L’escultura de Minerva de la Font de l’Aurora de Barcelona.
Al passeig de Santa Madrona, final del carrer Lleida (Barcelona), s’aixeca un edifici que sembla un palau. Va ser l’espectacular pavelló de la Caixa de Pensions durant l’Exposició Universal de 1929. Després va ser hospital i finalment va restar abandonat. Actualment és la seu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
És obra dels arquitectes Josep Maria Ribas i Manel Mayol, responsables també del Palau d’Agricultura (ara Mercat de les Flors).
Un tram d’escales a peu de carrer ens porta a una mena de monument d’estil molt clàssic, amb una escultura de Minerva que no sembla encaixar gaire dins la capella, tot i ser del mateix any.
De cultura i de guerra
Els romans van assimilar l’Atena dels grecs en Minerva, la deessa de l’aprenentatge, les arts, la literatura, la guerra i la indústria. Ara en diríem una ‘multitask’.
Una curta vida
Aquesta senyora ara està orfe, però un dia va formar part d’un gran conjunt escultòric situat als Jardins de Salvador Espriu i va durar allà el que un caramel a la porta d’un col·legi.
Duia per nom la Font de l’Aurora i s’hi podia veure dins un estany a la blanca Minerva en una barca i subjectant dues quadrigues tirades per cavalls negres, una amb Helios, el sol, i l’altre per Selene, la lluna. Hi havia columnes amb àligues, una escultura de Diana caçant un cérvol i nimfes.
Un conjunt ostentós i força eclèctic que no va satisfer els veïns i dos anys més tard el van desmuntar. Algunes parts van desaparèixer, d’altres van acabar en un magatzem i la resta les podem trobar disperses a diferents llocs de Barcelona.
En fi, no és que fos un estil del meu gust, però tampoc es mereixia aquest final. Un dia m’hi posaré i, com a desgreuge, les ajuntaré totes en un article.
Sobre l’autor
Per acabar, el pare va ser Joan Borrell i Nicolau, un prolífic artista, a cavall entre el modernisme i el noucentisme, que ens va deixar un bon grapat d’escultures, especialment a Barcelona, Vic i Palma de Mallorca.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: passeig de Santa Madrona, 51. Barcelona
Saber més
- Pavelló de la Caixa de Pensions, per Xavier Roma Fibla
- Minerva: vineatarraco.blogspot.com
- Més sobre Minerva: wikiwand.com
- Font de l’Aurora: el senyor dels Bertins – barcelofilia.blogspot.com
- Més sobre la font: wikiwand.com
- Joan Borrell i Nicolau: borrellinicolau.cat
Vaja tela!! I pensar que un dia que hi passavem x davant no sabiem que hi fotia l’estatua alli tota sola i desamparada… molt bo larticle!
Moltes gràcies! Jo cada vegada ho qüestiono tot més, ja que acabo ‘descobrint’ coses com aquesta, o que la plaça Sant Felip Neri és un puzzle de cases que no eren allà o que els fanals de passeig de Gràcia no són de Gaudí. No guanyo per sorpreses!
Aquest anar descobrint passet a passet racons de la ciutat i conèixer el seu significat històric, ens enriqueix. Al mateix temps anem apreciant, encara que no sigui l’estil que més ens agradi, l’obre d’escultors i artístes dels que en sabem bon poc.
És veritat. Com més m’hi fixo, més detalls veig i vull saber el perquè de cada un, siguin o no del meu gust. Xafarderia artística que en diriem 😉