Breu estudi de l’escut de Mataró (Maresme).
Per començar, els carrers de Mataró són plens de detalls que, de tant veure’ls, es perden de vista. Aquest cop m’he aturat davant les portes del consistori. Aquest edifici, mil vegades reformat amb més o menys fortuna, conserva una façana de regust neoclàssic, amb elements simbòlics que passem per alt.
Com és normal en un lloc tan representatiu, l’escut de la ciutat és present en diversos llocs. Anem a veure’l de prop.
Mil reformes
Ubicat en el que havia estat un hospital al segle XVI, l’edifici va ser reformat al XVII en estil renaixentista. L’arribada del ferrocarril al segle XIX va portar a Mataró una empenta econòmica que motivà la restauració de l’ajuntament.
Miquel Garriga, respectant la distribució original i alguns elements, s’inspirà amb la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Per si no us sona, Garriga va ser l’autor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1845.
A les grans portes de fusta, que imagino són les de la primera reforma, hi ha l’escut de Mataró per duplicat. El nom apareix al segle X, però no es comença a utilitzar per a designar la vila fins a finals del XIII, prenent el nom del castri Matero, el castell de Mata -del qual actualment queden tres pedres mal comptades-.
Però, què vol dir ‘mata’?
Hi ha qui diu que pot venir del llatí i tenir el significat de turó arrodonit. Tanmateix, d’altres s’inclinen per pensar que es tracta d’un mot iber, que designava una planta o matoll, molt abundant a la zona.
Potser per aquest motiu l’escut incorporà una planta anomenada ‘mata’ . A Catalunya hi ha diverses plantes sota aquest nom, com l’olivarda, el llentiscle o el romaní.
La mà
I la mà? Probablement la raó d’aquest símbol sigui més popular que científica. És ben freqüent que els pobles busquin una imatge que recordi o faci al·lusió al so del nom. Per exemple, Llançà té unes llances, Cabrera una cabra i Agullana unes agulles.
Les poblacions que contenen el mot ‘mà’ sovint incorporen aquesta imatge: Maials, Maldà, Manlleu, Martorell, Masquefa, Manresa, … I unes quantes més!
Les barres
A continuació, anem per les franges verticals. Cada escut en té dues. Així doncs, podria ser que els dos escuts, que es troben invertits, formin un conjunt i si les sumen, ens surten les quatre barres de l’escut actual. També pot ser que no hi havia molta rigorositat heràldica. Això són conjectures meves.
Cada època, una versió
Seguidament, mira l’escut que apareix damunt una de les finestres del primer pis. Pertany a la primera restauració del segle XVII. Curiosament, no conté les quatre barres, només la mà i la planta amb les arrels, tal com ho estipulava el Consell de la Vila de 1598.
Finalment, la versió que hi ha damunt la porta -sota el balcó principal- és el que podríem dir, un escut parlant. En primer lloc apareixen les quatre barres, que fan esment de la corona d’Aragó. La branca no té arrels i s’han afegit les lletres RO. Això és com els jeroglífics que posen als diaris: Ma-ta-RO.
Ops, i la corona? Al segle XIX, durant la Primera República, es canvià la corona de marquès per aquesta, que conté 8 puntes. Més endavant es tornà a canviar. Sembla que aquest detall no estava gaire acotat.
Per acabar aquest estudi de l’escut de Mataró i, ja que parlem de corones, ara mirem de prop el pany de la porta. Durant la Guerra de Successió de principis del XVIII, Mataró canviava de bàndol segons quin monarca governés: l’Arxiduc d’Àustria o Felip V. Els propietaris de les cases, expressaven la seva presa de partit amb els símbols corresponents: la corona amb la flor de lis dels borbons o l’àliga bicèfala -també coronada- dels austriacistes.
I si vols veure més versions de l’escut a l’Ajuntament de Mataró, no et perdis aquest article.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Riera, 48. Mataró
Saber més
- Naixement de la vila: totmataro.cat
- Edifici de l’ajuntament, per G. Camarero
- Mataró a l’Edat Mitjana, per Ll. Ferrer i Clariana
- Notes sobre el topònim, per J. Vellvehí i Altimira
- L’escut: sintesiamataro16a
- Miquel Garriga i Roca: wikiwand.com
- Panys: inh.cat
Collons, quin analisi! M-he quedat de pasta de boniato. Molt bo! Gracies!
Gràcies a tu per llegir-ho i donar la teva opinió