Autoconstrucció

El castell de Torre del Baró: Barcelona a vista d’ocell.

El baró sense torre

En una vertiginosa barreja de mite, història i religió que, la veritat, no he acabat d’entendre, trobem que el baró Hug de Pinós, nascut a Bagà, seria (mal els hi pesi als francesos) el primer Mestre de l’Orde del Temple al segle XI.

Un descendent va anar a parar a prop de Montcada i Reixac, on va construir la seva mansió. Durant la Guerra de Successió (segle XVIII) va anar a favor de l’arxiduc Carles, cosa que els guanyadors borbons no li van perdonar i li van enderrocar la casa. La va reconstruir, però al cap de pocs anys les forces napoleòniques la van saquejar.

Els problemes econòmics van portar a malvendre els terrenys al baró de Sivatte a principis del segle XX i la casa es va conèixer com la Torre del Baró. El que el nou comprador no sabia era que el 1967 li passaria una autopista pel damunt que definitivament esborraria qualsevol rastre.

El bosc a través de les finestres del Castell de Torre del Baró

La ciutat que no va ser

Als extensos terrenys de la seva propietat, el baró i un grup d’inversors van projectar una ciutat jardí, a l’estil de les que s’estaven fent a l’avinguda del Tibidabo i el Park Güell. Però tan sols es van fer les parets exteriors del que havia de ser un hotel, ja que el projecte fracassà i ningú no va comprar un sol terreny en aquesta llunyana muntanya.

Vista de l'edifici inacabat que havia de ser un hotel.

Què és una ciutat jardí?

A finals del XIX, l’escriptor anglès Ebenezer Howard va encunyar aquest terme per a una idíl·lica urbanització amb cases unifamiliars amb jardí, un centre comercial i una àmplia avinguda. Aquest projecte, que pretenia anar contra l’especulació del sòl, només es va realitzar en part, però altres ciutats en van prendre nota, com Barcelona.

El castell

L’indret va ser ocupat pels soldats republicans i més tard convertit en camp de concentració fins que va quedar totalment abandonat. La reivindicació popular de l’edifici com a tret distintiu del barri, el va salvar de la desaparició i ara és visitable.

Finestres de l'inacabat castell de Torre del Baró

La llegenda

Una romàntica història explica que l’edifici es va construir perquè la malalta filla del baró pogués gaudir d’aire pur, però en morir prematurament, les obres es van aturar.

Autoconstrucció

Aquesta paraula la va dir el guia per explicar un fet i penso que pot ser una definició de bona part d’aquest districte.

D’un passat eminentment rural, aquest barri va transformar-se en una urbanització massificada degut a la immigració obrera dels anys 50. Per a uns es construïren les ‘cases barates’. Els altres es van adherir com van poder a l’orografia muntanyenca, construint ells mateixos els seus habitatges.

El 1984 s’agruparen diferents zones sota el poc original nom de Nou Barris, tot i que actualment l’integren tretze.

Barri de cases d'autoconstrucció. Castell de Torre del Baró

L’entorn

Les vistes dalt de la torre del Castell de Torre del Baró són entre fantàstiques i decebedores. Si obviem les urbanitzacions grises i massificades i les torres d’alta tensió, un dia clar ens permet veure un ampli horitzó, des de Collserola, al Montseny, la Serralada Litoral i Montserrat. I allà a baix, el mar infinit. Realment hagués estat un bon lloc per a una ciutat jardí.

Panoràmica de Barcelona des d'el Castell de Torre del Baró

Per cert, vull felicitar el guia per les interessants explicacions històriques i naturalistes. Em va fer descobrir una part de Barcelona totalment desconeguda per a mi.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: ctra. Alta de les Roquetes, 309. Barcelona

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

2 comentaris

  1. Jo hi he estat també i el guia ens va explicar que les cases barates les construien per la nit començant pel sostre perquè l’ajuntament tota edificació ilegal que no tenia sostre la tirava a terra. Em sembla un lloc super interessant que no hi hagues anat mai si no m’ho haguessin dit. Gràcies per l’article. Pobre baró XD

    • Moltes gràcies pel comentari. El guia (molt amable per cert) ens ho va explicar. Hi ha lleis ben curioses que es presten a dir: feta la llei, feta la trampa ;-D

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).