Si passes pel carrer de n’Amargós, només entrar veuràs un gran escut del Cardenal Casañas amb un escrit explicant que va néixer el 1834 en aquest carrer.
Salvador Casañas i Pagès va tenir una meteòrica vida que el va dur a ser rector de la parròquia de la Mare de Déu del Pi a Barcelona, canonge de la catedral de Barcelona i bisbe d’Urgell, càrrec que a més comportava ser copríncep d’Andorra. També va participar en el conclave per designar Pius X com a sant pare.
Casañas era líder del Comitè de Defensa Social, associació catòlica una mica radical, que s’havia oposat a la contracepció, el matrimoni civil o el divorci i criticava durament l’anarquisme. Per això, la vigília de Nadal de 1905, va patir un atemptat a mans d’un anarquista, del qual va sortir il·lès.
Mira atentament l’escut. L’església, en tenir jerarquies, també va adoptar l’ús de l’heràldica, no tant per determinar el naixement o tipus de noblesa, sinó per aclarir el càrrec i les característiques particulars. Precisament va ser Pius X qui va posar ordre i va unificar el 1905 l’heràldica religiosa, que fins aquell moment era certament caòtica.
Símbols cardenalicis
En primer lloc, el barret fa esment al capell vermell de cardenal, peça utilitzada des del segle XIII. El color canvia segons es tracti d’un bisbe, un arquebisbe, etc.
Del barret pengen unes borles. Segons el càrrec, en poden haver-hi més o menys i de diferent color. L’escut d’un cardenal en té quinze.
Sota el barret hi ha una mitra i un bàcul. La mitra és una mena de barret amb què es cobreixen el cap les persones de cert càrrec, durant els oficis litúrgics. El seu ús es remunta al segle X.
El bàcul es va incorporar a l’ús cerimonial al segle IV. Podria fer esment a la vara que duia Moisès o als pals dels pastors, ja que es consideren pastors que condueixen els fidels (ramat).
Al voltant de l’escut apareix un lema en llatí, que en heràldica s’anomena divisa. Es tracta del Salm 34:11, que diu: “veniu fills meus, escolteu-me; us ensenyaré de venerar el Senyor”. Normalment cada eclesiàstic tria la frase que millor el defineix.
L’escut està dividit en quatre parts. En una hi ha una creu. Correspon a l’escut de la catedral de Barcelona, que es troba sota l’advocació de la Santa Creu.
Les quatre barres, ja pots imaginar per què hi són.
Muntanyes i pins
Per acabar, les dues muntanyes amb creus al damunt corresponen al Seminari Conciliar de Barcelona, lloc on va estudiar. De fet, aquest emblema és l’utilitzat per la cartoixa de Montalegre, ja que ambdues institucions van compartir edifici al carrer del mateix nom a Barcelona.
Finalment, el darrer quadre de l’escut del Cardenal Casañas conté un pi, perquè va ser rector de la parròquia de la Mare de Déu del Pi. Les lletres BJO segurament són les inicials de Beat Josep Oriol, sacerdot que va exercir en aquesta mateixa parròquia i que més tard seria santificat gràcies a les gestions de Casañas.
I fins aquí puc llegir!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de n’Amargós. Barcelona
Saber més
- Salvador Casañas i Pagès: wikiwand.com
- Heràldica eclesiàstica: ec.aciprensa.com
- L’atemptat: elnacional.cat
- Seminari Conciliar de Barcelona: seminaribarcelona.cat
- Josep Oriol
- Escut de Montalegre, per Mn. Salvador Pibernat
- Mitra: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: