Aquarel·la de l'ermita de Sant Mateu del Bosc, dins el terme de Premià de Dalt (Maresme).

L’arxiver orfe

La noia només tenia 18 anys i estava a punt de donar a llum. Juntament amb el seu marit, vivia al costat de l’ermita de Sant Mateu, al terme de Premià de Dalt (Maresme), un solitari indret al punt més alt de la carena.

Picaporta. Ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt

En Josep

Imaginem que potser aquell 1 d’agost de 1860, la noia es trobava sola, i va decidir anar a peu a casa dels seus pares a Vallromanes, a uns set quilòmetres entre camps i boscos. Però no va fer més que 500 metres i va tenir el fill. La van trobar molt debilitada i va morir al cap de poques hores. L’endemà, van enterrar la mare i batejaren el nadó amb el nom de Josep.

Escala semicircular. Ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt

El noi va ingressar al seminari i més tard es convertí en mossèn Josep Mas i Domènec que, a més, va tenir importants càrrecs. Una de les tasques més destacades va ser la d’arxiver de la Catedral de Barcelona, escrivint nombrosos treballs de divulgació.

Curiosament, també va ser prior de la Casa dels Infants Orfes de Barcelona, potser perquè ell també ho era. Vés a saber.

Coses de la vida, la casa dels seus pares ha estat convertida en allotjament rural, amb tota mena de comoditats.

Aquarel·la de l'ermita de Sant Mateu del Bosc, dins el terme de Premià de Dalt (Maresme).

Una ermita al bosc

L’indret és de somni: boscos, camps verds, fonts, una ermita, … La capella és només un tros de l’edifici romànic inicial. Sembla que al segle XV es va mig enrunar i van escurçar la nau, posant una paret per façana i un campanar de gairell. Podria ser en aquesta data quan es va construir la casa on, segles més tard, va néixer el Josep.

Campanar de cadireta. Ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt

L’interior del minúscul temple, aviat està vist. Sorprèn un absis mig emblanquinat, fruit d’una tasca de manteniment, que sembla no haver estat massa respectuosa.

Entaforat dins una finestreta, veiem el sant amb l’evangeli que va escriure. A diferència de com se sol representar, aquí no té cap àngel al peu que li dicti què escriure. En té un parell a prop, però no semblen estar per la labor

Estàtua de Sant Mateu

Del sostre penja una làmpada de ferro, adaptada als nous usos, amb bombetes. Ignoro si es tracta d’una peça original, però si us hi fixeu, té un penjoll amb forma d’àliga de dos caps, símbol austriacista. Probablement és un record de quan a la Guerra de Successió es van enfrontar els partidaris de Felip V, de la casa dels borbons i l’arxiduc Carles d’Àustria.

Làmpada de ferro dins l'Ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt

Com he dit abans, més que per l’edifici, l’encant de l’Ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt ve especialment de la natura que l’envolta.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Saber més

Què veure a prop