El castell de Torre del Baró: Barcelona a vista d’ocell.
El baró sense torre
En una vertiginosa barreja de mite, història i religió que, la veritat, no he acabat d’entendre, trobem que el baró Hug de Pinós, nascut a Bagà, seria (mal els hi pesi als francesos) el primer Mestre de l’Orde del Temple al segle XI.
Un descendent va anar a parar a prop de Montcada i Reixac, on va construir la seva mansió. Durant la Guerra de Successió (segle XVIII) va anar a favor de l’arxiduc Carles, cosa que els guanyadors borbons no li van perdonar i li van enderrocar la casa. La va reconstruir, però al cap de pocs anys les forces napoleòniques la van saquejar.
Els problemes econòmics van portar a malvendre els terrenys al baró de Sivatte a principis del segle XX i la casa es va conèixer com la Torre del Baró. El que el nou comprador no sabia era que el 1967 li passaria una autopista pel damunt que definitivament esborraria qualsevol rastre.
La ciutat que no va ser
Als extensos terrenys de la seva propietat, el baró i un grup d’inversors van projectar una ciutat jardí, a l’estil de les que s’estaven fent a l’avinguda del Tibidabo i el Park Güell. Però tan sols es van fer les parets exteriors del que havia de ser un hotel, ja que el projecte fracassà i ningú no va comprar un sol terreny en aquesta llunyana muntanya.
Què és una ciutat jardí?
A finals del XIX, l’escriptor anglès Ebenezer Howard va encunyar aquest terme per a una idíl·lica urbanització amb cases unifamiliars amb jardí, un centre comercial i una àmplia avinguda. Aquest projecte, que pretenia anar contra l’especulació del sòl, només es va realitzar en part, però altres ciutats en van prendre nota, com Barcelona.
El castell
L’indret va ser ocupat pels soldats republicans i més tard convertit en camp de concentració fins que va quedar totalment abandonat. La reivindicació popular de l’edifici com a tret distintiu del barri, el va salvar de la desaparició i ara és visitable.
La llegenda
Una romàntica història explica que l’edifici es va construir perquè la malalta filla del baró pogués gaudir d’aire pur, però en morir prematurament, les obres es van aturar.
Autoconstrucció
Aquesta paraula la va dir el guia per explicar un fet i penso que pot ser una definició de bona part d’aquest districte.
D’un passat eminentment rural, aquest barri va transformar-se en una urbanització massificada degut a la immigració obrera dels anys 50. Per a uns es construïren les ‘cases barates’. Els altres es van adherir com van poder a l’orografia muntanyenca, construint ells mateixos els seus habitatges.
El 1984 s’agruparen diferents zones sota el poc original nom de Nou Barris, tot i que actualment l’integren tretze.
L’entorn
Les vistes dalt de la torre del Castell de Torre del Baró són entre fantàstiques i decebedores. Si obviem les urbanitzacions grises i massificades i les torres d’alta tensió, un dia clar ens permet veure un ampli horitzó, des de Collserola, al Montseny, la Serralada Litoral i Montserrat. I allà a baix, el mar infinit. Realment hagués estat un bon lloc per a una ciutat jardí.
Per cert, vull felicitar el guia per les interessants explicacions històriques i naturalistes. Em va fer descobrir una part de Barcelona totalment desconeguda per a mi.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: ctra. Alta de les Roquetes, 309. Barcelona
Saber més
- Hug de Pinós: diaridegirona.cat
- Els Pinós: chronologia.org
- El castell: monbarcino.wordpress.com
- Ciutats jardí: enciclopedia.cat
- La llegenda: totselsnomsdebarcelona.blogspot.com
- Nou Barris: ajuntament.barcelona.cat
Jo hi he estat també i el guia ens va explicar que les cases barates les construien per la nit començant pel sostre perquè l’ajuntament tota edificació ilegal que no tenia sostre la tirava a terra. Em sembla un lloc super interessant que no hi hagues anat mai si no m’ho haguessin dit. Gràcies per l’article. Pobre baró XD
Moltes gràcies pel comentari. El guia (molt amable per cert) ens ho va explicar. Hi ha lleis ben curioses que es presten a dir: feta la llei, feta la trampa ;-D