Avui farem un itinerari per Lugo, una ciutat que es pot visitar tranquil·lament en un dia i aprofitar per degustar la gastronomia de la terra. Com que encara no és un destí tan turístic com Santiago, podreu passejar al vostre aire sense presses.
Aquest itinerari és merament orientatiu. La ciutat demana passejar pels seus carrerons sense cap altre objectiu que deixar-se impregnar per la seva història.
En un principi …
Diferents teories intenten explicar l’origen de la ciutat. Potser a la prehistòria era un lloc sagrat dedicat a la deessa Lug. O potser va ser un assentament romà amb el nom de Lucus Augusti. Sigui com sigui, el que s’ha trobat pel centre són les restes de l’antiga ciutat romana que van quedar tapades per construccions posteriors.
Al segle III, davant el perill d’invasions de les tribus del nord, es construí la muralla, l’única d’aquells temps que ens ha arribat sencera. Cal passejar pels seus dos quilòmetres, tot i les poc interessants vistes.
Des de dalt veureu el campanar barroc de la Capela do Carme. En aquest punt s’acomiadaven els pelegrins que anaven a Santiago.
Una mica més endavant veureu el Hogar Provincial de Santa Maria. Al frontó es veu l’escut de la ciutat. Els dos àngels amb un calze indiquen un antic privilegi de la catedral (que encara té) d’exposar pública i permanentment aquest sagrament. A sota, afegit uns segles més tard a l’escut, dos lleons i una torre que ningú es posa d’acord si és una representació de la muralla o de l’antic castell.
Sé que us semblarà un edifici espantós, però una mica més endavant mireu la benzinera que fa cantonada. Aquesta construcció podria ser un bon exponent del ‘brutalisme’ un estil sorgit els anys 60 on predominava l’ús del ciment sense més floritures.
Entrem a la ciutat per qualsevol de les portes de la muralla, per exemple la de Santiago. També rep el nom de Postigo, ja que hi havia una porteta d’ús privat pels canonges.
Un edifici amb molts estils
La catedral impressiona i més si ens parem a observar-la amb deteniment. Es fa evident una barreja de romànic, gòtic, barroc i neoclàssic, fruit de les destruccions i reconstruccions al llarg del temps.
L’interior és com un laberint de capelles i passadissos.
Si he de destacar alguna cosa, és la façana lateral amb la porta del segle XIII. Fixeu-vos amb el capitell penjat, sense columna. Representa el sant sopar, però la inscripció fa esment al deixeble que veiem dormint que ‘va veure celestials meravelles’.
De plaça a plaça
La Praza de Santa Maria és molt diferent de com era fa uns anys. De fet no era ni plaça. A finals dels 50 es va remodelar, traient i afegint per deixar-la com ara la veiem. Als 90 s’enderrocaren uns històrics edificis i una entitat bancària edificà uns habitatges que sortosament no desmereixen.
A la plaça destaca la façana barroca del Pazo Episcopal.
Passem per la rúa Bispo Basulto i arribem a la Praza do Campo, tot ple d’establiments on prendre unes boníssimes ‘tapas’. És probable que en aquest lloc s’ubiqués el fòrum romà. La font, amb la imatge de sant Vicenç Ferrer, és del segle XVIII i formà part dels projectes de millora urbanística de l’època.
Seguim aquest itinerari per Lugo per la rúa Nova i girem per Antón Fraguas per contemplar l’església de San Pedro. Diu la tradició que aquest antic convent del segle XII, el fundà sant Francesc. Sigui cert o no, cal destacar la porta amb una original ziga-zaga.
Rúa San Marcos
Aneu per qualsevol carrer fins arribar a la rúa San Marcos. A una banda tenim l’edifici de la Deputación Provincial, que inicialment havia de ser un hospital. Quan pugeu a la muralla observeu els magnífics arbres de magnòlies del pati.
A l’altre costat destaquen els habitatges amb les típiques galeries tancades. Penseu que el clima no acostuma a ser benigne i un balcó obert tindria poc ús. Aquests tancaments es van crear a partir del segle XIX amb l’aparició del mercat de vidre pla i tallat.
Passejant per on us vingui més de gust arribem al Concello. Va ser projectat per Antonio Ferro, un important arquitecte del barroc civil.
D’aquesta manera hem acabat aquest itinerari per Lugo a la Praza Maior, centre neuràlgic de la ciutat on també, és clar, trobareu una àmplia oferta gastronòmica.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Capela do Carme: turismo.gal
- Escut: galiciadigital.com
- Porta de Santiago: turismo.gal
- Catedral: arquivoltas.com – rutasconhistoria.es
- Pazo Episcopal: veure video
- San Pedro: asturnatura.com
- Pazo de la Deputación: ocioengalicia.com
Un bon resum. Les “altres” ciutats gallegues, sense l’atapeïment de visitants de Santiago tenen racons força agradables.
Salut!
És cert. Galícia és molt més que Santiago
Com sempre interessant article sobre una ciutat força desconeguda. Fan ganes d’anar-hi i passejar-hi. Gràcies!
Per cert la “brutal” benzinera m’ha recordat la nostra trista i malaguanyada plaça dels Països Catalans. Un gran exemple de lletjor i cap gràcia. Cada dia més degradada.
Doncs sí, és una petita ciutat on la zona vella conserva l’encant (fóra de les muralles, és lletja amb ganes). I sí, tens raó amb la plaça d’aquí, que sembla pensada perquè ningú s’hi aturi.