Itinerari per Muros, població de pescadors a l’oest de Galícia.
En un extrem de Galícia, el mar va crear un port natural que el rei Sancho IV de Castella aprofità per fundar Muros al segle X. Cinc-cents anys més tard, hi havia tanta activitat en aquest lloc que es va permetre als seus habitants exportar i importar mercaderies per mar.
La ciutat anà creixent i al segle XVI s’envoltà d’una sòlida muralla i una fortalesa per defensar-se dels atacs pirates. Això no obstant, no va resistir les tropes napoleòniques les quals el 1809 arrasaren el lloc. Llavors, els industriosos catalans van arribar per crear més de trenta fàbriques de conserves de peix. Una breu passejada et permetrà comprovar que aquí hi ha molta història per descobrir.
Sota cobert
Per començar, només arribar és inevitable no fixar-se amb els porxos que, durant cinc-cents metres i gairebé de forma ininterrompuda, se situen de cara al port. Al cap i a la fi, antigament era el lloc on els pescadors reparaven les xarxes i les dones salaven i netejaven el peix. Actualment, la majoria estan actualment ocupats per restaurants.
En primer lloc, dirigeix-te a la capella de Santa Isabel o Dos Remedios, de propietat privada. Cal destacar el bonic cruceiro del segle XV. L’origen de les nombroses creus a Galícia es perd en el temps i es pensa que pot ser herència celta. A més, al peu, sota un llargandaix, figura la data 1586 i a cada cantonada hi ha una calavera. Es pensa que la base formava part d’algun monument funerari.
Axesta
Seguidament, entra al carrer Axesta. ‘Xesta’ és ginesta, però no sé si aquí vol dir el mateix. Antigament hi havia una columna que simbolitzava la jurisdicció de la vila i on es lligaven els comdemnats. Amb el mateix nom del carrer, veuràs una de les fonts més populars de la vila, on els pelegrins a Santiago s’aturaven per fer un glop. Un refrany diu ‘mulla a la font el teu moneder i mai et faltarà el diner’.
Mentre passegis, ves llegint els curiosos noms dels carrers: Sufrimento, Amargura, Esperanza…
A continuació, passaràs davant del mercat, una obra del segle XX amb una interessant escalinata a l’entrada. El carrer continua i ara es diu Rúa Real i acaba a Rúa Hospital. Atura’t a la Fonte Vella, de la qual no et puc dir res perquè resulta molt complicat trobar informació d’aquest poble. Escales amunt hi ha l’Hospitalillo da Trinidade o Casa de Beneficencia, fundat al segle XV per acollir els pobres. Actualment és una residència de gent gran.
Zona religiosa
Continuant aquest itinerari per Muros, ves pujant i arribaràs a una esplanada. D’una banda, veuràs un edifici que, si no és pel plafó que ho explica, mai sabràs que es tracta de l’antiga església parroquial de San Pedro.
De l’altra banda, hi ha la capella de Nosa Señora das Angustias, del segle XVII. Sota el campanar hi ha el curiós escut de la família que la fundà. Observa que, entre altres elements, hi ha representades sis orelles humanes i un ànec nedant.
Si puges les escales podràs observar el cementiri. A la porta, de 1929, veuràs diversos elements relacionats amb el més enllà. Per exemple, l’alfa i l’omega, símbol de la vida eterna i el rellotge de sorra amb ales, un record de la fugacitat de la vida. Dins el recinte funerari s’alça un altre cruceiro, on hi ha representats quatre perols, fent referència al cognom Calderón, ja que potser formava part del mausoleu d’aquesta família.
Baixa per l’extrem contrari de la plaça. Veuràs un singular espai de rampes. Pren la que baixa a l’esquerra per veure els safareigs, potser dels més grans que hauràs vist mai. A diferència d’altres on hi ha un per rentar i un per esbandir, aquí són individuals, amb un canal superior que renova l’aigua.
A prop pots visitar la petita església de San Xosé, del segle XVIII. Una vilatana que morí sense descendència va llegar els seus béns per construir aquesta capella. L’acostumada creu del davant és de la mateixa època. Fixa’t com el barri s’ha adaptat al terreny incorporant escalinates que li donen una fesomia especial.
La col·legiata
To seguit, aniràs a parar davant de la Colexiata de San Pedro, coneguda també com a Santa María do Campo. Aquest temple del segle XIV fou edificat en estil gòtic. Tanmateix, en convertir-se en col·legiata, s’anà engrandint amb successius afegits, com el campanar barroc. Davant la porta principal es reunia el Consell que governava la vila.
A la façana apareix l’escut de l’arquebisbe Lope de Mendoza, qui va impulsar la construcció del temple. Per què una lluna a l’escut? Com que els Mendoza s’emparentaren amb els Luna, ambdues famílies acordaren utilitzar aquest distintiu.
A un costat de la plaça veuràs un ‘hórreo’, paraula de procedència grecollatina que significa graner. Aquestes construccions tan típiques de Galícia eren per guardar els cereals. De fet, al segle XVII el panís es va convertir en fonamental per elaborar el pa. Les pedres circulars damunt les columnes evitaven l’accés dels rosegadors.
Per acabar aquest itinerari per Muros, baixa per la Rúa Igrexa i passaràs pel davant de l’Ajuntament, construit el 1958. En aquest moment et trobes al bell mig de la Praza do Concello, coneguda també per Curro da Praza perquè aquí se celebraven curses de braus.
Finalment, una visita als voltants et permetrà descobrir altres indrets i monuments escampats per l’infinit paisatge de la Ría de Muros.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història: wikiwand.com – muros.gal
- Fonts: guiademuros.blogspot.com
- Creu de Santa Isabel: themurostimes.com
- Font Axesta: acasadafonte.es
- Hospitalillo da Trinidade: themurostimes.com
- San Pedro: murosaugaesal.com
- Nosa Señora das Angustias: lavozdegalicia.es
- Escut de NS das Angustias: themurostimes.com
- Creu del cementiri: themurostimes.com
- San Xosé: themurostimes.com
- San Pedro: xoanacodavella.com
- Hórreo: wikiwand.com
Un article molt complert!
Per cert, en la meva recent visita a Muros em va sorprendre la gran quantitat d’immobles abandonats o en venda…
Salutacions
Moltes gràcies! No em vaig fixar en aquest detall que comentes: estavem a 40º i la visita que em va deixar literalment marejat de calor 🙁