Segona part pel Cementiri dels Caputxins de Mataró.
Continuem amb la visita al cementiri dels Caputxins de Mataró. Per començar, un cop hagis baixat la gran escalinata central, arribaràs a l’esplanada inferior del recinte. Observa la gran porxada amb un un atri on hi ha la capella (8). Aquesta columnata fou projectada el 1851 per Martí Sureda Deulovol. Nascut a l’Escala el 1822, Sureda destacà com a arquitecte municipal de la ciutat de Girona on sanejà el barri vell i ordenà nous espais i places.
Tot l’espai respira un aire marcadament neoclàssic, com les construccions romanes, vaja. No obstant això, després hi van intervenir altres arquitectes igualment importants, que van continuar amb el mateix estil. Sembla que era més solemne.
Els panteons de l’esquerra
En primer lloc, per la seva alçada destaca l’escultura d’una senyora dalt d’una columna (9). Aquí no hi ha ningú enterrat. Es tracta d’un homenatge als caiguts en la defensa de la ciutat (1873-1875). Les dates coincideixen amb la tercera Guerra Carlina, una revolta que enfrontà republicans i monàrquics, guanyant aquest segons i restablint el regnat borbònic amb Alfons XII.
Una mica més enllà, veuràs un àngel assenyalant el cel dalt d’una cúpula. És el panteó de Magdalena Palmerola (10). Cal destacar la magnífica reixa de ferro forjat, amb corones d’espines i llances que semblen la flor de lis. És obra de Joaquim Bassegoda i Amigó, autor de nombrosos edificis a Barcelona en un estil modernista, tot i que clarament inspirat pel gòtic i, molt especialment, pel romànic, com en aquest cas.
Com que m’ha semblat prou interessant, aquí tens un altre detall del coronament de la reixa, amb més flors, un element carregat de simbolisme dins l’entorn funerari.
A continuació, acosta’t fins a la sepultura d’aires neogòtics de Francesca Lavilla (11), que és com una cabana amb la façana esgraonada. És evident la passió per Sant Jordi, present en diferents escuts i en la vidriera interior. L’autor, l’arquitecte, Lluís Gallifa, va ser a més, cap de bombers voluntaris de Mataró precisament quan es calà foc al Teatre Monumental, que també era obra seva.
Cap al final d’aquest costat, el panteó de la família Ribas (12), empresaris tèxtils. És obra d’Eugenio Pedro Cendoya, un arquitecte basc, autor del Palau Nacional de Montjuïc. Destaca l’àngel de Frederic Marés, prolífic escultor, restaurador i col·leccionista. Criden l’atenció els fermalls d’inspiració celta.
Els panteons de la dreta
Tot seguit, ens n’anem a l’altre costat d’aquest recinte. Dins una mena de capella, un àngel amb una corona de flors guarda la sepultura Pou (13). Potser es tracta dels descendents d’una important família de masovers de Mataró. Sense oblidar que les flors simbolitzen la brevetat de la vida, dins el cristianisme representa la idea de l’esperança de resurrecció i de la immortalitat aconseguida pel difunt. Segons diu el llibre de l’Apocalipsi 2:10: “sigues fidel fins a la mort i jo et donaré la corona de la vida“.
Al costat, hi ha el sepulcre de la família Parés (14), d’estil gòtic, amb unes reixes que, fins i tot rovellades, tenen el seu encant.
Seguidament, un parell d’angelets entre tristos i avorrits són dalt del panteó Cosme Batlle (15), un empresari que va fer fortuna a la República Dominicana a finals del segle XIX. L’obra fou executada cap al 1902 per l’escultor igualadí Josep Campeny i Santamaria, autor de nombroses escultures de tall realista. A Barcelona pots veure la seva entranyable font de la Granota.
Finalment, al costat destaca el panteó Marfà – Mesquera (16) del 1906. Aquesta obra d’un estil més proper al rococó és d’Emili Cabanyes, arquitecte municipal a finals del XIX, autor també del Pla de l’Eixample de Mataró. És, sense cap mena de dubte, la construcció més exuberant del cementiri. Unes grans torxes de pedra simbolitzen la llum de l’Esperit Sant que ens il·lumina i dissipa les tenebres. Així mateix, és destacable el treball de forja de la porta i de la tanca.
L’escriptor
Per acabar, tens el panteó de Pere Sans i Falguera (17), un escriptor mataroní nascut el 1899 que feu fins a quatre adaptacions teatrals del Quixot. En morir, va deixar palesa la seva incondicional admiració per Cervantes amb tot un seguit de frases escrites al voltant del sepulcre. Així mateix, l’obra, que és plena d’al·legories de tota mena. Quan tenia noranta-quatre anys, Sans trià el lloc on volia descansar eternament i com havia de ser el panteó. Tres anys després moria i era enterrat a la seva darrera morada.
I fins aquí, aquesta breu visita. Tanmateix, et recomano observar detingudament la resta de sepultures, perquè són obres d’art.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Camí dels Caputxins, 49. Mataró
Saber més
- Miquel Garriga i Roca: wikiwand.com
- La Tercera Guerra Carlina: blogs.sapiens.cat
- Emili Cabanyes: Barcelona Modernista
- Frederic Marés: w110.bcn.cat
- Eugenio Pedro Cendoya: wikiwand.com
- Pere Sans: capgros.com
- Els panteons modernistes: Barcelona Modernista
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: