El Parc Central de Mataró va néixer a finals del segle XIX com un lloc d’esbarjo familiar, especialment pensat per a la burgesia. Però entre els pocs promotors que s’hi apuntaren i la llunyania del centre, el projecte fracassà. Llavors l’adquirí l’Ajuntament i s’urbanitzà amb un velòdrom, avingudes, gàbies d’animals i cafeteries. Fins i tot hi havia una plaça de toros que va durar poc pel mínim interès que va despertar.
Aviat va ser un lloc amb molt de moviment. Però amb el temps, va caure en la desídia i l’abandó. Fins que es contractaren els serveis de Nicolau Rubió i Tudurí, autor dels més importants jardins catalans, qui va modificar l’estructura inicial, tot respectant la forma ovalada.
Anem a fer una volta per descobrir el patrimoni que amaga.
Entrada (1) i font ornamental (2)
En primer lloc aquí tenim els elements afegits per Rubió i Tudurí durant els anys 40 del segle XX.
Anselm Clavé (3)
A continuació tenim aquest bust realitzat el 1911 en record del fundador del grup de cant coral que porta el seu nom. Molt popular i implicat políticament, creà la primera societat coral de Catalunya. Es tracta del bust més antic de la ciutat.
Juli Garreta (4)
Aquest compositor de Sant Feliu de Guíxols, va treballar la música simfònica i de cambra. Va destacar especialment en la composició de sardanes, que va instrumentar per a orquestra simfònica. El bust, realitzat el 1934, és obra de Joan Balmanya, escultor nascut a Santa Cristina d’Aro.
Pep Ventura (5)
Músic i compositor nascut a un poble de Jaén a principis del XIX, qui va consolidar la sardana llarga i amplià la cobla amb instruments de metall. La sardana Per tu ploro va ser un record per la pèrdua de la seva muller. L’escultura és de 1925 i va ser donada per les societats corals.
Honorat Vilamanyà (6)
Nascut a Ripoll, fundà una cobla i dirigí l’orfeó de la seva ciutat i també el d’Olot. Més endavant esdevingué director de la Banda de Música de Mataró i de la coral de la Sala Cabanyes on obtingueren gran prestigi les representacions de la Passió i els Pastorets. L’escultura, realitzada el 2008, és obra del seu fill Iago Vilamanyà.
Lluís Millet (7)
Cofundador de l’Orfeó Català i director de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, aquest músic nascut al Masnou el 1867 va impulsar el cant popular religiós i harmonitzà nombroses cançons populars catalanes.
El negrito (8)
Aquesta popular escultura, que té un punt políticament incorrecte, recorda els temps d’una intensa relació comercial amb Cuba, quan encara era colònia espanyola. El detall de calçar espardenyes ve a ser una manera de mostrar aquest vincle. La que veus és una reproducció feta per Josep Garrido.
Caseta (9)
En un principi era una bonica estructura de fusta d’aire colonial, per a la venda de refrescos. Actualment és d’obra i allotja l’Associació d’amics de les plantes i animals.
Serveis (10)
Tot i que aquesta construcció -potser dels anys setanta- impacta negativament al lloc on es troba, no deixa de tenir un cert interès artístic. Mira de prop les reixes, el fris ceràmic o les peculiars obertures de ventilació.
Font El Marbre (11)
Deu el nom al material amb què està fet l’element central. Amb la industrialització del segle XIX va tenir lloc un renaixement cultural i les fonts van deixar de tenir una funció pràctica -canalitzar l’aigua-, per convertir-se en peces ornamentals.
Font La Cascada (12)
Ubicada en un indret que sembla fora de lloc, en realitat es troba on el parc continuava amunt amb diversos parterres. La font s’estructura en nivells i diferents alçades, formant petits estanys que acaben en un de més ample.
Font (13)
Quan, els anys seixanta, l’Ajuntament va escapçar el Parc Central de Mataró per tal d’incloure la piscina municipal, va construir aquesta font amb el material sobrant. Tot i no ser del gust de molta gent, jo la trobo realment interessant. Sembla un avanç del moviment que més tard es diria ‘brutalisme’.
Plaça de toros (14)
Si et fixes, a la part alta del parc veuràs unes escales que no duen enlloc i unes taquilles tapades. Aquesta era l’entrada de la plaça de toros.
Velòdrom (15)
A finals del XIX va sorgir a Mataró una gran passió pel ciclisme. La forma circular del parc delata l’existència del velòdrom que aplegà importants competicions. En passar a mans municipals, l’espai es va enjardinar. Als anys 40 es construí un altre, al lloc on Rubió i Tudurí havia projectat una rosaleda.
Josep Puig i Cadafalch (16)
Recorda el polifacètic mataroní que, a més d’arquitecte dins el corrent modernista i historiador de l’art va tenir una intensa vida política, arribant a diputat a les Corts i president de la Mancomunitat de Catalunya. Aquesta escultura de grans dimensions va ser realitzada per Manuel Cusachs, prolífic escultor també de Mataró. Algunes escultures seves les pots veure a la façana de la Sagrada Família de Barcelona.
Al Parc Central de Mataró encara hi ha més escultures, fonts i arbres monumentals, però només he fet una selecció perquè et vinguin ganes d’anar. Tot i no ser un gran exemple de parc urbà, sí que és un indret emblemàtic de la ciutat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: avinguda Velòdrom, 1. Mataró
Saber més
- Història del parc: aliesmataro.blogspot.com
- Nicolau Rubió i Tudurí: wikiwand.com
- Anselm Clavé: lluitadors.cat – tot monuments (pàg. 64)
- Juli Garreta: musicsperlacobla.cat – tot monuments (pàg. 74)
- Pep Ventura: wikiwand.com – tot monuments (pàg. 68)
- Honorat Vilamanyà: festafesta.net
- Lluís Millet: enciclopedia.cat – tot monuments (pàg. 66)
- El negrito: tot monuments (pàg. 10)
- Caseta: personal.biada.org (pàg. 36)
- Josep Puig i Cadafalch: tot monuments (pàg. 16)
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: