Primer itinerari per Canet de Mar (Maresme).
Sí, ja ho sé, dir Canet de Mar és dir modernisme. Però no perdem de vista que ja a la prehistòria es van establir pobladors en aquest indret de clima tan benigne. Per tant, segur que trobarem més coses.
En primer lloc, com totes les poblacions del Maresme, aquesta vila està creuada per rieres que han condicionat el seu urbanisme. Normalment en aquests torrents hi creixien canyes, probable origen del nom de la vila, tal com surt a l’escut. Tot i què també apareix un gos, poc sembla tenir a veure amb la realitat. Es tracta d’una arma parlant, és a dir, una paraula -ca- el so de la qual recorda el nom de la població.
Molt a prop de l’estació de trens, i per tant lloc de pas, la Riera de Sant Domènec conté algunes de les millors mostres d’edificacions modernistes. En tornar de les colònies espanyoles de Cuba, Puerto Rico i Uruguai, els anomenats indians van voler ostentar la seva riquesa construint luxosos edificis als principals carrers.
Fent cantonada amb la carretera trobem Cal Negra, una casa d’estiueig de finals del XIX on va viure Amèlia Vivé una poetessa de la qual no he trobat més informació. Les seves inicials són al medalló dalt la teulada.
A continuació, a pocs metres riera amunt tens Can Serra, de principis del XX. És obra de Pere Domènech, fill de Lluís Domènech i Montaner, conegut per ser l’autor de l’Estadi Olímpic de Barcelona. Va deixar altres obres a la vila que després veurem i també alguns cellers per Tarragona.
Modernisme de nivell
El palauet que hi ha a continuació va ser projectat per Lluís Domènech i Montaner per a la seva cunyada Francesca Roura. Pensa amb el Castell dels Tres Dragons al parc de la Ciutadella de Barcelona, del mateix arquitecte, i veuràs que comparteix els aires medievals, amb dracs, torres i l’ús del maó vist i el ferro forjat. La coberta de teula vidriada de colors correspon a l’oratori.
Seguidament, continuant amb aquest arquitecte, tens l’espectacular Ateneu. Aquesta associació de tendència liberal, va ser creada a finals del XIX per organitzar actes culturals i lúdics per a la cada vegada més abundosa colònia d’estiuejants. Domènech va remodelar l’antic casal del segle XVII en poc més d’un any, afegint un teatre. Va aprofitar la situació privilegiada de la cantonada per coronar-lo amb una torre i unificar les dues façanes amb una barana continua, una solució llavors innovadora.
L’interès per l’heràldica el va dur a col·locar escuts a la barana. Per altra banda, la decoració d’esgrafiats està inspirada en el poema L’Atlàntida, de Verdaguer. Fixa’t que tot té el característic aire medieval d’altres obres seves.
Carrer aristocràtic
Tomba pel carrer Ample, via on més es posa de manifest la rivalitat per destacar i on es conserven magnífiques mostres de diferents estils. És com un museu.
Al número nou tens Can Mir, una casa fortificada del segle XVI, tan remodelada per convertir-la en palauet, que més aviat recorda un decorat. Sembla que Ricard de Mir era tot un personatge que se les donava de noble i es va inventar aquesta segona residència a principis del XX.
Al costat hi ha la Casa de la Vila. Aquesta entitat va canviar unes sis vegades de lloc, fins que el 1906 un matrimoni va dir prou i va comprar el solar per construir un consistori com cal.
Davant s’aixeca la Casa Floris, també de Pere Domènech. Entre els esgrafiats de la façana veuràs el cap alat de Mercuri (o Hermes en grec), el déu del comerç, en referència a l’activitat tèxtil del propietari, Joaquim Floris, que tenia la nau a pocs metres (i que veurem a la segona part).
Indianos i industrials
Continuem amb aquest itinerari per Canet de Mar. Al número 27 s’alça la Casa Jaume Puxan, qui va fer fortuna a l’Havana amb plantacions de cafè i sucre i el 1904 va ser alcalde de Canet.
El carrer s’eixampla lleugerament. Atura’t davant del número trenta-sis per observar la casa modernista de l’industrial tèxtil Joan Carbonell, que també va ser alcalde. Si t’hi fixes, veuràs que cada una de les tres plantes té un disseny diferent. Para atenció al delicat treball de forja de la barana.
L’habitatge del costat també mereix atenció, tant pel balcó com la decoració de rajoles. Aquí hi vivia el germà de Joan Carbonell.
Finalment, davant mateix hi ha una columna al mig de la vorera. Es tracta d’un homenatge a Rafael Masó, arquitecte gironí que va tenir una estreta relació amb Canet de Mar. Aquesta columna estriada va ser feta el 1994 amb fang negre per Jaume Marcó, ceramista de Quart d’Onyar (Gironès). És dels models creats per Masó que anomenava ‘aigua de la vida‘.
No ens aturem a cada casa perquè seria un no parar.
Per acabar, acosta’t al carrer Vall, on destaca la casa de la família Yglesias. L’hereva és qui va fer construir l’escola que porta el seu nom i que veurem a la segona part. És una llàstima que els afegits posteriors restin grandesa a la façana.
Fins aquí aquest primer itinerari per Canet de Mar. No et perdis la segona part per Canet de Mar. Hi ha molt més per veure!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història de Canet de Mar: canetdemar.cat
- Cal Negra: relatsencatala.cat
- Can Serra: festacatalunya.cat
- Pere Domènech i Roura: wikiwand.com
- Casa Roura, per C. Sàiz i Xiqués
- L’Ateneu, per C. Sàiz i Xiqués
- Lluís Domènech i Montaner: enciclopedia.cat
- Can Mir, per X. Mas Gibert
- Ajuntament: canetdemar.cat
- Casa Puxan: relatsencatala.cat
- Joan Carbonell: canetdemar.cat
- Monument a Rafael Masó: poblesdecatalunya.cat – monuments.iec.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: