Amb el ram a la mà

Breu estudi de l’escut de Mataró (Maresme).

Per començar, els carrers de Mataró són plens de detalls que, de tant veure’ls, es perden de vista. Aquest cop m’he aturat davant les portes del consistori. Aquest edifici, mil vegades reformat amb més o menys fortuna, conserva una façana de regust neoclàssic, amb elements simbòlics que passem per alt.

Com és normal en un lloc tan representatiu, l’escut de la ciutat és present en diversos llocs. Anem a veure’l de prop.

Detall de l'escut de Mataró en una de les portes de l'Ajuntament.

Mil reformes

Ubicat en el que havia estat un hospital al segle XVI, l’edifici va ser reformat al XVII en estil renaixentista. L’arribada del ferrocarril al segle XIX va portar a Mataró una empenta econòmica que motivà la restauració de l’ajuntament.

Miquel Garriga, respectant la distribució original i alguns elements, s’inspirà amb la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Per si no us sona, Garriga va ser l’autor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1845.

A les grans portes de fusta, que imagino són les de la primera reforma, hi ha l’escut de Mataró per duplicat. El nom apareix al segle X, però no es comença a utilitzar per a designar la vila fins a finals del XIII, prenent el nom del castri Matero, el castell de Mata -del qual actualment queden tres pedres mal comptades-.

Però, què vol dir ‘mata’?

Hi ha qui diu que pot venir del llatí i tenir el significat de turó arrodonit. Tanmateix, d’altres s’inclinen per pensar que es tracta d’un mot iber, que designava una planta o matoll, molt abundant a la zona.

Potser per aquest motiu l’escut incorporà una planta anomenada ‘mata’ . A Catalunya hi ha diverses plantes sota aquest nom, com l’olivarda, el llentiscle o el romaní.

Escut de Mataró a les portes de fusta de l'Ajuntament.

La mà

I la mà? Probablement la raó d’aquest símbol sigui més popular que científica. És ben freqüent que els pobles busquin una imatge que recordi o faci al·lusió al so del nom. Per exemple, Llançà té unes llances, Cabrera una cabra i Agullana unes agulles.

Les poblacions que contenen el mot ‘mà’ sovint incorporen aquesta imatge: Maials, Maldà, Manlleu, Martorell, Masquefa, Manresa, … I unes quantes més!

Les barres

A continuació, anem per les franges verticals. Cada escut en té dues. Així doncs, podria ser que els dos escuts, que es troben invertits, formin un conjunt i si les sumen, ens surten les quatre barres de l’escut actual. També pot ser que no hi havia molta rigorositat heràldica. Això són conjectures meves.

Cada època, una versió

Seguidament, mira l’escut que apareix damunt una de les finestres del primer pis. Pertany a la primera restauració del segle XVII. Curiosament, no conté les quatre barres, només la mà i la planta amb les arrels, tal com ho estipulava el Consell de la Vila de 1598.

Escut de Mataró del segle XVII, només amb la mà i la planta.

Finalment, la versió que hi ha damunt la porta -sota el balcó principal- és el que podríem dir, un escut parlant. En primer lloc apareixen les quatre barres, que fan esment de la corona d’Aragó. La branca no té arrels i s’han afegit les lletres RO. Això és com els jeroglífics que posen als diaris: Ma-ta-RO.

Escut de Mataró sota el balcó de l'Ajuntament.

Ops, i la corona? Al segle XIX, durant la Primera República, es canvià la corona de marquès per aquesta, que conté 8 puntes. Més endavant es tornà a canviar. Sembla que aquest detall no estava gaire acotat.

Per acabar aquest estudi de l’escut de Mataró i, ja que parlem de corones, ara mirem de prop el pany de la porta. Durant la Guerra de Successió de principis del XVIII, Mataró canviava de bàndol segons quin monarca governés: l’Arxiduc d’Àustria o Felip V. Els propietaris de les cases, expressaven la seva presa de partit amb els símbols corresponents: la corona amb la flor de lis dels borbons o l’àliga bicèfala -també coronada- dels austriacistes.

Pany a la porta de l'Ajuntament de Mataró, amb forma d'escut austriacista.

I si vols veure més versions de l’escut a l’Ajuntament de Mataró, no et perdis aquest article.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Riera, 48. Mataró

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

2 comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).