L’escut de la Caixa de Pensions, al carrer Jonqueres de Barcelona.
Tantes vegades passem per un lloc que al final es fa invisible als nostres ulls. Per exemple, de tant veure l’edifici de la Caixa de Pensions a la Via Laietana de Barcelona, vaig oblidar que a pocs metres s’aixeca un altre que sembla un castell medieval i que va ser l’annex de la mateixa institució.
Aquest cop m’he acostat per veure de prop la decoració de la façana del que es coneix com a Casal de Previsió, al carrer Jonqueres. Aquest edifici d’estil modernista (millor neogòtic), va ser projectat el 1917 per Enric Sagnier, el mateix arquitecte responsable de la seu central de l’entitat (xamfrà amb Via Laietana) i pel que va obtenir la medalla d’or.
Escuts territorials
En primer lloc, damunt l’entrada principal, sota la denominació de l’empresa bancària i sostingut entre dos heralds (tot molt medieval), veiem un escut. L’escut? Però si n’hi ha cinc!
Si els mireu amb deteniment, probablement identificareu sense dificultat els quatre primers. Corresponen a les ciutats de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. No sóc un entès en heràldica, però em sembla que en aquells temps, posant el de la ciutat, ja representaven la província.
Actualment, cada província té un de propi, tot i que fonamentat en el de la capital corresponent.
Seguint el mateix raonament, el cinquè escut correspon a Mallorca, és a dir, Balears. Deixo per un altre dia explicar què significa el castell i les quatre barres. Només apuntar que Jaume I, amb només 21 anys, va provocar un espantós genocidi quan va conquerir aquesta ciutat. La història sempre té dues lectures.
Una corona que val per cinc
A continuació seguiu mirant amb atenció i veureu que a tots els hi manca la corona, que parlant amb propietat s’anomena timbre, element heràldic indispensable. Com ho van resoldre? Posant els cinc dins un escut genèric amb una descomunal corona de cinc punxes, una per cada província.
D’altra banda, emplenant tots els espais, trobem fulles d’alzina i aglans. En la nostra cultura, aquest arbre simbolitza la fermesa i la fidelitat. Penseu que a més de resistir fortes tempestes i viure segles, pot arribar a fer una gran ombra sota la qual aixoplugar-se.
I perquè quedi clara l’activitat, al mig hi ha entaforada una guardiola.
I per què tots aquests escuts? En aquells temps, el nom real de l’entitat era ‘Caja de pensiones para la vejez y de ahorros de Cataluña y Baleares’. Així que ja teniu el misteri resolt.
Amb diferents dissenys, aquest escut-escuts el trobareu als edificis més antics d’aquesta entitat.
Aquesta decoració a l’escut de la Caixa de Pensions, es creu que va ser feta per Eusebi Arnau, escultor que va col·laborar amb Lluís Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch en algunes de les obres emblemàtiques modernistes, com el Palau de la Música.
Supervisió divina
Finalment, a la torre de la dreta veureu un relleu que representa la Verge Maria. Malgrat la manca d’informació, podríem aventurar dues raons. La primera seria la possible religiositat de Francesc Moragas i Barret, fundador de l’entitat.
Per l’altra podria ser el caràcter d’ajut a les classes socials menys afavorides, que inicialment tenia aquesta empresa (no com ara). En una societat religiosa com aquella, veure que la mare de Déu custodiava els seus estalvis, segurament era la millor garantia.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Jonqueres, 2. Barcelona
Saber més
- Edifici Casal de Previsió: poblesdecatalunya.cat
- Enric Sagnier: enricsagnier.com
- Eusebi Arnau: wikiwand.com
- L’alzina: silene.ong
- Història de ‘la Caixa’: obrasociallacaixa.org
- Francesc Moragas i Barret: mcnbiografias.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: