El Mercat de Sant Andreu de Palomar.
Amb més de deu segles a l’esquena, el barri barcelonès de Sant Andreu de Palomar pot dir que té molta història per explicar. Com que la terra era fèrtil, la riquesa principal va ser l’agricultura. Qui ho diria ara, oi? De les primeres masies amb grans extensions de terreny, es va passar a formar un petit nucli al voltant de la parròquia i de l’antiga via romana.
Entre el XVIII i el XIX és quan es va desenvolupar més ràpidament, amb l’establiment d’importants empreses. És en aquest moment quan a la vila s’urbanitzen noves vies de comunicació i sorgeix la necessitat de crear un mercat cobert. Tot i que antigament les mercaderies es venien al costat de l’església, ja feia anys que els pagesos posaven en aquest indret les seves parades.
L’arquitecte
Josep Mas i Vila era l’arquitecte municipal de Barcelona, que poc abans, havia realitzat diversos projectes pel mercat de la Boqueria i el de Santa Caterina. Tot ho solucionava amb estil neoclàssic, que sembla que anava bé amb qualsevol cosa.
Les seves maneres no eren massa populars, ja que no va dubtar a enderrocar el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume per construir el nou ajuntament de Barcelona.
Així és que, també amb un estil neoclàssic, va projectar a mitjans del XIX, l’única plaça de mercat de Catalunya tancada per les quatre bandes. Aquest fet va comportar no pocs problemes de circulació.
El projecte inicial del Mercat de Sant Andreu, era més petit i el veïnat va demanar d’ampliar-lo. Després que el govern central hi posés pegues per la incompatibilitat de fer habitatges a tocar del mercat, es refà el projecte.
Els propietaris dels solars van costejar els arcs sobre els quals s’aixecarien els seus nous habitatges. Els porxos, que segueixen els traçats dels carrers, deixen un amplíssim espai destinat als venedors. Però, així com els arcs es van aixecar tots alhora, les façanes es van allargar molts anys i no sempre van respectar el disseny original proposat per l’arquitecte.
El 1914, davant un moment de gran prosperitat, al mig de la plaça es va fer una coberta metàl·lica per a la venda de mercaderies. Les estructures lleugeres com aquesta eren una solució fàcil i més econòmica. Posteriorment es va tancar amb murs.
El 1897, el municipi quedaria annexionat a la ciutat, però sempre ha conservat el tret distintiu de quan era independent.
Observeu els antics fanals que hi ha. Només en queden un parell!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça del Mercadal, Sant Andreu de Palomar, Barcelona
Saber més
- Història del barri: ajuntament.barcelona.cat
- Orígens del mercat: opinioandreuenca.blogspot.com
- Places porxades a Catalunya, per M. Rubert de Ventós (pàg. 99)
- Josep Mas i Vila: enciclopedia.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: