Coneixes bé el Gironès? Et proposo una excursió per la Vall de Llémena, un indret farcit de bonics paisatges. És un itinerari lineal i molt planer de 6,3 km d’anada. Per començar, arriba’t fins a Llorà i allà deixa el vehicle.
Llorà
En primer lloc, cal aturar-se uns minuts davant la magnífica església romànica de Sant Pere de Llorà. El topònim sembla que prové d’un cognom d’origen llatí ‘Laurus’. Però hi ha qui afirma que pot venir de l’àrab. Tot i les restes del segle IX descobertes recentment, l’edifici que ara veus és el resultat de nombroses modificacions per tal d’engrandir-lo i reforçar-lo a causa dels terratrèmols del segle XV.
Para atenció la torre a la dreta de l’entrada. Es tracta d’un comunidor, lloc des d’on el capellà conjurava o comunia les tempestes perquè no fessin malbé les collites.
Amulets protectors
Els dracs del forrellat de la porta tenien la funció de vigilar l’entrada del temple. Es tracta d’un animal molt recurrent durant l’Edat Mitjana.
A continuació, ves a trobar l’antic Camí Ral, que unia les diferents poblacions de la vall i on comença aquest itinerari.
Passaràs pel veïnat de Sant Medir, una pintoresca agrupació de cases de pagès. Mira de prop els detalls per protegir les cases dels mals esperits: creus fetes amb una fulla de la palma del dia de Rams, un panís perquè les bruixes s’entretinguin comptant i marxin avorrides, un card -símil del sol- per foragitar els mals esperits, …
Sant Medir
Més endavant hi ha una cruïlla que indica, entre altres coses, l’ermita de Sant Medir. Creua el pont i passa vora un enrunat mas.
El senzill i tristament abandonat edifici és del segle XI. Com la majoria d’esglésies medievals, té la façana orientada a l’oest, cap a ponent, on hi ha el sol de justícia que portarà la salvació (Malaquies 4:2).
Sorprenentment, a l’interior encara es conserven restes de pintures del segle XVII, com un medalló fent referència al sant.
Medir era un pagès que vivia prop de Barcelona. El bisbe Sever va passar pel seu camp de faves, fugint de la persecució contra els cristians i li va demanar que digués la veritat, si algú li preguntava. Els romans van interrogar Medir si havia vist al bisbe i ell va dir la veritat, però no el van creure i li van tallar el coll.
Terra de volcans
Torna a creuar el pont i voreja un ampli camp envoltat de bosc. Es tracta del cràter de l’antic volcà del Clot de l’Omera. Pel camí, aniràs trobant moltes evidències del passat volcànic d’aquesta zona i una exhuberant vegetació.
En sortir tindràs una magnífica vista del Pla de Sant Joan, record de la darrera colada deixada pel volcà que acabes de veure. Una colada és una emissió de lava que s’aboca a l’exterior, com un mantell.
Al fons, els cingles de Sant Roc separen la Vall de Llémena (on ara et trobes) de la Vall del Brugent.
El camí travessa la carretera i ràpidament distingiràs l’esglesiola de Sant Joan del Pla. Com que no ha estat gaire reformada, la pots veure tal com era al segle XI. Una llàstima el pal de llum al costat, que li resta encant.
El camí passa per indrets de gran bellesa, així que atura’t el que faci falta per gaudir del paisatge.
Indústria rural
Continuem aquest excursió per la Vall de Llémena. Dues travessades de carretera més avall i passaràs per una antiga construcció a la vora del camí. He trobat qui diu que és un forn de calç i qui afirma que era per fer teules. Sembla més fiable aquesta darrera opció, tot i que els noms tampoc em queden clars: forn de Cal Ferreret o de la teuleria de Sant Martí. Tant és.
L’abundant terra argilosa es garbellava i barrejava amb aigua del rierol, es ficava dins de motlles de fusta i es deixava assecar sota un porxo -actualment desaparegut-. Les peces s’introduïen dins el forn, que cremava un parell de dies i en acabat, el forn es tapava set o vuit dies més fins que es refredés l’obra.
Quan ja ens t’acostis al final del camí, veuràs de lluny l’espectacular mas de Can Nerós. Construït al segle XVII i reformat posteriorment, consta de diverses parts, com les pellisses, la masoveria i el molí d’aigua.
Per acabar aquesta excursió, creua la riera de Llémena, nom documentat al segle XI i que prové del llatí ‘Lemine’, que tant pot referir-se a un tipus de bolet com a una herba que sol trobar-se a la zona.
Sant Martí de Llémena
Finalment, entra al nucli de Sant Martí de Llémena, extens municipi dedicat bàsicament a l’agricultura. A la plaça, un monument d’Alexis Ayala commemora la segona revolta remença. Representa la forca de cinc punxes, eina amb què al segle XV, els pagesos van decidir posar fi a dècades d’abusos i penúries al camp per part dels senyors feudals.
Abans d’entrar al recinte de l’església, veuràs una torre de defensa molt modificada, amb una teulada, un relleu i una font. La imatge de Sant Martí va ser realitzada el 1974 per Josep Bosch. Aquest escultor, conegut com a Piculives, va començar com a picapedrer i va deixar una bona mostra de la seva obra per terres gironines.
Entra al recinte sagrat i passa pel mig del romàntic cementiri. En un principi, la porta del temple era just al darrere, però després dels terratrèmols del segle XV, es va canviar de lloc. Veuràs també que el porxo s’assembla molt al de Llorà.
El soldat i la capa
Martí era un oficial de l’exèrcit romà que va néixer al segle IV a l’actual Hongria. En un dels molts viatges que va fer, es convertí al cristianisme, deixà l’exèrcit i fundà un monestir. Es va fer molt popular i va ser elegit bisbe pels habitants de Tours. S’explica que un fred dia d’hivern, va compartir la seva capa amb un pobre. Aquesta escena és la més representada.
A Catalunya, la llegenda encara diu més, assegurant que, en el moment de donar-li la capa, el cel s’obrí i es formà un arc iris, que aquí coneixem com arc de Sant Martí, i es va enretirar la neu perquè el pobre no passés fred. Aquest fenomen es coneix per Estiuet de Sant Martí.
Com que era tan viatger i sempre anava damunt un cavall, és el protector d’aquests animals i patró dels forjadors i manyans. Per això trobem ferradures a moltes portes de temples dedicats a aquest sant, tot i que abans havien estat amulets per espantar bruixes. Però l’església va decidir ‘santificar-los’ i s’ho va fer venir bé per relacionar-les amb Sant Martí.
Sota el porxo hi ha diverses lloses sepulcrals, que pertanyen majorment als rectors que van passar per aquesta parròquia. Un d’ells va ser assassinat durant la Guerra Civil.
Després de fer aquesta excursió per la Vall de Llémena, segur que ja saps un munt de coses, és hora de tornar pel mateix camí i veure el paisatge des d’una altra perspectiva.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Topònim Llorà: laveudellora.blogspot.com
- Església de Sant Pere: artmedieval.net
- Restauració de Sant Pere, per Ll. Bayona i Ll. Buscató
- Medir de Barcelona: wikiwand.com
- Clot de l’Omera: smartillemena.cat
- Can Nerós: invarquit.cultura.gencat.cat
- Història de Sant Martí de Llémena: smartillemena.cat
- Revoltes remences: enciclopedia.cat
- Església de Sant Martí: valldellemena.cat
- Sant Martí de Tours: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: