Indústria i devoció

Tercer itinerari per Canet de Mar (Maresme).

Per començar aquest darrer itinerari ens plantem a la riera Buscarons, cantonada amb carrer Abell, on veuràs la casa Alsina i Roig, un indiano que va fer fortuna a ultramar. L’habitatge, que no conserva del tot el disseny original modernista d’Eduard Ferrés, va ser més tard la residència d’Isidre Jover, un industrial que després veuràs quina fàbrica tenia.

A continuació ves cap al mercat, una cantonada més amunt. L’ubicació va comportar una baralla entre comerciants, ja que cada un el volia a prop seu, fins que l’alcalde va dir prou i es van fer votacions el 1933. Aquestes votacions són històriques, ja que va ser aquí on, per primera vegada en tot l’Estat, les dones van exercir el dret de vot.

Projectat per Pere Domènech (el fill de Lluís Domènech i Montaner), ja comença a entrar dins d’un sobri estil noucentista. L’exterior, com que no és monumental ni de proporcions exagerades, s’integra bé dins la trama urbana.

L’interior sorprèn per doble alçada del sostre. Fixa’t en la sanefa que envolta les parets, amb els queviures típics d’un mercat. Tot i que ningú en parla, observa els acolorits vitralls damunt les quatre portes, amb diferents tipologies d’aliments. Desconec la data quan van ser fets.

A més, cada porta llueix el perfil que recorda al drac de l’Ateneu Canetenc o el del restaurant El Santuari, que veuràs aviat. Cal deduir que, en realitat, es tracta del gos que apareix a l’escut de la vila. Recorda que en aquest cas és una arma parlant, ja que el so del mot “ca” -gos- recorda el nom del municipi.

Entre fàbriques

Seguidament, uns metres amunt hi ha l’abandonada fàbrica Jover. Coneguda popularment com els Quirretes, els germans Serra van instal·lar aquí una indústria tèxtil a finals del XX. Més tard engrandiren el negoci i el projecte de la nau modernista va anar càrrec de Lluís Domènech i Montaner. L’empresa va funcionar fins al 1985, en què arribà a tenir més d’un miler de treballadors.

Projectat per Domènech i Montaner, el passeig de la Misericòrdia havia d’arribar fins a la costa, però l’elevat cost de les expropiacions el van escurçar fins als 500 metres que tens al davant. La font, de Josep Puig i Cadafalch, va ser enderrocada als anys 60 i reconstruïda vint anys més tard.

Donant la volta pel Torrent dels Lledoners podràs veure, la fàbrica tèxtil Carbonell Reverter, projectada també per Puig i Cadafalch. Hi havia una gran xemeneia, motiu pel qual tothom ho coneixia com ‘Vapor Nou‘. Una explosió la va fer desaparèixer i les remodelacions dels anys 60 eliminaren una part de l’arquitectura original.

A mig passeig fes una aturada per veure una de les primeres biblioteques creades a Catalunya a principis del XX, segons l’innovador projecte d’Eugeni d’Ors. L’arquitecte noucentista Lluís Planas va ser també autor d’altres biblioteques, sempre amb un mateix estil i plantejament i, curiosament, allunyades del centre de les poblacions. Originalment, l’edifici tenia dues torres circulars a la part superior que foren eliminades els anys seixanta quan s’afegí un auditori.

Tot seguit, davant s’aixeca Can Carbonell, una de les poques cases d’estiueig construïdes en aquest passeig que es conserven. Sense qui ningú es posi d’acord amb qui és l’autor, sí que queda clar que es tracta de la primera d’estil modernista del passeig. Pertanyia als Flor, una família de mariners.

El tram final de la ruta

Per acabar, arriba’t fins al santuari de la Misericòrdia, que va ser el primer lloc de culte de la vila. Quan el temple parroquial es traslladà més al centre, aquí perdurà la devoció a la Mare de Déu. Tanmateix al segle XIX es decidí la construcció d’un nou temple d’estil neogòtic que es va poder acabar amb les aportacions dels canetencs d’ultramar.

Davant hi ha una font. Segons explica una inscripció, fou restaurada el 1766 gràcies als diners d’un tal Marcel·lí Sans.

A la dreta de la capella hi ha un dels pocs parcs públics modernistes de Catalunya. L’absolut estat de deixadesa fa difícil percebre la seva singularitat.

L’afluència de visitants al santuari va plantejar la necessitat d’un espai per acollir-los. Per evitar l’expropiació de la llei de desamortització, els terrenys es posaren a nom dels administradors, no de l’església. Així doncs, s’enjardinà el recinte amb vegetació autòctona i es col·locaren bancs i elements decoratius.

S’encarregà a Josep Puig i Cadafalch la realització de quinze fites, representant els misteris del rosari, però finalment se’n feren només dos.

Finalment, el mateix arquitecte va projectar un hotel pels visitants, que encara llueix amb tota la seva esplendor. Actualment és un restaurant, on pots menjar o prendre un refresc mentre contemples el paisatge.

I fins aquí aquest tercer itinerari per Canet de Mar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

• Mercat: canetdemar.cat
• Les primeres votacions femenines: canetdemar.cat
• Casa Alsina i Roig: coneixercatalunya.blogspot.com
• Edificis industrials de Canet, per J. Ballart
• La xarxa de biblioteques, per C. Mayol
• Arquitectura de la biblioteca de Canet de Mar, per I. Bonet
• Lluís Planas i Calvet: wikiwand.com
• Parc del santuari de la Misericòrdia: jardinsipatrimoni.wordpress.com
• Santuari de la Misericòrdia

Què veure a prop

• Primer itinerari per Canet de Mar
• Segon itinerari per Canet de Mar
• Festa Votada de Sant Iscle de Vallalta