Figura de l’Atlant en edificis de Barcelona.
Passejant sense rumb m’he fixat amb les mènsules que suporten els balcons d’un edifici anònim al carrer Mallorca. Es tracta de la representació d’Atles, també anomenat Atlant, un personatge de la mitologia grega.
Per començar, Atles era un tità germà de Prometeu (el que va robar el foc als déus i el va donar als humans). Un dia va haver-hi una gran guerra allà dalt dels cels divins. Els Titans, liderats per Atles, es van enfrontar als Olímpics i van perdre.
Seguidament, com a càstig, Zeus el condemnà a carregar amb els pilars que separen la terra dels cels, molt a prop del jardí de les seves filles, les Hespèrides (l’estret de Gibraltar, vaja). En grec, el mot “Atles” significa sostenir.
A continuació, un dia que Perseu anava rondant el jardí per fer alguna malifeta, Atles l’amenaçà dient-li que toqués el dos. Perseu, que venia de tallar el cap de Medusa, l’enfocà als ulls i el convertí en una muntanya de pedra. És el que ara coneixem com a serralada de l’Atles, al Marroc.
El lladre de les pomes
Un altre mite relacionat amb aquest tità, explica que el forçut Hèracles volia robar les pomes que gelosament custodiaven les Hespèrides. Era una de les dotze missions que li encomanaren els déus per purgar la seva culpa. Així doncs, l’heroi demanà a Atles que agafés les pomes i les hi donés. Atles, pensant que l’enganyaria i es deslliuraria de continuar portant el pes, li passà el món al forçut per tal que el sostingués mentre ell anava a collir pomes de l’hort.
En tornar, Hèracles pregà a Atles que si us plau li aguantés un moment el món per tal d’acomodar-lo millor damunt les espatlles. En fer-ho, prengué les pomes i tocà el dos, mentre el babau d’Atles, enganyat, hagué de tornar a sostenir el món.
Suport de pedra
Però, com per embolicar més la troca, aquesta mena de columnes masculines reben també el nom de telamó, mot que deriva del llatí i al seu torn, del grec. Sembla que el responsable d’aquesta denominació és Vitruvi, arquitecte i enginyer romà del segle I abans de la nostra era, qui així ho va escriure al seu tractat d’arquitectura. He llegit que en grec la paraula telamó serveix per designar diverses coses que suporten o subjecten.
Per exemple, una cinta de cuir que, cenyida a la cintura, servia per penjar l’espasa. El mateix nom s’empra per a una cinta de tela que antigament s’usava per subjectar els llargs cabells dels herois micènics. Més tard, passà a designar una base de pedra o peanya i d’aquí les columnes amb forma masculina.
I tots aquests significats podrien procedir de la mitologia grega. El guerrer Telamó, rei de Salamina, que intervingué en la guerra de Troia, tenia una mida més que considerable. L’heroi, sovint representat en recipients de ceràmica, el veiem portant cadàvers, com quan s’enfronta tot sol als troians per tal de rescatar el cos d’un company.
L’origen dels mapes
Per acabar, existeix una història paral·lela posterior, que explica que Atles va ser un rei savi de Mauritània que va ser el primer en plasmar el globus celeste i per això se’l representa amb el firmament damunt les espatlles.
Al segle XVI amb la publicació d’un llibre cartogràfic on apareixia aquest personatge a la portada, va començar a donar nom a les representacions terrestres. Curiosament, s’anomena Atles la primera vèrtebra cervical, que sosté el crani.
Finalment, de figures d’Atlant en edificis de Barcelona n’hi ha més a la ciutat. Per exemple, en pots trobar un parell a les portes dels edificis bessons del 1890 que hi ha fent cantonada al carrer Balmes amb València i dels quals sembla que ningú en parla.
Més interessants són els que sostenen la balconada de la Casa Pia Batlló. Aquest edifici eclèctic edificat el 1888 presenta un variat repertori decoratiu de tota mena, amb columnes, balustrades, mènsules i escultures. La curiositat rau en el fet que a l’entrada principal hi ha dos atlants en la mateixa postura, un dels quals és una figura femenina. Normalment, les escultures femenines que fan de columna s’anomenen cariàtides i, tot i que no és l’únic exemple, solen tenir una aparença menys forçuda..
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Mallorca, 564. Barcelona
Saber més
- Atles: wikiwand.com
- Atles que sostenen el món: blogs.sapiens.cat
- Atles i els pilars de la terra: sobreleyendas.com
- Més sobre Atles: mitosymas.com – elblogdewim.wordpress.com
- Telamó: etimologias.dechile.net
Tinc pendent un recorregut fotogràfic pels diferents atlants i cariàtides de l’eixample, i aquest no el coneixia.
Com sempre, ets una font inesgotable de descobriments!
Salut!
Moltes gràcies! L’edifici no té res destacable, però fa gràcia mirar amunt i veure tants forçuts aguantant balcons