La ciutat vella (Staré Město) de Praga desperta passions i amb raó. Els seus origens es perden en el temps. De mica en mica s’anà formant un nucli a la vora del riu Moldava fins que al segle XIII obtingué el títol de ciutat, ja que era el lloc de residència dels reis de Bohèmia. En aquest articles només insinuo una possible ruta, però aquesta ciutat demana passejar-la lliurement, ficant el nas a cada portal, carreró o placeta.
El rovell de l’ou
Per començar, pots situar-te en algun lloc cèntric, com el carrer Malá Štupartská 6, on hi ha la basílica de Sant Jaume (Kostel sv. Jakuba). Fou fundada pels franciscans al segle XIII en estil gòtic. Quatre cents anys més tard, un incendi la deixà molt malmesa. Seguidament, fou reconstruïda en un sobri i poc habitual estil barroc. A la façana destaca un embolic de sants i àngels en plena apoteosi.
Passa sota una arcada que hi ha al davant i entraràs a la placeta Týn on suggereixo una aturada. Aquest recinte era un mercat medieval fortificat al segle XI i calia pagar una taxa per vendre aquí. Fixa’t en el bonic edifici porxat renaixentista, l’antiga font de ferro i l’ós negre (u Černého medvěda) encadenat a la paret d’un edifici del segle XVI.
Centre neuràlgic
Passa sota l’arc de l’altre costat, voreja l’església pel darrere i sortiràs a la meravellosa plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí). Hi ha tant per veure que t’ho hauràs de prendre amb molta calma. Diuen que és una de les més maques d’Europa, tot i que dedueixo que sense tenir en compte la de Vic. La història es remunta al segle X quan aquí tenia lloc el mercat de tota mena d’aliments i de productes artesans. A partir del segle XII es comencen a bastir edificis d’ús residencials i al XIV encara canvia més d’aspecte amb la construcció de l’ajuntament i la finalització de l’església de Santa Maria, i així ha esdevingut el centre polític i religiós de la ciutat.
150 anys d’obres
L’església gòtica de N. S. de Týn és fàcilment reconeixible per les punxes de les dues torres que recorden el castell de la Ventafocs. La construcció s’inicià el 1365 i no es finalitzà fins al segle XVI. Tot i que l’exterior és gòtic, l’interior sorprèn per la recarregada decoració barroca. Curiosament, l’entrada és amagada sota una porxada de la plaça. Per cert, Týn és un derivat del txec antic i significa tancat, fent referència al recinte emmurallat que envoltava la placeta que hem vist abans. A l’interior pots veure la tomba de l’astrònom danès Tycho Brahe, mort el 1601.
A l’esquerra de l’església es conserva un dels edificis medievals més antics: la Casa de la Campana de pedra (Dum U Kamenného zvonu). S’explica que al segle XIV un capellà va fer sonar una campana per avisar al rei Joan de Luxemburg que ja podia entrar a la ciutat i prendre-la sense violència. Pots veure aquest detall a la cantonada.
Mira a la dreta de l’església, on destaca la Casa Storch (Štorchův dům), feta aixecar al segle XIX per un editor. L’edifici, inspirat en l’estil gòtic, destaca per la magnífica decoració de la façana. Els murals foren dissenyats per un artista que es marejava amb les alçades, motiu pel qual els va haver de pintar un altre artista. A més de l’escut de la ciutat i la cigonya que era l’empblema del senyor Storch, pots veure sant Venceslau (Václav). Al segle X, aquest pacífic rei de la república fou assassinat pel seu germà i més tard convertit en patró del país.
Les hores i més
Cada façana té la seva pròpia història, però m’allargaria massa. Així que acosta’t fins a l’Ajuntament on la cua de turistes t’indicarà que allà és el famós rellotge. L’edifici amb la torre és gòtic (segle XIV) i et recordarà una mica els campanars de l’església de Santa Maria. Aquí se centralitzà la gestió de la ciutat després de la unificació dels quatre municipis. En realitat, com que les arques no eren abundoses, s’aprofitaren altres construccions de diversos estils, resultant un poti-poti ben heterogeni, però que té la seva gràcia.
El rellotge astronòmic s’afegí al segle XV i, sincerament, et costarà saber l’hora, ja que marca un munt de coses: la sortida i la posta del sol, el zodíac, l’antiga forma horària de Bohèmia, l’hora de l’Europa Central, el temps babilònic, horari d’estiu i d’hivern, els mesos, el dia, les festivitats religioses i algunes coses més. La Terra és al centre de l’univers, segons la visió medieval de l’astronomia.
Minut diminut
Unes cases més a l’esquerra del rellotge mostra una façana fosca amb uns esgrafiats blancs. És la Casa del Minut (Dům U Minuty) on visqué Kafka de petit. En realitat la traducció vol dir “diminut”, referint-se a un comerç de tabac que venia en petites quantitats. Malgrat la incorrecció, “minut” ha fet més fortuna.
Recula uns metres i baixa pel carrer Železná, que vol dir ‘ferro’ i és el nom d’una petita població a uns trenta quilòmetres de Praga. Arribaràs al Teatre dels Estats (Stavovské Divadlo), edifici neoclàssic on Mozart dirigí algunes obres seves. Al segle XVIII l’Estat Txec l’adquirí i li va posar aquest curiós nom que s’ha mantingut.
Per carrers i carrerons
Continua aquest passeig per la Ciutat Vella de Praga i ara voreja l’edifici. Seràs al bell mig de la placeta del Mercat de la Fruita (Ovocný trh). Para atenció en una gran porta metàl·lica plena de caps de bronze, que fa una mitja por. Aquesta inquietant obra marca l’entrada posterior de la moderna galeria comercial Myslbeck que ha estat decorada amb creacions de diversos artistes. En aquest cas, l’autor d’aquesta inquietant porta és Karel Nepraš i, segons les seves explicacions, simbolitza tot de persones comprant.
La casa del metge
La Ciutat Vella de Praga et reserva moltes més meravelles, com la casa de l’Àliga Txeca (Zde Slove U Ceske Orlice) que la reconeixeràs sense cap mena de dubte. Aquest edifici fou construït al segle XIX com a residència d’un metge on a més, tenia el consultori. La façana té un estil que podríem dir “romàntic-gòtic-neorenaixentista”, però impacta. A la tribuna veuràs l’àliga que és la raó del nom de l’habitatge, amb les lletres PRAHA al centre. A l’esquerra hi ha el lleó que simbolitza Bohèmia i totes les terres txeques i a la dreta l’àliga de Moràvia. Més avall, una inscripció ve a dir “pau i felicitat sota aquest sostre” i l’any 1897. Com que sembla que encara quedava espai, es col·locaren les inicials del propietari -ČK, és a dir Čeněk Klika- i els noms de l’arquitecte i del constructor.
Una mica més avall arribaràs al carrer Celetná. Aquesta històrica via del segle XIV formava part del Camí Reial que acaba al castell. Aquí veuràs magnífics edificis de tots els estils i plens de detalls. Per exemple una verge negra en un edifici cubista o una de barroca just al seu davant.
Defensa decorativa
Al final del carrer hi ha la Torre de la Pólvora (Prašná brána). Iniciada la construcció al segle XV, la idea era que fos una entrada més bonica a la ciutat, en comptes de ser una torre defensiva. El nom ve de quan tres segles més tard s’utilitzà com a dipòsit de pólvora. Aquesta construcció gòtica era una de les tretze portes que tenia la ciutat al segle XV quan el nucli es trobava envoltat de muralles. El 1757, dins del marc de la guerra dels Set Anys, tingué lloc la Batalla de Praga i la porta resultà seriosament afectada. Al segle XIX foren substituïdes les escultures que la decoren: estàtues de reis, escuts, animals, Jesús, la Verge, sants i al·legories de les virtuts.
Aquí s’acaba aquest passeig per la Ciutat Vella de Praga. Aquí mateix comença la darrera ruta per la ciutat on podràs descobrir la zona més nova.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Església de Sant Jaume (Kostel sv. Jakuba): avantgarde-prague.es
- Rutes per Praga: diskuse.wordpress.com
- Història de la ciutat: mundocity.com
- Venceslao I de Bohèmia: wikiwand.com
- El Teatre dels Estats: classicworld.at
- Ciutat Vella (Staré Město): serviajero.blogspot.com.es
- Casa U Minuty: mundocity.com
- Torre de la Pòlvora (Prašná brána): mundocity.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: