La història de Viveiro, a Galícia, es remunta al segle IX dC. Tot i el seu interès patrimonial, no sol entrar en les rutes turístiques habituals. Us proposo un breu itinerari per Viveiro per conèixer el centre.
L’origen del topònim és incert, segons es consideri que ve del llatí o de les llengües cèltiques, així que ho deixarem estar.
En part per la seva estratègica situació a la ria del mateix nom i en part pels antics jaciments d’or, aquest nucli va experimentar un desenvolupament econòmic a partir del segle XII que encara conserva.
El pont i el castell
Només arribar i veure el pont del segle XVI amb més d’un quilòmetre de llarg, ja penses que aquí hi ha molt per veure. La construcció original dels romans, present a l’escut, va donar pas a aquest, una mica canviat per les remodelacions.
És obligatori entrar per la porta de Carlos V o Castelo da Ponte. Aquest accés, de caràcter més commemoratiu que no pas defensiu, recorda quan l’emperador va eximir Viveiro de pagar tributs, mentre duressin les obres de reconstrucció, a causa d’un incendi que va devastar la ciutat.
Entrem pel carrer María Sarmiento, que no és la del conte escatològic, sinó l’esposa d’un capità, que al segle XVI va cedir els seus béns per a la creació d’una de les primeres escoles seglars de gramàtica.
A la Praza Maior, amb el desafortunat edifici de l’ajuntament que trenca l’harmonia, es poden veure les típiques tribunes tancades amb vidre per protegir-se del mal temps i tenir llum natural.
El deixeble de Francesc
Arribem a la rúa Cervantes on podem veure el traçat de la desapareguda muralla. Visitem l’església de San Francisco, que al segle XIII quedava fóra de la ciutat. Es creu que va ser fundada per un frare deixeble directe de Sant Francesc d’Assís.
Fixeu-vos amb les dues arcades a cada banda de la porta principal. Eren les entrades a dues capelles. Observeu el delicat treball de les voltes i les pintures murals de l’interior d’una d’elles.
Una porteta a l’esquerra ens porta al claustre del segle XVIII.
De l’antic edifici romànic només es conserven tres arcs i una porta delicadament treballada.
Tornem a la rúa Margarita Pardo i a cinc metres de la cantonada entrem al Calexón do Muro. Aquest estretíssim passadís resseguia l’interior de la muralla.
Romànic pur
Trencant per diferents carrerons ens plantarem davant l’església de Santa María do Campo. És considerada la mostra d’estil romànic més pur de Galícia (excepte els campanars, que són molt posteriors).
Doneu la volta per veure l’absis i la inscripció a la porta de la sagristia.
Només per curiositat, acosteu-vos al lloc on es troba la propera Gruta de Lourdes, realitzada el 1925 a imitació de l’original a França. Com veureu pels nombrosos exvots, encara gaudeix de gran devoció. Un exvot és un objecte ofert a una divinitat per agrair un favor rebut i el seu origen es perd en la prehistòria.
Prenem la rúa Irmáns Vilar Ponte i baixem per Constanza de Castro per veure el teatre, dedicat a Pastor Díaz, poeta i polític de cert renom al segle XIX. A la façana, unes carotes ens recorden l’ús del local.
Acabem aquí aquest itinerari per Viveiro. Com sempre dic, hi ha més per veure, però us deixo a vosaltres el mèrit de descobrir-ho.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història i arquitectura: viveiroturismo.com
- María Sarmiento: abc.es
- Església de San Francisco: Viveiro BIC
- Església de Santa Maria do Campo: wiki2.org
- Exvots: artehistoria.com – sapiens.cat
- Nicomedes Pastor Díaz: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: