Itinerari per Cerdanyola (Vallès Occidental), visitant el Barri de Dalt.
Cerdanyola, com uns quants llocs del Vallès, ha patit la trista sort de tenir tot el necessari per al creixement indiscriminat. Entre guerres, industrialització i especulació, la ciutat ha perdut un important patrimoni. Sortosament, el que queda es fa per conservar-lo.
Comencem al rovell de l’ou i ens situem al mig de la plaça Joan Pau II.
Compartint la capa
En primer lloc, l’església de Sant Martí probablement no és del vostre gust, ja que està inspirada en diferents estils d’època medieval, que a principis del XX era el que es portava. La va projectar Claudi Duran, arquitecte amb molta obra, tot i que poc coneguda i precursor en l’ús del ciment armat, quan ningú donava un duro per aquest material.
Martí va néixer a Hongria al segle IV, es va fer soldat i es convertí al cristianisme. Es va fer famós en compartir la seva capa amb un pobre. Després se’n va anar a França, va fer diversos miracles i els habitants de Tours el van escollir bisbe. Tanmateix, en morir, el cos se’l disputaren dues poblacions, fet que la llegenda ha alimentat amb imaginatius miracles.
Un arquitecte molt prolífic
Especialment actiu al Vallès a principis del XX, Eduard Maria Balcells ens ha deixat importants obres modernistes i noucentistes, algunes d’elles aquí mateix.
A tocar de l’església tenim la Rectoria, d’aire neogòtic, que va quedar inacabada per manca de pressupost, però ja podem veure el geni de l’arquitecte.
La Dolorosa de la Dolors
Tot seguit, a un costat de la plaça veiem la casa Dolors Balcells, germana de l’arquitecte a qui encarregà la seva reforma. En aquesta obra primerenca, l’arquitecte es va inspirar en l’estil gòtic. A la façana hi ha unes rajoles amb la Marededéu dels Dolors, en honor a la mestressa de la casa. De fet, es una còpia de la ‘Dolorosa amb les mans obertes’ que Ticià va pintar per a l’emperador Carles (s. XVI).
Empanada d’estils
Continuant amb aquest itinerari per Cerdanyola, girem la vista i trobem l’ajuntament, també de Balcells. Bé, només la façana és d’ell. La resta és fruit d’ampliacions que han desvirtuat l’aspecte original. Per la forma sinuosa de la façana, veiem que, com d’altres noucentistes, l’arquitecte va canviar de registre inspirant-se en l’estil barroc.
Malgrat que enlloc apareix una sola menció, vull destacar els meravellosos plafons ceràmics que decoren les ampliacions de l’edifici. Són obra d’Elisa Arimany, una ceramista nascuda el 1940 i que ha tingut una brillant trajectòria.
La bombonera
Entrem al carrer Sant Martí. Al número 77 destaca la Casa Mongay, primorosament decorada per Balcells, amb esgrafiats modernistes. Observeu cada detall amb deteniment. Les rodones amb les tres cintes penjants són un tret distintiu de l’arquitecte present en altres edificis seus.
De Filipines a Cerdanyola
A continuació, al número 88 trobem l’antic Casino, lloc de trobada d’estiuejants d’alt nivell de principis del XX, com Enric Granados o Pau Casals. Després va ser la residència del joier Evarist López, que va fer fortuna a les Filipines i va encarregar la reforma, a qui? A Balcells!
Actualment és la seu del magnífic Museu d’Art, que conserva una destacada col·lecció de vitralls modernistes.
Abans del modernisme
Seguim el mateix carrer, però ara es diu Sant Ramon i ens aturem al número 124, davant la Torre Vermella. L’ús del maó vist va ser una característica del modernisme. Això no obstant, a finals del XIX ja es va començar a utilitzar, com en aquest edifici. Va ser propietat de tres germans, un dels quals va arribar a president de la Diputació de Barcelona.
Us preguntareu per què tantes mansions en un mateix carrer. Aquesta era la via principal que unia Cerdanyola amb Sant Cugat. Un bon aparador per a deixar-se veure.
Per acabar, al número 128 tenim la Casa Llopis, un altre bon exemple de residència d’estiueig de la burgesia catalana de finals del XIX. És d’inspiració clàssica però amb una barreja d’estils (eclecticisme, que en diuen). S’atribueix a Gaietà Buïgas, cap de l’Exposició Universal de 1888, autor del monument a Colom de Barcelona i pare de Carles Buïgas, el de la Font Màgica de Montjuïc.
I fins aquí l’anomenat Barri de Dalt, en aquest itinerari per Cerdanyola.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Església de Sant Martí: poblesdecatalunya.cat
- Claudi Duran i Ventosa: wikiwand.com
- Duran i el ciment: cehopu.cedex.es
- Sant Martí: blogs.sapiens.cat
- Eduard Maria Balcells: wikiwand.com
- Casa Dolors Balcells: festacatalunya.cat
- Dolorosa amb les mans obertes: museodelprado.es
- Ajuntament: festacatalunya.cat
- Elisa Arimany: elisaarimany.blogspot.com
- Casa Evarist López: festacatalunya.cat
- Museu d’Art de Cerdanyola
- Gaietà Buïgas: wikiwand.com
Què veure a prop
- Sabadell
- Santa Maria de Barberà del Vallès
- Excursió per Collserola
- Sant Pau de Riu-Sec
- Mosaic de Carme Canals a Sant Cugat del Vallès
- Casa Monès de Sant Cugat del Vallès
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: