Itinerari de l’aigua a Can Vilallonga (La Selva).
Com un oasi enmig de terres molt humanitzades, el massís de les Gavarres (Girona) conserva gairebé intacte el seu particular paisatge forestal.
Tot i haver estat densament poblada en un passat, aquesta zona va patir un fort abandonament dels masos, que ha beneficiat la repoblació dels boscos, en especial alzinars.
Travessat per rius i rieres de cabal irregular, l’orografia ha propiciat l’aparició de rierols i fonts que, des de temps immemorials ha estat aprofitada pels seus habitants.
Can Vilallonga
Una breu i senzilla passejada dissenyada pel Consorci de les Gavarres ens permetrà veure diferents construccions que ens ajudaran a entendre com s’aprofitava l’aigua al segle XVIII.
La ruta està perfectament explicada a la pàgina de naturalocal.net. Per tant, aquesta vegada només diré quatre coses perquè et vinguin ganes de fer-la.
Comencem a Can Vilallonga, una masia del segle XVI a prop de Cassà de la Selva, convenientment restaurada i destinada, entre altres usos, a centre d’interpretació de les Gavarres.
Els dominis d’aquesta finca arriben molt lluny, ja que va tenir la seva importància.
Davant l’entrada principal hi ha el pou, amb una pica adossada, que probablement formava part d’un molí d’oli.
Energia hidràulica
Seguim les indicacions i aviat trobem el molí, utilitzat per a moldre el gra. Actualment és un habitatge particular.
Riera amunt arribem a la resclosa. La seva missió era assegurar que el molí sempre tingués prou energia.
Pel camí t’adona`ras que el bosc és ple d’alzines sureres. Pensa que aquest arbre triga uns 14 anys a regenerar l’escorça, que en acabat s’utilitzarà per a fer taps.
En arribar a una cruïlla, travessa la riera. Observa com aquí conflueixen i es canalitzen dues rieres. Un guarda havia de vigilar que no s’embossés res. A partir d’aquí, l’aigua es fa arribar fins al mas. Ara veurem com es va aconseguir.
Salvant desnivells
Tornarem pel corriol que baixa per l’altra costat de la riera. Primer veuràs un petit aqüeducte de maó. Però, per on passa l’aigua? Per una canalització que no es veu perquè està tapada per una filada de maons.
A partir d’aquest punt aniràs trobant més obres similars, inclús més grans, destinades a salvar els torrents, però alhora, a mantenir un suau desnivell que permet que l’aigua baixi.
I així arribem a la bassa on es recollia l’aigua per regar els camps. Dins la caseta que veus en un cantó, hi ha les claus de pas per regar, segons el cas, uns o altres camps.
Aquest massís amaga moltes més sorpreses, però aquest itinerari de l’aigua a Can Vilallonga, ha estat només un petit tast.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Punt d’inici: veure el mapa
Saber més
- Les Gavarres: gavarres.cat
- Itinerari: naturalocal.net
Rondaller, un article molt complert de dades sobre l’aigua en aquella zona…. Ahhh,veig que et va agradan el tema de l’aigua…! Tindre competencia ??? Així m’agrada, Ah! .no coneixia aquesta zona.prenc nota…
Nooo, què va! Tu ets un especialista de l’aigua. Jo només un aficionat 😉 La veritat és que l’indret és molt interessant. Jo vaig anar a ple agost i no s’hi podia estar de la calor.
M’agrada mt les gavarres. De petit hi anava molt
Jo he anat de vegades, però reconec que em queda molt per conèixer a fons aquesta bonica zona