La llum del modernisme

Per moltes fotografies que hàgiu vist, mai estareu del tot preparats pel que us espera al Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès.

Diverses vegades reformat, l’edifici va ser projectat per Gaietà Buïgas, que potser el coneixereu millor per ser l’autor del monument a Colom de Barcelona, el palau Comella de Vic o el balneari Vichy de Caldes de Malavella.

Primer va ser teatre i casino per a la burgesia barcelonina que estiuejava a la vila. Més endavant passaria a ser la casa del joier Evarist López. A continuació va allotjar uns laboratoris i finalment es convertí en museu.

Cerdanyola va tenir una època d’esplendor on intel·lectuals i artistes hi feien estada. Fruit d’aquelles trobades, han quedat els espectaculars xalets que, com aquest, van ser decorats amb tota mena de detalls corresponents al modernisme i noucentisme, els estils de l’època.

Finestres acolorides

Tot i l’interessant fons de diferents autors, és inevitable parlar dels incomparables vitralls que el propietari va encarregar pel saló de casa seva i que, després d’un llarg calvari, tornen a lluir al seu lloc.

El modernisme va buscar trencar amb estils anteriors, on predominava el gust per l’arquitectura clàssica. Va idealitzar la natura com a representació del paradís perdut. Per això predominen les flors, cadascuna també amb el seu particular simbolisme. La més reproduïda a Catalunya va ser la rosa vermella, per la seva relació amb la llegenda de Sant Jordi i pel romanticisme que en desprenia.

L’escena més aconseguida representa dues noies donant a menjar flors als cignes d’un llac. Quina cosa més estranya, oi? Hi ha qui ho relaciona amb el mite de Leda, a qui Zeus, sota la forma d’un innocent cigne, li va fer l’amor. Però aquí em sembla massa forçada aquesta teoria.

Fixeu-vos amb les arracades que llueixen les noies. N’hi ha de ben ostentoses! Penseu que aquestes vidrieres van ser encarregades per un joier.

Primavera eterna

Un altre vitrall sorprenent és el de les roses, en què un roser florit puja per la finestra. Aquesta flor és potser la que amaga més simbolisme a la nostra cultura. Per als cristians representa la sang de Crist i alhora també és la representació de la Verge. I, com he dit abans, no oblidem que representa l’amor i la passió.

La porta principal de la torre representa unes ondulants plantes de fúcsies vermelles i blaves. Aquesta flor, anomenada ‘arracades de la reina’ podria ser una al·lusió a l’ofici del propietari.

Una porta interior que donava pas al menjador, presenta una decoració de lliris, una altra flor de la qual sovint trobem referents a la poesia, la pintura i l’arquitectura modernistes. Potser es tracta de la influència d’una llegenda medieval on, per curar al seu pare, un príncep ha de trobar la flor del lliri blau, de propietats miraculoses. L’ajudarà una vella que resultarà ser una jove, amb qui us podeu imaginar que s’acaba casant.

Per cert, quan sortiu mireu la façana del xalet on hi ha uns arcs amb lliris en relleu.

Fauna variada

També veiem una bonica finestra amb dos paons i unes estilitzades flors que ens recorden vagament influències europees. A la mitologia grega, el paó s’identificava amb Argos, qui posseïa un munt d’ulls i feia de vigilant per a la deessa Hera. El cristianisme li va atorgar el simbolisme de la immortalitat i la resurrecció, ja que aquesta au canvia de plomes. Per aquesta raó es pensa que estava ubicat a la capella de la casa, avui desapareguda.

El darrer vitrall del Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès que us parlaré és ben divertit i podria estar inspirat en una faula. De fet és una historieta en dues parts. En la primera, un gat, un lloro i un ratolí observen com es cuina un llamàntol. A la segona, la cuina de carbó ha caigut, el llamàntol s’ha escapat, el lloro i el gat estan espantats i el ratolí fuig. Sembla que era la finestra de l’antiga cuina.

Tot i les aparents diferències d’estil entre uns vitralls i altres, sembla que l’autor de tots ells és Eduard Maria Balcells, arquitecte a cavall entre el modernisme i el noucentisme, que va deixar el seu llegat al Vallès i a Barcelona. Com hem vist, també va tocar altres camps, com la confecció de vitralls.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Sant Martí, 88. Cerdanyola del Vallès

Saber més

• MAC: cerdanyola.cat
• Gaietà Buïgas: wikiwand.com
• Els vitralls de les dames: cerdanyola.cat
• La restauració dels vitralls: castello.cat
• Simbolisme de la rosa: diba.cat
• Simbolisme cristià del paó: eltestamentodelpescador.com
• Argos: sobreleyendas.com
• Eduard Maria Balcells, per J.M. Romero Martínez

Què veure a prop

• Itinerari per Cerdanyola del Vallès
• Mosaic de Carme Canals a Sant Cugat del Vallès
• Sant Pau de Riu-Sec
• Sabadell