Avui fem una visita a Glorieta, petit nucli medieval que forma part del terme de Passanant i Belltall (Conca de Barberà). El que més destaca de lluny, és la torre del desaparegut castell del segle XII, bastit durant la lluita contra els sarraïns. La fortificació anà passant de mà en mà, fins que finalment, al segle XIII és donada a l’orde de Sant Joan de Jerusalem, és a dir, els hospitalers, els quals donaven assistència (hospitalitat) i defensa als pelegrins. Com a terra de frontera amb els sarraïns, aquesta era una zona molt perillosa.
Aigua ben aprofitada
A l’entrada del nucli, hi ha els rentadors. Un enginyós sistema aprofita l’aigua de la font per rentar i finalment, també per regar els horts. Aquest procediment és comú en altres poblacions de la comarca, on hi havia escassedat d’aigua.
Arran les descobertes de Pasteur i Koch, al segle XIX es va valorar la funció higiènica de l’aigua. Arreu es començaren a cobrir les clavegueres i es construïren fonts i safareigs públics. Per utilitzar el rentador, normalment es cobrava un petit impost. Una gran millora va ser la construcció d’un cobert per evitar les inclemències, com pots veure aquí. Malgrat la duresa de la tasca de rentar, molts testimonis tenen un bon record pel fet social. Qui no recorda la dita ‘fer safareig’?
Passejant per l’únic carrer, trobaràs el forn comunal. A l’edat mitjana, la producció de pa i derivats dels cereals era una necessitat bàsica, sovint controlada pel senyor feudal. Cada casa preparava el seu i el duia al forner o fornera per coure’l.
El recinte medieval
Seguidament passa sota el Portal de Glorieta. Adossat a un edifici del segle XVI, és l’únic record que queda de la muralla medieval que tancava el nucli.
Fora dels antics murs se situa l’església, inicialment romànica i refeta al segle XIX. Com pots veure per l’anagrama de la porta, està dedicada a la Mare de Déu. Les lletres AM sobreposades fan esment a la salutació que, segons les escriptures, l’àngel li va dedicar a la Verge: Ave Maria. Vindria a ser com un “Hola, Maria!”
Un detall inusual és el fet que hi hagi dos campanars de cadireta separats. En temps recents van robar les dues campanes que antigament havien estat col·locades gràcies a la col·laboració dels veïns.
Recordant els avantpassats
Continuant amb aquesta visita a Glorieta, veuràs que el carrer acaba en una placeta on hi ha un mural actual amb unes simpàtiques figuretes de ferro. Tanmateix, tot té un perquè. En aquest indret hi havia l’antic cementiri de Glorieta, que el temps havia convertit en un racó abandonat on els gossos jugaven amb l’os d’algun difunt a la boca.
Un dia, Josep Bou, fotògraf i artista veí de Glorieta es va arriscar proposant a l’ajuntament de fer-hi una intervenció artística que retés homenatge als avantpassats i a la quotidianitat dels infants jugant amb els animals. I aquí en tens el resultat!
Per acabar, ja que hi ets, visita el cementiri, on podràs veure les esteles medievals, que marcaven llocs d’enterrament i actualment són elements decoratius.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Església parroquial: patrimoni.concadebarbera.cat – diputaciodetarragona.cat
- Castell de Glorieta: patrimoni.concadebarbera.cat
- Castells dels hospitalers: monestirs.cat
- Els forns comunals medievals, per T. Vinyoles i C. Muntaner
- Els safareigs públics de la Conca de Barberà, per R.M. Canela, I. Vivancos
- Josep Bou: josepbou.com
- Esteles del cementiri: poblesdecatalunya.cat
Interessant, com sempre!
Gràcies!