Segon itinerari per Nove Město, la Ciutat Nova de Praga. A la plaça de Venceslau (Václavské náměstí) hi ha molt per veure, per això he fet una tria.
Començarem per la vorera dreta i de pujada veurem l’altre costat. Al número 8 hi ha la farmàcia d’Adam (Adamova lékárna), un interessant edifici de 1911 on destaquen les musculades escultures d’Adam i Eva sostenint la tribuna.
De fet la majoria d’edificis d’aquesta plaça són del mateix estil, només que cadascún té trets diferenciadors. Compareu-los sino amb els dos àngels que hi ha al portal del costat (oh, i també hi ha un rusc: potser va ser un banc?).
Al número 36 tenim la façana totalment pintada de la Casa Wiehl (nom de l’arquitecte). Els murals, d’un estil inspirat en el Renaixement, són de Jakub Schikaneder, un pintor de Praga que sempre pintava gent pobre i marginada. En aquest cas trobem al·legories de les virtuts, del dia i la nit o la guerra i la pau entre d’altres.
Palau comercial
A continuació tenim el palau Lucerna (1921). De fet no us semblarà un palau, sino un edifici comercial. Es tracta de diferents edificis comunicats entre sí per un animat passatge ple de botigues, bars, un cinema i una sala de concerts. Cal entrar i veure aquest lloc d’aire decadent. Trobareu una curiosa estàtua de Venceslao amb el cavall de cap per avall, obra de David Černy, un artista que ha donat que parlar amb les seves creacions.
Un altre interessant edifici (també d’aire decadent) és el Palác Rokoko (1912) en un peculiar estil art nouveau. Entreu als passatges interiors, amb miralls, claraboies i comerços de tota mena.
Zona cultural
Seguim amunt fins a arribar al museu nacional, estratègicament situat i tancat per obres en el moment d’escriure això. Una part del contingut (que no paga la pena visitar) està allotjat a l’esgavellat edifici que es veu al costat. Construït el 1938 per a la Borsa de Praga, és més conegut perquè fins al 1992 va ser la seu del Parlament on es va prendre la decisió de dividir Txecoslovàquia. També va allotjar l’emissora de Ràdio Europa Lliure.
Al costat trobem l’Òpera, edifici del segle XIX, d’un pompós estil neorenaixentista, per a la nombrosa comunitat germana que vivia a la ciutat. De fet el nom original era ‘Nou teatre Alemany’. Entre els relleus del frontó trobem a Talia, musa de la comèdia.
Tornem a la plaça de Venceslau i farem l’altra vorera. Cal destacar l’Hotel Europa al número 26. Aquest magnífic edifici va ser reformat a principis del XX quan li van donar l’aire modernista que veieu. Observeu els detalls i les nimfes a dalt de tot.
Mireu amunt, perquè cada edifici és una troballa. Fent cantonada amb el carrer Na Příkopě destaca el palau Koruna, amb una corona daurada al damunt amb escultures al·legòriques.
És de tot punt imprescindible entrar a les galeries que hi ha a peu de carrer i observar la cúpula.
El carrer del fossar
Ànim, només queden quatre edificis més i ja estem.
Som al carrer Na Příkopě, que vol dir fossar, ja que aquí hi havia les muralles de ciutat vella. En aquest important vial obert al segle XIV trobareu bancs, botigues cares i artístiques façanes.
Al número 3 s’aixeca un immens edifici de granit del 1906, que va ser un banc. Protegeixen l’entrada uns descomunals atlants art déco. Són obra de l’escultor alemany Franz Metzner, que va influir en els artistes txecs.
Al costat teniu la Casa Dörfler (Dům u Dörflerů) de 1905, plena de detalls modernistes (com els agrada el daurat, eh!).
Al número 14 tenim la façana (anys 20) del banc de l’antiga Txecolosvàquia. Una de les figures duu un rusc a la mà, símbol relacionat amb els diners i la riquesa.
Tots els estils
Dues cantonades més enllà neix el carrer Nekánzaka. Unes galeries cobertes uneixen els edificis neorenaixentistes de finals del XIX que també van ser d’un banc (Palác Živnostenské banky).
Al final del carrer hi ha un gran espai on destaquen dos edificis ben diferents. La Torre de la Pòlvora (Prašná brána) és una de les 13 portes que tenia la ciutat. Més que per defensar, es pretenia que fos de prestigi, ja que aquí començava la ruta per on passaven els reis que es dirigien al castell per a ser coronats.
L’edifici de la cúpula és una joia modernista (1912). Es tracta de la Casa Municipal (Obecní dům), edificada on abans hi havia el palau imperial. L’objectiu era disposar d’un lloc on els txecs poguessin expressar-se amb activitats culturals.
I fins aquí aquest segon itinerari per Nove Město, on hem fet un tast de les moltes meravelles que hi ha a Praga.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Nove Město: km369.blogspot.com.es
- Plaça de Venceslao: prague.fm
- Edifici del Parlament: radio.cz
- Palác Lucerna: lucerna.cz
- Torre de la Pòlvora: es.wikipedia.org
- Casa Municipal: avantgarde-prague.es
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: