnífic retaule la Mare de Déu del Roser de l’església de Sant Pere Màrtir de Manresa. Realitzat al segle XVII, és un dels treballs més representatius de l’obra de Joan Grau, escultor nascut a Constantí que va deixar una gran estesa de la seva mestria arreu de Catalunya. Va col·laborar amb importants artesans, com fusters i dauradors.
En segon lloc, tenim un altre retaule del Roser, en aquest cas a l’església de Sant Vicenç de Sarrià (Barcelona). En aquest cas, l’obra va ser executada uns vint anys abans que la de Manresa per Agustí Pujol el Jove, quan l’estil renaixentista ja començava a deixar par al barroc. Nascut a Vilafranca del Penedès, Pujol va assolir un altíssim nivell tècnic en les seves obres, que van servir d’inspiració a escultors i imatgers posteriors.
Així doncs, m’atreviria a afirmar que Marçal Casanovas és un gran exemple en la continuació actual de la tradició barroca.
Agraïment: vull donar les gràcies a Mossèn Ramon Roca, al germà Marista Máximo Alonso i al senyor Marçal Casanovas, per facilitar-me la informació per realitzar aquest article.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: ronda Dr. Ferran, 52. Mataró
Saber més
- Topònim Cirera: relatsencatala.cat
- Mataró al segle XX: aliesmataro.blogspot.com
- 30 anys de la vida de l’ésglésia a Mataró, per R. Soler
- Narcís Majó i Clavell: elpuntavui.cat
- Marçal Casanovas: setmanasantamataro.blogspot.com
- Agustí Pujol: wikiwand.com
- Joan Grau: wikiwand.com
- Retaule del Roser de Manresa: museuobert.cat – wikiwand.com
- Retaule del Roser de Sarrià: poblesdecatalunya.cat – parroquiasarria.net
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: