Una basílica és una església que ha tingut aquest títol honorífic per alguna raó. Santa Maria del Pi va ser basílica al segle XIX, quan Roma va canonitzar Josep Oriol. Va ser de les primeres edificacions medievals que s’aventuraren fora dels primers murs de la ciutat i acabà configurant un petit nucli anomenat Vilanova del Pi. Naturalment no era tal com la coneixem, sinó que devia ser un edifici més petit i d’estil romànic.
La porta que dóna a la plaça de Sant Josep Oriol s’anomena de l’Ave Maria. En llenguatge tècnic, la part que sobresurt i on reposa l’arc se’n diu imposta. Probablement la de la dreta es tracta de restes reaprofitades d’aquella primera església romànica. Si l’observes de prop, veuràs que conté uns capitells amb formes humanes i decoracions vegetals.
Com que no he trobat més informació, m’arrisco a suposar que es tracta de la representació del Paradís bíblic, ja que podem distingir els avergonyits Adam i Eva (que sembla escanyar-se amb la poma); dos àngels, o potser un, que d’una banda vigila i de l’altra llegeix un pergamí on diu que expulsa la parella. Campant lliurement, hi ha ovelles, ocells i plantes (el jardí primigeni?). I una cara amb barba i un gran bigoti (Déu?).
Es creu que aquest indret havia estat una zona d’enterraments d’època romana. De fet aquí hi havia tres cementiris, un a la plaça del Pi, l’altre al darrere on ara tenim la placeta del Pi o Fossar dels cecs, i l’altre era a la plaça Sant Josep Oriol, el principal.
Els enterraments es van fer fins al segle XIX en què, per raons higièniques, es comencen a utilitzar recintes als afores, com el cementiri de Poblenou.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de Sant Josep Oriol. Barcelona
Saber més
- Història: basilicadelpi.com
- Santa Maria del Pi: wikiwand.com
- Basílica i rectoria de Santa Maria del Pi, per O. Prieto
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: