Itinerari per Santa Susanna (Maresme).
Al segle XI, la riera dividia Santa Susanna (Maresme) en dues parts polítiques. A una banda, els pagesos que depenien del castell de Montpalau i a l’altre els súbdits del castell de Palafolls. L’orografia els dividia a més en parròquies diferents. La part alta pertanyia a Sant Pere de Riu i la zona baixa, a Santa Maria de Pineda. Et pots imaginar la dificultat de viure en un lloc on havies de pagar per partida doble: al senyor feudal i a la parròquia.
Així va ser fins al segle XIX, quan esdevingué terme municipal amb ajuntament. L’escut de la vila fa referència a la vall que des de temps immemorials ha marcat la vida d’aquest indret.
Municipi de contrastos
La visió actual de Santa Susanna és peculiar. Per una banda, tenim la muntanya coberta d’una frondosa pineda. A mesura que baixes, hi ha un tapís d’urbanitzacions de carrers impossibles, que s’aturen a la carretera. A continuació, un verd mosaic de petits camps de conreus, que et transporten a un altre temps. Finalment, s’aixeca una muralla d’hotels i càmpings per acollir un turisme poc glamurós que vol gaudir de la privilegiada platja.
Pirates a la costa!
Al segle XV, el litoral mediterrani era un territori insegur i amb moltes probabilitats de ser atacat per pirates. A causa de l’amplitud de les platges, que permetien desembarcar ràpidament, el Maresme va ser un lloc d’alt risc. Per aquest motiu, la població triava per viure les zones més apartades de la costa.
Per tal de vigilar i avisar a temps d’un atac, es construí una xarxa de torres de guaita. D’aquesta manera, es podia avisar ràpidament d’una torre a l’altra amb senyals visuals, com foc, fum o miralls. Alhora, servien de defensa i refugi.
La primera defensa
Probablement del segle XVI, la Torre de la Plana estava pensada per avisar ràpidament a les altres torres, del desembarcament enemic. Tot i que n’hi falta un tros, sembla evident que contenia armes per a la defensa.
Acosta’t fins a la capella del Sant Crist de Balasch, que es troba a la sortida del terme municipal, encara envoltada de camps. Una breu aturada per encomanar-se al sant, garantia tenir un bon viatge.
El rovell de l’ou
Travessa la carretera i entra al centre neuràlgic de la vila. Al carrer Jaume I hi ha un plafó ceràmic fet recentment per l’artista Jaume Font. És una commemoració al llegat d’aquest personatge -representat per la cimera amb el drac-, enaltit i alhora criticat per les seves gestes. Les cinc estrelles recorden els diversos regnes federats de la corona d’Aragó.
La part inferior té un caire més reivindicatiu. L’espasa representa la defensa, l’escut simbolitza la justícia social i les falçs són la força del poble.
A continuació, tens l’Ajuntament. Projectat per l’arquitecte municipal Lluís Corratger, l’edifici es va construir als anys 30 del segle XX, per a un ús majoritàriament escolar. A principis dels 80 del segle XX, es va remodelar i ampliar, afegint alguns elements, com la balconada del darrere, tot i respectant l’estil original de l’obra.
Darrere de l’Ajuntament una escultura recorda a Sabina Corcoy, fundadora als anys cinquanta de l’esbart dansaire de Santa Susanna. Amb l’únic ajut del piano de l’envelat, la Sabina va engegar aquesta entitat, que s’ha posicionat amb balls propis, com el del Rogle.
Al costat de la plaça hi ha la senzilla església parroquial, construïda quan el municipi s’independitzà de Malgrat. L’interès principal es troba en les pintures de l’interior. Probablement et recordearan les de la catedral de Vic, de Josep Maria Sert, però van ser executades per un deixeble seu, Aurelio Crosiet i representen el martiri de Santa Susanna. Aquest pintor és autor també d’un mural al Congrés de la República Dominicana i un altre a l’ambaixada espanyola a París, amb la mateixa tècnica del daurat i la grisalla.
Una vida de novel·la
Continua aquest itinerari per Santa Susanna i creua la riera per visitar el que probablement és el nucli més antic del municipi. La capella de Santa Susanna es va erigir després de canviar el nom musulmà d’Alfatà allà pel segle XII.
La biografia de Susanna de Roma, com la de molts altres personatges del santoral, té més de ficció que de realitat. Va néixer al segle III dC i era neboda d’un Papa. L’emperador Dioclecià es va fixar en la seva bellesa i bona educació i la va voler casar amb un nebot. Davant la negativa de la noia, que es volia mantenir pura per a Déu, l’emperador va enviar diverses persones per fer-la canviar d’opinió, però ni per aquestes. Així que li van tallar el cap i problema resolt. Què devia passar nou segles més tard, perquè es venerés aquesta santa en aquest indret?
Protecció en la desprotecció
La masia de Can Bonet d’Avall pertanyia al castell de Palafolls i conserva una curiosa torre del segle XV. Donada la seva amplitud, es devia utilitzar també com a refugi, però amb tantes remodelacions com ha sofert, costa de saber com era originalment.
Una de les torres més interessants que pots veure al municipi, és la de Can Ratés, abans coneguda com a Mas Poch, pel nom del primer propietari. Construïda al segle XVI com a refugi al costat de la masia, les successives ampliacions de la casa l’han mig engolit. Al segle XIX la va comprar Josep de Ratés per convertir-la en un palau que mai va acabar.
El senyor Ratés, que va ser diputat a Corts el 1872 i nomenat baró per Carles VII, va voler un gran estany als jardins del mas, per tal d’assegurar-se el regadiu de les seves terres. Per emplenar-lo manà construir una canalització d’un quilòmetre i mig fins a una font. Com que travessava diverses propietats, la conducció deixava un cert cabal d’aigua a cada masia, com a dret de pas. Coneguda com a Paret d’en Ratés, aquesta obra d’enginyeria es conserva parcialment gràcies a la iniciativa del SSOM.
Esplendor i decadència
Continuem aquest itinerari per Santa Susanna. A l’entrada del florit camí que duu a Can Rabassa, hi ha una fita amb el nom del mas. L’escultura, signada per ‘fontjaume’ porta la data 1952, que en realitat correspon al seu naixement. Jaume Font va esculpir el 2011 aquest bloc on, per una banda, hi ha un drac que sembla atrapar unes inicials. Es tracta de les dues primeres i dues darreres lletres del mot Arrabassada possible derivació del cognom del propietari.
A l’altra banda hi ha un parell de lleons, probablement relacionats amb l’escut familiar.
Potser per seguir la tradició de les torres defensives, els anys setanta, els propietaris de Can Rabassa van construir un curiós magatzem, que posteriorment va passar a tenir diferents usos. Destaca la torre, d’aires medievals, amb un rellotge de sol que ens deixa ben clar que “totes les hores són hores de salvació”.
El Mas Galter era una masia allunyada de les altres i la més propera a la costa. La torre, a la que li manca la part superior, segurament servia per protegir aquesta zona més vulnerable.
Trencadís a la capella
Anar amb vehicle fins a la Mare de Déu de Gràcia és una mica embolicat si no coneixes el terreny. La Pujada de Gràcia és un carrer que acaba abruptament en una pista en mal estat que cal seguir 350 metres més. El lloc permet unes àmplies vistes del litoral. Per fora, l’edifici és senzill, però té el seu encant, si no fos per les bretolades a què es veu sotmesa.
Pròpiament dit, l’ermita pertany a Pineda, però sembla que la devoció no coneix fronteres i és molt popular entre els habitants de les dues viles. Va ser construïda pels mariners al segle XVIII, perquè la verge els protegís dels naufragis.
Diu la llegenda que la imatge (l’original, no la que ara hi ha) va ser trobada a la platja de Pineda. Després de ser incendiada la capella durant la Guerra Civil, es va restaurar i l’interior es decorà amb un gran fresc que va desaparèixer en un nou incendi el 1973. Llavors, l’artista gironí Josep Perpiñà, amb l’ajuda dels seus alumnes, va recobrir les parets amb un magnífic mural fet amb trencadís, que a grans trets, representa el mar i les muntanyes.
Fins aquí aquest itinerari per Santa Susanna. Com sempre dic, hi ha molt més per veure, però això és només un tast perquè t’animis a anar-hi.
Quedo molt agraït a Jaume Font i al SSOM – Santa Susanna Orígens i Memòria, per la informació tan amablement facilitada per preparar aquest article.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història: stasusanna.cat
- La pirateria al Maresme, per E. Puig i Giralt
- Santa Susanna de Roma: bibiloni.cat
- Torres de guaita: stasusanna.cat
- Capella Sant Crist de Balasch: invarquit.cultura.gencat.cat
- Mare de Déu de Gràcia: delacroixcroixet.blogspot.com
- Josep Perpiñà i Citoler: Revista de Girona
- Jaume I: bcn.cat
- Antigues escoles: ssom-santasusanna.blogspot.com
- Esbart Dansaire: stasusanna.cat
- Santa Susanna medieval: quimgraupera.blogspot.com
- Crosiet: hemeroteca.lavanguardia.com
- Mural de Crosiet a la Rep. Dominicana: Imágenes de Nuestra Història, R.D.
- Can Rabassa: poblesdecatalunya.cat
- Paret d’en Ratés: ssom-santasusanna.blogspot.com
- Can Ratés: elpuntavui.cat
- Baró de Ratés: títulos nobiliarios españoles (pàg 26)
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: