El Camp d’en Grassot (Barcelona) és un d’aquells barris que ens sona a llegenda. Pràcticament desconegut i sempre associat al barri de Gràcia, té la seva història.
Els terrenys, documentats al segle XVI, van tenir diferents propietaris fins a arribar a mans d’Isabel Grassot muller de Jeroni Grassot, advocat de la Reial Audiència de Catalunya, important organisme de justícia.
A finals del XIX, amb el recent pla Cerdà aprovat, els Grassot van urbanitzar les seves finques, ocupades per forns per coure rajoles i altres materials d’obra. És la zona delimitada aproximadament pels carrers Sardenya, Camèlies, Escorial i Rosselló.
En una primera fase es va seguir el pla Cerdà, obrint carrers i construint cases modestes.
A principis del XX els claretians van aixecar aquí l’església del Cor de Maria, segons el projecte de Joan Martorell que, a la seva mort, el va finalitzar el seu nebot Bernardí Martorell. Joan Martorell va ser mestre de Gaudí i autor de nombroses construccions dins i fora de Catalunya.
L’edifici barreja diferents estils, però predomina el neobizantí, molt de moda a tot el món a finals del XIX i principis del XX. Estava inspirat en l’arquitectura dels segles V i IX de l’imperi de Bizanci (us sona Turquia?).
Problemes i més problemes
Primer l’arquitecte va morir abans de veure acabada l’obra. Més tard, l’edifici va patir danys durant la Guerra Civil (encara visibles a la façana) i va ser utilitzat com a taller de reparació de vehicles i magatzem. Finalment l’església va ser restaurada i el 1940 es va consagrar.
El significat dels detalls
Els capitells de l’entrada formen lliris i roses, símbols amb significats contraposats dins el catolicisme. El lliri representa la virginitat de Maria però també la resurrecció. La rosa, en canvi, simbolitza la maternitat i a més el sofriment de Crist a la creu.
Al timpà veiem a Maria amb el lema ‘refugi de pecadors’ beneint dos personatges agenollats: una noia jove i un capellà entrat en anys. Uns àngels els hi posen unes capes. La capa és un símbol de protecció i acolliment, probablement accentuat per la llegenda de Sant Martí, que explica que va donar la seva capa a un pobre.
Així mateix, els mosaics de la façana estan dividits en tres franges. La línia central repeteix el sagrat cor. La zona superior representa diversos símbols de l’activitat missionera, com el continent americà, i també temes bíblics, com l’arca bíblica de l’aliança, el sol, la lluna o l’estel de Natzaret, que s’expliquen a la línia inferior del mosaic.
Els fills del cor de Maria
Finalment, la política anticlerical de principis del XIX va provocar una revifalla dels corrents missioners. El 1849 Antoni Maria Claret va formar una congregació sota la protecció del Sagrat Cor de Maria que es va escampar arreu. Un dels principals objectius va ser l’educació, motiu pel qual van fundar diverses escoles.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació
- Església Cor de Maria: S. Antoni Maria Claret 47, Barcelona
- Camp d’en Grassot veure el mapa
Saber més
- Història: agora.xtec.cat
- Blog del barri: grassot.blogspot.com.es
- Joan Martorell: wikiwand.com
- L’església: wikiwand.com
- Estil neobizantí: arqhys.com
- Grassot, per Ramon Folch: elperiodico.com
- Simbologia mariana de les flors: forosdelavirgen.org
- Antoni Maria Claret: claret.org
Molt interessant l’article, gràcies. Només voldria comentar que l’arquitecte no va ser Jeroni Martorell sino Joan Martorell (arquitecte principal) i Bernardí Martorell, el seu nebot, que va acabar l’edifici quan el primer va morir abans que s’acabés. Gràcies per les fotografies, son molt bones.
Tens tota la raó. Ja he corregit l’errada. Devia ser un lapsus al moment d’escriure-ho, ja que la referència al peu és correcte.
Agraeixo sincerament que m’ho hagis comunicat i m’alegra saber que l’article t’ha resultat interessant.
com sempre, molt interessants les teves aportacions. Tinc una especial predilecció per Gràcia (serà perquè de menut m’hi vaig perdre?), no deixaré de visitar aquests llocs.
M’alegro que t’agradin. Els meus avis vivien prop de Joanic i recordo més els estrets carrers entre plaça Diamant i Sol, als quals un dia també vull dedicar un article.