La façana del progrés

Un edifici racionalista al carrer Ortigosa, projectat per Sixte Illescas.

Ens trobem a la Barcelona de finals del XIX. La Via Laietana havia estat oberta feia poc, acabant amb l’existència de vés a saber quant de patrimoni. A la part alta hi havia uns terrenys encara sense urbanitzar, pertanyents als propietaris del Banc Simeón, que avui és Caixa Geral.

L’empresari Simeón García era nascut a Ortigosa de Cameros, un poblet de La Rioja. Quan va morir, la família va cedir els terrenys per construir un accés a la Via Laietana, amb la condició que un dels carrers portés el nom del poble on va néixer Simeón. El tracte no es va respectar del tot, ja que finalment ‘de Cameros’ va desaparèixer i el carrer quedà amb el nom d’Ortigosa i prou.

Aquí va ser on Sixte Illescas va construir un curiós (i ara oblidat) edifici del qual no he trobat pràcticament cap referència. Illescas va ser un destacat representant de l’arquitectura racionalista. Aquest estil va aparèixer després de la Primera Guerra mundial i defensava el funcionalisme dels edificis. Per això és molt estrany trobar, com en aquest cas, cap mena de decoració.

Detall de dues finestres amb petits relleus al voltant.

Decoració variada

No he pogut esbrinar si la decoració formava part del projecte inicial o bé li van afegir posteriorment.

Sigui com sigui, és molt interessant observar detingudament els relleus que hi ha ocupant les cantonades i els espais entre finestres. Semblen més aviat noucentistes, moviment que durant un temps va conviure amb el racionalisme.

La cantonada amb el carrer Jonqueres està decorada amb elements de la vida aquàtica: peixos, algues i corall. Potser una representació de la pesca.

Decoració vertical en relleu amb algues, peixos i un pop. Edifici racionalista al carrer Ortigosa

En canvi, a la cantonada amb el carrer d’Ortigosa, trobem una parra que s’enfila, plena de raïm i ocells que se’l mengen. Ens hem de fixar bé per veure que a més, hi ha una serp i un cargol. En aquest cas es podria tractar d’una al·legoria de la pagesia.

Decoració a la cantonada amb llargues branques plenes de raïm i ocells. Edifici racionalista al carrer Ortigosa

Sota les finestres del segon pis, els relleus són de temàtica costumista: nens jugant i persones descansant entre figueres de moro i orenetes, elements molt utilitzats per l’univers visual noucentista.

Un relleu amb una noia nua i un altre amb dos infants.

En canvi, al tercer pis la temàtica és més variada. d’una banda tenim la vida salvatge amb cavalls, cérvols i elefants. Exotisme? Paradís perdut?

Un relleu amb un elefant i un altre amb dos cavalls. Edifici racionalista al carrer Ortigosa

També trobem un record al món rural amb vaques, un molí i un poble.

Un relleu amb una vaca i un altre amb un poblet.

I uns referents al transport i al progrés industrial, amb un vaixell, un zepelí i un carrer amb pals d’electricitat.

Detall de la tribuna i una finestra. Edifici racionalista al carrer Ortigosa

Grans avenços

L’electricitat va arribar a Barcelona a finals del XIX. A principis del XX la xarxa es va estendre a la rodalia. Com podeu imaginar, aquest avenç va comportar una nova revolució industrial, que les noves avantguardes van plasmar en les seves creacions.

Durant l’Exposició de 1929, el Graf Zeppelin va sobrevolar Barcelona. Va despertar un gran interès i es convertí en tot un espectacle. El relleu de la façana, amb un dirigible sobrevolant un paisatge industrial és un petit homenatge de l’esdeveniment. Aquest vehicle va ser utilitzat per l’exèrcit alemany a la Primera Guerra Mundial, però era una presa molt fàcil de caçar i no va tenir èxit, així que li van donar un ús més comercial. Però a causa dels repetits accidents, la seva història va ser igualment curta.

Un relleu amb un zeppelin i un altre amb un carrer amb cables elèctrics. Edifici racionalista al carrer Ortigosa

I què va passar amb l’arquitecte d’aquest edifici racionalista al carrer Ortigosa? Sixte Illescas va ser un dels fundadors del GATCPAC, moviment que reunia els arquitectes més avantguardistes, com Josep Lluís Sert (el de l’edifici de la Fundació Miró). El franquisme no li va perdonar que hagués col·laborat amb el govern de la República i el va apartar dels càrrecs públics. El seu nom aviat es va oblidar, tot i haver deixat obres que es consideren cabdals dins el racionalisme.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer d’Ortigosa, 3. Barcelona

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).