De pagès-pagès a pagès-burgès

La Casa Solà-Morales d’Olot.

Corria el segle XIV quan els Solà heretaren un mas als afores d’Olot. Tan bé els devia anar, que quatre segles més tard, el Francesc i la Ignàsia es van traslladar al centre de la vila, al Firal, on se celebrava la important fira ramadera de Sant Lluc. Van comprar dos habitatges junts i els decoraren amb l’estil barroc, que llavors era de moda.

Els descendents es casaren amb parelles de bona casa, on podem trobar intel·lectuals, militars i polítics. Una de les noies es casà amb el notari Jacint de Morales, però el fill d’ambdós decidí canviar l’ordre dels cognoms i per això coneixem la mansió com a casa Solà-Morales. L’escut que hi ha a la llinda de la porta representa un sol —Solà— i una morera —de Morales.

Modernisme barroc

A principis del segle XX, un dels descendents, més interessat pel moviment modernista, encarregà la reforma de la casa familiar a Lluís Domènech i Montaner qui, aprofitant alguns trets de l’edifici barroc, va concebre una espectacular façana única. També reproduí els antics esgrafiats barrocs existents que havien estat fets per Francesc Baril·li, un mestre d’obres que vivia a la Llombardia i va venir a viure a la Garrotxa amb la seva família.

A més, afegí l’espectacular tribuna a la planta principal, la llotja a la part alta i el ràfec recobert amb ceràmica dissenyada per Antoni Gallissà, un altre arquitecte modernista, asidu col·laborador de Domènech i Montaner.

L’arquitecte

N’estic segur que has sentit a parlar de Lluís Domènech i Montaner, però, què en saps d’ell? Aquí van quatre pinzellades. Nasqué a Barcelona el 1850 dins d’una família de casa bona. Sovint residí a Canet de Mar on tenia la seva casa-estudi, avui convertida en museu. Estudià arquitectura a Barcelona i després a Madrid i feu diversos viatges per països europeus per ampliar coneixements.

Catalanista com era, col·laborà amb diverses publicacions escrivint articles, tant de política com d’arquitectura. I és que Montaner també s’implicà en la política catalana, arribant a presidir un partit fundat per ell. Com a arquitecte, fou autor d’edificis tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana, l’Institut Pere Mata de Reus i l’Hospital de Sant Pau.

Senyores de pedra

També encarregà a Eusebi Arnau i Mascort les dues figures femenines d’aire malenconiós, tot i que poc expressives, que sostenen els balcons. Una duu un grapat de fruites, potser un símil d’abundància i riquesa. L’altre, en canvi, porta un pom de flors.

L’escultor

Nascut a Barcelona el 1863, Arnau estudià a l’Escola de Belles Arts d’aquesta ciutat amb professors de renom. A continuació prosseguí els estudis a Roma i més tard, a París. Fou disputat per arquitectes de primera línia, com Enric Sagnier, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner. De les seves mans sortiren algunes de les peces escultòriques que decoren el Palau de la Música Catalana, l’Hospital de Sant Pau, la Casa de la Lactància , la Casa Lleó Morera i el monument al Doctor Robert.

Durant la Guerra Civil en aquest edifici hi van conviure refugiats i la Junta de Museus de Catalunya, però finalment, la mansió ha arribat en molt bon estat fins als nostres dies.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: pg. de l’Escultor Miquel Blay 39, Olot

Saber més

• Casa Solà-Morales, per Jordi Pujiula
• Modernisme a Olot: km369.blogspot.com
• Eusebi Arnau i Mascort: wikiwand.com
• Francesc Baril·li, per J. Pagès i Pons

Què veure a prop

• Can Massias
• Can Trincheria
• Església de Sant Josep Obrer de La Canya