Itinerari per Muros, població de pescadors a l’oest de Galícia.
En un extrem de Galícia, el mar va crear un port natural que el rei Sancho IV de Castella va aprofitar per a fundar Muros al segle X. Cinc segles més tard, hi havia tanta activitat en aquest lloc que es va permetre als seus habitants exportar i importar mercaderies per mar.
La ciutat va créixer i al segle XVI s’envoltà d’una sòlida muralla i una fortalesa per defensar-se dels atacs pirates. Però no va resistir les tropes napoleòniques que, el 1809 van arrasar el lloc. Llavors, els industriosos catalans van arribar per crear més de trenta fàbriques de conserves de peix.
Una breu passejada ens permetrà comprovar que aquí hi ha molta història per descobrir.
Només arribar és inevitable fixar-se amb els porxos que, durant 500 metres i gairebé de forma ininterrompuda, estan de cara al port. La majoria estan actualment ocupats per restaurants, però antigament era el lloc on els pescadors reparaven les xarxes i les dones salaven i netejaven el peix.
Ens dirigim a la capella de Santa Isabel o Dos Remedios, de propietat privada. Cal destacar el bonic cruceiro del segle XV. L’origen de les nombroses creus a Galícia es perd en el temps i es pensa que pot ser herència celta. Al peu, sota un llargandaix, figura la data 1586 i a cada cantonada hi ha una calavera. Es creu que la base va formar part d’algun monument funerari.
Axesta
Entrem al carrer Axesta. ‘Xesta’ és ginesta, però no sé si aquí vol dir el mateix. Antigament hi havia una columna que simbolitzava la jurisdicció de la vila i on es lligaven els comdemnats. Amb el mateix nom del carrer, trobem una de les fonts més populars de la vila, on els pelegrins a Santiago s’aturaven per fer un glop. Un refrany diu ‘mulla a la font el teu moneder i mai et faltarà el diner’.
Aneu llegint els curiosos noms dels carrers: Sufrimento, Amargura, Esperanza …
Passareu davant el mercat, obra del segle XX amb una interessant escalinata a l’entrada. El carrer continua i ara es diu Rúa Real i acaba a Rúa Hospital, on ens aturem a la Fonte Vella, de la qual no us puc dir res perquè resulta molt difícil trobar informació d’aquest poble.
Escales amunt tenim l’Hospitalillo da Trinidade o Casa de Beneficencia, fundat al segle XV per acollir els pobres. Actualment és una residència de gent gran.
Zona religiosa
Continuem aquest itinerari per Muros. Seguim pujant i arribem a una esplanada. Primer trobem un edifici, que si no és pel plafó que ho explica, mai sabreu que es tracta de l’antiga església parroquial de San Pedro
Al costat es troba la capella de Nosa Señora das Angustias, del segle XVII. Sota el campanar hi ha el curiós escut de la família que la fundà. Observeu que entre altres elements, hi ha representades sis orelles humanes i un ànec nedant.
Si pugeu les escales, podreu observar el cementiri. A la porta, de 1929, veiem diversos elements relacionats amb el més enllà: alfa i omega, rellotge de sorra, …
Dins el recinte funerari s’alça un altre cruceiro, on hi ha representats quatre perols, fent referència al cognom Calderón, ja que potser formava part del mausoleu d’aquesta família.
Baixem per l’extrem contrari de la plaça. Veureu un singular espai de rampes. Prenem la que baixa a l’esquerra per veure els safareigs, potser dels més grans que he vist mai. A diferència d’altres on hi ha un per rentar i un per esbandir, aquí són individuals, amb un canal superior que renova l’aigua.
A prop visitarem la petita església de San Xosé, del segle XVIII. Una vilatana que va morir sense descendència va llegar els seus béns per a construir aquesta capella. L’acostumada creu del davant és de la mateixa època. Noteu com el barri s’ha adaptat al terreny incorporant escalinates que li donen una fesomia especial.
La col·legiata
I així anem a parar davant la Colexiata de San Pedro, coneguda també com a Santa María do Campo. Aquest temple del segle XIV va ser edificat en estil gòtic. En convertir-se en col·legiata, es va anar engrandint amb successius afegits, com el campanar barroc.
Davant la porta principal es reunia el Consell que governava la vila.
A la façana apareix l’escut de l’arquebisbe Lope de Mendoza, qui va impulsar la construcció del temple. Per què una lluna a l’escut? Com que els Mendoza es van emparentar amb els Luna, ambdues famílies acordaren utilitzar aquest distintiu.
A un costat de la plaça veiem un ‘hórreo’, paraula de procedència grecollatina que significa graner. Aquestes construccions tan típiques de Galícia, eren per guardar cereals. Al segle XVII el panís es va convertir en fonamental per a elaborar el pa. Les pedres circulars damunt les columnes evitaven l’accés dels rosegadors.
Per finalitzar aquest itinerari per Muros, baixem per la Rúa Igrexa i passem davant l’ajuntament, construit el 1958 i ens trobem al mig de la Praza do Concello, coneguda també per Curro da Praza perquè aquí se celebraven curses de braus.
Una visita als voltants us descobrirà altres indrets i monuments escampats per l’infinit paisatge de la Ría de Muros.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Distància: ruta circular de 1,5 km.
Saber més
- Història: wikiwand.com – muros.gal
- Fonts: guiademuros.blogspot.com
- Creu de Santa Isabel: themurostimes.com
- Font Axesta: acasadafonte.es
- Hospitalillo da Trinidade: themurostimes.com
- San Pedro: murosaugaesal.com
- Nosa Señora das Angustias: lavozdegalicia.es
- Escut de NS das Angustias: themurostimes.com
- Creu del cementiri: themurostimes.com
- San Xosé: themurostimes.com
- San Pedro: xoanacodavella.com
- Hórreo: wikiwand.com
Un article molt complert!
Per cert, en la meva recent visita a Muros em va sorprendre la gran quantitat d’immobles abandonats o en venda…
Salutacions
Moltes gràcies! No em vaig fixar en aquest detall que comentes: estavem a 40º i la visita que em va deixar literalment marejat de calor 🙁