Visita a Cambados (Pontevedra).
Allà pel segle XIII hi havia tres petits nuclis que es van unir per formar Cambados, a la província de Pontevedra.
Per aquí van passar celtes, fenicis, romans, gots, àrabs i pirates. Us podeu imaginar quin mal viure entre invasions i canvis de govern.
És imprescindible començar la visita a la Praza de Fefiñáns, de 2.500 metres quadrats, potser una de les més maques que veureu per aquí. Antigament era el pati del palau i s’hi feia mercat setmanal.
El Pazo de Fefiñáns és el gran edifici entre barroc i renaixentista, que ocupa dues parts de la plaça. Va ser construït al segle XVI per Juan Sarmiento Valladares, conseller de Felip II. El seu nebot obtingué el títol de vescomte de Fefiñáns concedit per Felip IV.
Explica la llegenda que un descendent va naufragar en una gran tempesta i una sirena el va salvar. Per això la podem veure en alguns escuts.
A la façana també veiem els busts de destacats personatges de la família que hi visqué.
Observeu a la façana l’escut dels Valladares, amb un personatge tocant la trompeta.
A les cantonades hi ha uns bonics balcons arrodonits. També queda un dels ponts que hi havia per connectar el palau amb els jardins i l’església.
Si seguiu 140 metres pel carrer que passa sota el pont, trobareu la mal anomenada torre de l’homenatge. En realitat, el palau mai va ser un castell militar sinó una residència, i la torre era només un mirador d’esbarjo, de demostració de poder o, fins i tot, per controlar les labors agràries.
Els vigilants de la plaça
En un extrem de la plaça s’aixeca l’església de San Bieito. Molt venerat per aquestes terres, Benet de Núrsia (Itàlia) va viure al segle VI i va escriure la Regla que donà origen a l’orde benedictí.
L’edifici que veieu és el fruit d’una remodelació efectuada al segle XVII. Els campanars barrocs es van construir dos segles més tard.
Les dues escultures que hi ha a banda i banda de la balconada les anomenen ‘Balboas’, en referència al cognom d’un senyor del palau. Tenen una certa similitud amb la figura d’Hèrcules i diuen que són allà per vigilar la plaça. Els escuts representen les famílies nobles més antigues, que trobareu a molts llocs de la plaça. El tauler d’escacs correspon als Valladares, els cercles als Sarmiento, els lleons als Osorio i les franges als Soutomaior.
Segons la mitologia, el forçut Hèracles (Hèrcules pels romans), va vèncer el gegant Gerió on ara es troba A Coruña. Aquest personatge té una certa presència a Galícia, que de vegades es confon amb d’altres. Per exemple, mig amagat a la paret de l’església, hi ha un petit relleu que tant pot ser l’Hèracles com sant Benet. Fins i tot, hi ha qui assegura que és un Valladares.
Continuem la nostra visita a Cambados i assant per la Rúa Real, anem a buscar la Rúa Sabugueiro on veurem el Pazo Ulloa, un altre típic palau del segle XV. No té res a veure amb la novel·la d’Emilia Pardo Bazán (Los pazos de Ulloa).
Romanticisme gòtic
Per l’avinguda Pastora arribem a Santa Mariña Dozo, amb les escenogràfiques ruïnes gòtiques del segle XV. Aquesta església va ser construïda per María de Ulloa, que vivia al pazo que acabem de veure.
Es va abandonar al XIX en reubicar-se en un altre lloc. Al voltant hi ha el malenconiós cementiri descrit per l’escriptor gallec Álvaro Cunqueiro.
Un dels arcs presenta la curiosa escultura d’un personatge nu, amb el cap entre les cames i ensenyant el cul a qui entra. Sembla que es pot tractar de A Preguiza, la representació de la mandra. La mateixa figura i la decoració de les boles, les trobem també a Rianxo.
A un costat podem veure diferents escultures, que es creu poden representar el Judici Final.
Sants i santes
Seguidament, prenem la Rúa Os Olmos i baixem per Narciso Pérez. Sóm a la vila marinera de San Tomé, que forma part de Cambados. Aquí tenim el Pazo de Montesacro, del segle XVIII.
D’aquest palau barroc cal destacar l’escut del marquès Diego Zárate y Murga, amb un braç agafant una espasa. Aquest senyor va venir de La Rioja amb la imatge de Nuestra Señora de Valvanera sota el braç, a qui li edificà la capella del costat. Va ser tanta la devoció que moltes noies es van dir com la verge.
I per acabar aquesta visita a Cambados, ens acostarem a veure (el que queda de) la Torre de San Sadurniño, del segle XII. Formava part d’un sistema de torres vigia fins a Santiago, que encenien un foc quan algú volia remuntar el riu per assaltar la ciutat. El nom li ve d’una ermita ja desapareguda que hi havia al costat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Cambados: cambados.es – cambados.com
- Pazo de Fefiñáns: bodegagilarmada.com
- Escuts: atimeucambados.blogspot.com
- Hèracles: wikiwand.com
- Santa Mariña Dozo: santamarinadozo.teatroengalicia.es
- Pazo de Montesacro: farodevigo.es – cambados.com
- Torre de San Sadurniño: galiciamaxica.eu
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: