El monestir de Sant Llorenç de Sous (alta Garrotxa).
Explica el diccionari que ‘garrotxa’ és una terra aspra on és difícil de caminar. Una definició perfecta per a l’Alta Garrotxa, un territori especialment abrupte i salvatge, però d’una extraordinària bellesa.
Enmig d’aquest paisatge trobem les restes de Sant Llorenç del Mont, que actualment se’n diu de Sous, per un poble molt petit i dispers, on no queda cap habitant.
Rostint el sant
Tot i que hi ha quatre sants que comparteixen el mateix nom, probablement al monestir es venerés l’únic que va ser màrtir.
Llorenç va néixer al segle III a Osca, quan aquesta pertanyia a la província romana Tarraconensis. Va anar a Roma on exercí com a diaca del Papa i administrador dels béns de l’Església. Però durant la persecució dels cristians, el van rostir al foc en una graella. Entendreu perquè se l’invoca demanant protecció contra els incendis.
A l’estiu, cap als volts del 10 d’agost, quan s’escau la seva festa, té lloc la pluja d’estels coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç i se celebra un aplec davant el monestir enrunat.
De l’esplendor a la decadència
Sembla que, cap al segle IX, un monjo solitari vingué a viure al costat d’una capella. Quan més tard, altres monjos li van venir a fer companyia, van ampliar les instal·lacions de Sant Llorenç de Sous gràcies a la generositat de diversos comtes. Tot va anar bé fins al segle XIV, quan tingué lloc la devastadora epidèmia de pesta negra que va assolar Europa i va deixar una gran mortaldat al seu pas.
Com si no fos prou, entre el 1373 i 1448 Catalunya va ser sacsejada per un seguit de terratrèmols que van causar un munt de víctimes i destrosses, especialment per la zona de la Garrotxa. El conegut com a ‘terratrèmol de la candelera’, localitzat a Camprodon, va deixar la zona en una ruïna total.
I cal no oblidar les inacabables guerres que van tenir lloc durant aquesta convulsa època, com l’anomenada guerra civil catalana, que va enfrontar les grans institucions i van deixar un reguer de baixes pel camí.
Amb tants esdeveniments sinistres, la població de Catalunya es va veure reduïda a la meitat en poc més de cent anys.
Podeu imaginar que al monestir de Sant Llorenç de Sous no va quedar gairebé ningú i l’edifici s’enrunà. Però encara es mantingué una petita flama. Després vingué la desamortització de Mendizábal de 1835 i finalment la Guerra Civil de 1936, quan tot va ser abandonat.
Passejar entre aquestes pedres carregades d’història et fa preguntar com és possible que, fins i tot en un lloc tan remot i de tanta bellesa, pogués arribar tanta desgràcia.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carretera de la Mare de Déu del Mont. Albanyà
Saber més
- El monestir: marededeudelmont.com
- Llorenç de Roma: wikiwand.com
- Llàgrimes de Sant Llorenç: diaridegirona.cat
- Aplec: angelrodriguez.info
- Pesta negra: enciclopedia.cat
- Guerra civil catalana: wikiwand.com
Precioses fotos!!!!!!
Gràcies! A part que el lloc és d’una indescriptible bellesa, hi havia una llum perfecta.