La majoria dels edificis religiosos d’aquest país han patit alguna destrucció en un moment o altre. Però l’església de Sant Andreu de Palomar les ha passat de tots colors. No hi entraré ara, però només tingues en compte que, fins i tot el 1965 van aparèixer esquerdes quan es va construir el metro i el 1995 uns despreniments feien témer per la integritat de la cúpula.
Potser no serà l’església que més patxoca et faci, però mira la façana amb deteniment. Ja saps que sempre dic que els detalls expliquen més coses de les que ens pensem.
Una mica d’història
En primer lloc, cal aclarir que allà pel temps dels carquinyolis, és a dir, al segle XI, Sant Andreu i Palomar eren dos nuclis diferenciats que van ser units. El primer era ple de camps i hortes. El segon rep el nom dels nombrosos colomars (del llatí palumbarium) que hi havia.
Com molts municipis, Sant Andreu va experimentar un fort creixement a finals del XIX provocat per la industrialització. L’antiga església es quedà petita i Pere Falqués va ser l’encarregat de projectar una altra en un estil que alguns en diuen neoclàssic i altres, eclèctic. Sembla, però, que anys abans ja s’havien fet intents d’eixamplar el temple. Però, veient l’estat ruïnós i que ni així hi cabia la feligresia, es prengué la decisió d’enderrocar l’edifici i fer-ne un de nou.
En realitat, segons com la miris, les columnes són ben clàssiques i la rosassa i alguna finestra semblen fetes per una altra mà. Gràcies a la contribució d’un lector et puc dir que això té la seva raó. T’ho explico més avall.
Fill d’un empresari d’obres del mateix municipi, el 1879 Falqués es convertia en l’arquitecte municipal de la vila, obtenint d’aquesta manera, un gran prestigi. És autor d’obres tan emblemàtiques com dispars. Per exemple, sense sortir de Barcelona, tens la Casa de la Lactància, l’edifici de la Central Catalana de l’Electricitat, el mercat del Clot o la seu del Districte de l’Eixample.
El 1881, després de més de trenta anys d’obres, l’església de Sant Andreu de Palomar va ser inaugurada, que no acabada. Però la dissort va fer que un any després s’ensorrés la cúpula del temple durant un ofici religiós, ocasionant morts i ferits. Llavors se’l va apartar de l’obra. Tot i això, aconseguí convertir-se en arquitecte municipal de Barcelona. Les pitjors crítiques les va rebre dels seus fanals al Passeig de Gràcia, que erròniament tothom atribueix a Gaudí.
L’altre Domènech
Després d’esfondrar-se la cúpula, les obres es posaren sota la direcció de Josep Domènech i Estapà, de qui cal aclarir una mica qui va ser. Enemic irreconciliable -artísticament i ideològicament- de Gaudí i de Domènech i Montaner, aquest arquitecte tarragoní no desaprofitava cap oportunitat per criticar el modernisme de manera despietada. I què va fer? Doncs, entre les seves obres més conegudes, aquest prolífic home va projectar la presó Model, l’Observatori Fabra, el Palau de Justícia i l’edifici de la Reial Acadèmia de les Ciències i Arts, entitat de la qual, mira tu per on, també va ser president.
Agafant idees d’estils arquitectònics passats, Josep Domènech va crear un estil propi, conegut com a “estapisme”, i totalment oposat al modernisme, que el va fer popular entre els cercles oficials. Monàrquic i conservador, mai va perdonar que el projecte de l’Hospital de Sant Pau fos adjudicat al seu rival, “l’altre” Domènech.
Tornant a l’església de Sant Andreu de Palomar, Estapà va ser qui va fer una nova cúpula, més gran que la projectada inicialment, acabà el campanar i la façana amb la rosassa. Per això és que veus elements que, segons com, no semblen enganxar massa. Malgrat els donatius i finançaments rebuts per acabar les obres, el temple resta incomplet sense el campanar bessó que li manca.
El 1909, cinc anys després de finalitzar les obres, amb els incidents de la Setmana Tràgica el temple va ser incendiat. I altra vegada li van calar foc durant la Guerra Civil. Ja veus que sembla que l’edifici semblava -literalment- estar deixat de la mà de Déu.
El primer deixeble
Andreu, que era pescador, va ser probablement el primer apòstol de Jesús. Després de la mort de Crist, va estar predicant pels voltants del Mar Negre i Grècia, on un important governador no va veure amb bons ulls que la seva dona es convertís al cristianisme. El va fer lligar a una creu, sense fer-li ferides, perquè patís més temps. Però l’apòstol no va callar ni així i seguí predicant des de la creu fins que, dos agònics dies més tard, va morir.
Se’l sol representar lligat a una creu amb la forma d’una X, que una mica esquematitzada, pots veure a la part alta de la façana. En heràldica se’n diu ‘sautor’. Representada més subtilment, la trobaràs en uns petits pinacles per damunt del rellotge del campanar. També hi és al mig de la rosassa.
L’escut de la vila
Et caldran uns binocles per veure què envolta la creu. A l’esquerra hi ha un colom que recorda el nucli de Palomar que hi havia abans del segle XI.
A la dreta de la creu hi ha una mà. No queda molt clar com va anar a parar també a l’escut. Una possible explicació podria tenir a veure amb els anomenats senyals parlants, és a dir, una imatge que recorda el nom de la vila. Per exemple, a Sabadell tenen una ceba i a Torà un toro. Doncs a Palomar tenen una mà. Sé que està agafat amb pinces, però l’heràldica medieval funcionava així.
L’escut oficial té més elements, però aquí trobem els que van perdurar fins al segle XVIII. En canvi, un d’ells, afegit a l’escut al segle XIX, és al centre de la rosassa. Es tracta d’un cordill de colomer que va del colom a la mà i que recorda que Sant Andreu va ser lligat a la creu.
Els enigmes
A la rosassa de l’església de Sant Andreu de Palomar hi ha 16 escuts de Catalunya. Encara no sé per què aquest nombre. Potser té a veure que en aquesta parròquia van començar revoltes tan sonades com la Guerra dels Segadors o el Corpus de Sang.
Ara observa els capitells de les columnes al costat de la porta. Al mig d’una sanefa hi ha una rodona que sembla contenir un llunyà record de la creu de Sant Andreu. Al damunt, hi ha un rombe amb una estranya forma. Una mosca? Una abella? Les ales d’un colom? Què pot ser? A més, si les compares, la de la dreta és perfectament un quadrat voltat 45°, però en canvi, el de l’esquerra té una forma romboïdal. Es va equivocar l’artista?
Doncs em sap greu, però no tinc respostes a aquest enigma. Potser només és un element decoratiu, però com sempre dic, en arquitectura religiosa tot té un significat. Si un dia ho esbrino, t’ho explicaré.
Nota: agraeixo a Xavi Serrano l’ús de les seves fotografies. La seva càmera arriba on la meva no pot.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça d’Orfila. Sant Andreu de Palomar
Saber més
- Història: ajuntament.barcelona.cat – santandreudepalomar.wordpress.com
- El municipi: wikiwand.com
- Església: campaners.com – wikiwand.com
- Escut: andreuenc.cat
- Andreu apòstol: wikiwand.com
- Pere Falqués i Urpí: wikiwand.com
- Domènech i Estapà: elpuntavui.cat
- La construcció del temple parroquial: opinioandreuenca.blogspot.com
En aquest blog hi trobareu més informació sobre el temple parroquial en qüestió:
http://opinioandreuenca.blogspot.com/2019/01/la-construccio-del-temple-parroquial-de.html
Salut!
Bones, bon blog i l’enhorabona per la iniciativa! Tanmateix, tot i que el nou i actual temple parroquial de Sant Andreu de Palomar va ser iniciat per, entre d’altres, per l’arquitecte andreuenc Pere Falquès i Urpí, la façana, el campanar i la nova cúpula -la que va projectà en Falqués s’ensorrà el 1882- és obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà. Qui va ser l’autor de l’escut i de la rosassa que feu referència al text.L’estil de Josep Domènech i Estapà és conegut com estapisme, atès no seguia cap estil de l’època.
Salut!
Pau,
En primer lloc, t’agraeixo molt el teu comentari. M’alegra saber que t’ha agradat el blog. M’has fet adonar que l’article el vaig escriure fa set anys i li mancaven continguts. Així que l’he revisat i completat amb la informació que comentes. Novament, moltes gràcies per la teva aportació.
Molt bo. Moltes gràcies per la informació. Tant de bo haguera tingut abans aquestes fotografies tan bones. Un blog interessant.
M’alegra saber que t’ha agradat. Per cert, he vist les fotografies dels teus diorames i trobo que són obres d’art.
Gracies a tu pel post. Per mi un plaer contribuir d’alguna manera.
Gràcies per les teves fotos. Sense elles no s’hagués entés l’explicació.
Interessant…. com sempre!
Gràcies!