Itinerari pel barri Malá Strana de Praga.
Praga demana que et perdis pels seus carrers. Que T’hi fixis amb els mil detalls amagats que et parlen de fets i anècdotes que segurament no trobaràs a cap guia. Per això, els quatre itineraris que he preparat, són només orientatius, no per seguir-los meticulosament.
El nom ‘Praha’ sembla que vol dir meandre. Però també significa llindar, potser perquè era considerada la porta de l’antiga Europa. Per entendre-la millor, cal tenir present que el que ara són barris, en un temps van ser ciutats diferents, cada una amb les seves particularitats.
Abans de creuar
Per començar, situa’t a l’entrada del Clementinum, un recinte molt més gran del que sembla i que va ser la seu del col·legi jesuïta i de la universitat. El nom fa esment a la primitiva església de Sant Climent.
La Torre del Pont de la Ciutat Vella –Staroměstská mostecká věž en txec- que tens al davant era en part una defensa de la ciutat vella i en part un arc triomfal. Aquesta construcció gòtica del segle XIV ha patit guerres, inclemències del temps i la contaminació dels automòbils que passaven per sota. Mira detingudament totes les estàtues i detalls que té i que mostren detalls de la vida de Carles V, del seu fill Venceslau, de sant Vito així com els escuts de tots els països que conformaven en aquell temps el regne de Txèquia.
El pont de l’emperador
A continuació, passa per sota per creuar el riu Moldava per l’espectacular pont de pedra del segle XV, batejat com a Pont de Carles –Karlův most– en honor a l’emperador Carles IV. Té més de cinc-cent metres i és el més antic de la ciutat. Fou edificat seguint les estrictes indicacions dels astròlegs pel que fa al dia i a la hora exacta.
A mà esquerra crida l’atenció un edifici d’estil neo-renaixentista. És el museu Smetana, dedicat a un important músic txec. Els esgrafiats representen detalls de la resistència davant dels suecs al segle XVII. Abans de ser museu, era una central per bombar aigua a la ciutat.
Tot seguit, passa pel pont, que per cert, és el més antic de la ciutat. Al segle XVIII es col·locaren les estàtues barroques que representen diversos personatges del santoral catòlic (per cert, són còpies).
El barri ‘petit’
Arribaràs al Malá Strana (Barri Petit), encaixat entre el riu Moldava i el castell, on hi havia un important mercat i vivien molts artesans. Al segle XV un incendi arrasà les cases i llavors s’hi construïren palaus.
Passeja per on et vingui de gust: tot sembla extret d‘un llibre de contes.
El castell sense defensa
Ves pujant fins a arribar a la porta del castell i entra-hi, encara que sigui a cops de colze amb els altres turistes. Bé, la veritat és que des de fora no sembla un castell, sinó un aplegament d’edificis que formen una petita ciutat. Els seus orígens es remunten al segle IX i dins trobaràs palaus de tota mena d’estils.
Per cert, fixa’t amb les tapes de clavegueram. Apareix l’escut de la ciutat amb les antigues muralles i tres torres amb 22 maons cada una, simbolitzant els districtes.
Jo crec que aquesta deu ser l’única fortificació que té dins una catedral gòtica d’aquestes dimensions. Com que és el primer edifici que trobaràs, allà que hi vas. Aixeca la vista i observa les gàrgoles. Aquest element neix precisament a l’Edat Mitjana per recordar als fidels que l’infern existeix.
Entra dins la nau. Si cal de destacar alguna cosa, són els impressionants vitralls, no per l’antiguitat, sinó per la grandiositat i els colors. En especial els executats per Alfons Mucha, d’estil art nouveau. Et parlo d’aquest artista en una altra ruta.
Torna a sortir i ves a la plaça del costat des d’on podràs contemplar la grandiositat de la catedral. Algunes parts es van acabar a principis del XX seguint el mateix estil. Observa l’antiga entrada, amb un espectacular mosaic representant el Judici Final.
Curiosa la reixa que tanca l’accés, amb escultures d’oficis.
El recinte fortificat
Ves passejant pels carrerons i mirant tots els detalls. Si has comprat entrada, pots visitar palaus i llocs coberts.
Finalment, sortiràs fora del recinte i tindràs unes fantàstiques vistes de Praga.
Quan arribis a la vora del riu creua el pont Mánesův i aprofita per fer fotos panoràmiques del pont de Carles.
Un moment per reflexionar
A l’altre costat veuràs una estranya escultura que fa una mitja por. Està dedicada a Jan Palach, el jove que es va autoimmolar el 1969 en senyal de protesta per la invasió soviètica del país. Aquest fet fou la guspira que provocaria la caiguda comunista.
Per acabar aquesta visita al barri Malá Strana de Praga, des d’aquí pots anar per la vora del riu i tornar al punt d’inici o bé enllaçar amb la ruta pel barri jueu.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Pont de Carles: mundocity.com
- Barri de Malá Strana: mundocity.com
- Castell: km369.blogspot.com
- Informació pràctica pel viatge: diskuse.wordpress.com
- Jan Palach: radio.cz
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: