El celler d’Alella (Maresme).
Per començar, tenia ganes de posar un títol pompós, de pel·lícula! Però ja veuràs que la realitat supera la ficció.
La malaltia
El 1860 un vaixell va arribar a França amb un carregament de cep americà, espècie immune al fong de l’oïdi. Aquesta malaltia és fàcilment detectable, ja que forma unes taques blanques a les fulles de la planta.
Ah, però el que ningú sabia era que aquest cep venia amb regal inclòs: la fil·loxera. Aquest petit insecte, cosí germà del pugó, només ataca les arrels de l’espècie europea de la vinya, fins que la planta mor.
En un pim pam, la plaga acabà amb les vinyes europees. Uns vint anys més tard, arribava a Catalunya i ràpidament va envaïr els camps. Molts pagesos passaren a conrear ametllers, avellaners i cereals, pels quals l’animalet no semblava sentir gens d’interès.
La indústria vitivinícola es va ensorrar. De mica en mica, es replantaren ceps resistents a la fil·loxera, tot i que ja mai més ens hem desempallegat d’aquest insecte.
La unió fa la força
La recuperació coincideix amb l’esplendor dels cellers modernistes arreu de Catalunya. Grans arquitectes projectaren autèntiques catedrals del vi, com el de Gandesa o el de Pinell de Brai. El 1906 es creava la societat cooperativa Alella Vinícola que amb el temps esdevindria sindicat agrícola.
A més d’Alella, els socis eren del Masnou, Teià i Tiana i havien d’aportar tota la producció de raïm. La cooperativa tenia com a objectiu primordial evitar que altres productors utilitzessin de manera fraudulenta el nom i la reputació dels vins d’Alella, motiu pel qual es contractà un enòleg.
L’arquitecte
Aquell mateix s’encarregava a Jeroni Martorell i Terrats el projecte del celler d’Alella, que va finalitzar anys més tard en una segona etapa. Martorell nasqué a Barcelona el 1876, on es doctorà en arquitectura. A partir del 1914, desenvolupà una important tasca dins del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, salvaguardant indrets tan icònics com el monestir de Poblet, el de Sant Cugat del Vallès o les muralles de Montblanc entre molts altres.
A més, és autor de rellevants edificis com la seu de la Caixa d’Estalvis de Sabadell o la casa Blanxart de Granollers. Sota la Mancomunitat de Catalunya, projectaria nombrosos edificis escolars d’estil noucentista que foren tot un model a seguir.
L’edifici
El grandiós projecte original preveia diversos espais per la descàrrega, fermentació i criança del vi així com oficines. Hi havia més naus previstes que no s’arribaren a fer. El 1946 Jeroni Martorell tornava per finalitzar la construcció. És llavors quan s’aixecà l’auster edifici que fa de façana al carrer.
No passarien ni trenta anys que la producció de vi feia figa i el celler canvià de mans. El 2023 l’empresa anunciava que posava a la venda l’històric edifici i marxava a unes noves instal·lacions. Ignoro en quin punt està actualment la propietat.
La verema
A la façana destaca un esgrafiat, al·lusiu a la verema. Tres pagesos recullen i aboquen uns bons grapats de raïm dins les portadores. Aquests recipients duen unes nanses pensades per passar uns bastons anomenats semalers. Al fons, sota un cel ple de núvols, es veu una masia i més camps.
Per acabar, una curiositat. Cada 7 de setembre, Sant Sadurní d’Anoia celebra la Festa de la Fil·loxera on es rememora l’arribada i l’extinció d’aquesta temible plaga.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Àngel Guimerà, 62. Alella
Saber més
- La fil·loxera: wikiwand.com
- Celler Alella Vinícola: alellavinicola.com
- L’edifici: invarquit.cultura.gencat.cat
- Estris de verema: eladish-vilaplana.blogspot.com
- Jeroni Martorell i Terrats: wikiwand.com
- Festa de la Fil·loxera: festes.org
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: