Aiguats històrics a Alella (Maresme).
Les riuades al Maresme són un fet. Quan plou molt, la terra no pot absorbir l’aportació hídrica i l’aigua ha de fer un recorregut molt curt, però amb un fort pendent. Per exemple, Alella, a més de tenir pendents superiors al 6,5%, concentra la precipitació mitjana anual en pocs dies, donant lloc a riuades catastròfiques.
Les riuades del mossèn
Poc es podia pensar en Francesc Riu, rector d’Alella, que hauria de viure un parell d’aiguats que farien història. En realitat, el segle XVIII fou nefast en aquest sentit, ja que les fortes pluges ocasionaren destrosses una vegada i una altra. Ho sabem perquè el rector va tenir cura de deixar constància escrita de tot el que va passar.
A la paret del que havia estat l’hort de la rectoria, encara es conserva una inscripció de l’aiguat que tingué lloc el 2 de setembre de 1714 i del 18 de febrer de 1720. Totes dues vegades, l’aigua s’endugué la paret, que el senyor Riu feu aixecar novament.
No obstant això, el pitjor estava per venir. El 1777, un altre mossèn se’n reia dels qui deien que els tres sets eren de mala astruga. Però els efectes de l’aigua superaren tot el que havia passat fins llavors.
Natura ingovernable
Darrerament, les notícies cada vegada van més plenes de situacions climàtiques adverses. A més de les anormals onades de calor i sequera, arreu s’esmenten tornados, monsons i tempestes tropicals que han provocat importants destrosses. Sense oblidar les DANA, que tan tristament s’estan tornant habituals. Les sigles d’aquest nom signifiquen Depressió Aïllada en Nivells Alts, definició que, així a seques, ningú sap ben bé què caram vol dir.
Temps enrere ho coneixíem com a gota freda i acostumen a tenir lloc a l’estiu i a la tardor. No és altra cosa que una massa d’aire fred que se separa de l’atmosfera i va a la seva bola. Pel camí absorbeix l’aigua d’una mar Mediterrània cada vegada més escalfada, de manera que els núvols de la DANA acumulen molta més aigua del que és habitual. Quan arriba a la costa i es troba amb un aire més càlid i carregat d’humitat, tens molts números que caigui un xàfec que provoqui les més espantoses riades, com l’ocorreguda la tardor de 2024 a la zona de Llevant.
Si has vist la pel·lícula ‘El sender dels elefants‘ amb Elizabeth Taylor com a protagonista (1954), sabràs que la natura (animal, vegetal o meteorològica) és ingovernable i s’obre pas com sigui. I, després dels aiguats històrics a Alella, encara continuem construint i urbanitzant les rieres del Maresme. Si és que no aprenem!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Rambla d’Àngel Guimerà, 10. Alella
Saber més
- Els grans aiguats: lescasesdalella.cat
- Patrimoni cultural d’Alella: patrimonicultural.diba.cat
- Les rierades al Maresme, per X. Font i J. Gutiérrez
[…] https://rondaller.cat/2017/01/23/a-la-vora-del-riu-no-facis-niu/ […]